El mapa que podia haver canviat la història

Aviat farà 60 anys que un marxant d’antiguitats de New Haven (Connecticut, EUA), anomenat Laurence Witten, va fer una troballa que, potencialment, podia haver fet canviar la història. Witten, de viatge de negocis per Suïssa, va topar amb un vell mapa que contenia una cosa extraordinària: en el seu extrem superior esquerre, es dibuixava el perfil del que semblava una illa amb dos estuaris que la penetraven d’est a oest. El dibuix anava acompanyat de la llegenda “Vinlandia”. Aquest tros de terra no podia ser altra cosa que l’extrem nord est del que coneixem com a Amèrica i el que ho fa extraordinari és que el mapa va ser elaborat, presuntament, al segle XV, abans que Colom descobrís el Nou Món, demostrant que altres ja ho havien “descobert” abans.

El mapa de Vinland (Font: Wikipedia)

Anem a pams. Witten no va trobar el mapa aillat, sinó part d’un volum anomenat “La història dels tàrtars”, que posteriorment es descobrí que formava part de la història enciclopèdica “Speculum historiale”, una còpia del segle XV d’un original del segle XIII. Si bé l’autenticitat d’aquest document va ser confirmada científicament, la del mapa no, almenys pel que fa a cartografia i escriptura de Vinland, que podria ser molt més recent que no pas el suport, el pergamí (sí, ho heu entès bé: algú en època recent podria haver dibuixat sobre un pergamí original del segle XV). I aquí és on rau la controvèrsia: ens trobem davant d’un document que prova que els víkings van arribar a Amèrica (o Vinland) molt abans que Colom o ens trobem davant d’una falsificació contemporània? I sí és així, per part de qui i amb quina motivació? Cal, en darrera instància, que canviem els llibres de història?

Ara com ara, encara no s’ha pogut demostrar científicament si el mapa és autèntic o és un (magistral) engany. Si bé tothom està d’acord que el pergamí, com s’ha dit, és realment del segle XV, el dibuix pot ser molt més recent, fins i tot de la primera meitat del segle XX. Hi ha almenys dos factors que suggereixen que podria ser una falsificació, cap dels dos no concloents i rebatuts: (1) la tinta emprada, que podria contenir elements, com ara el titani, que no es feien servir a l’edat mitjana, i (2) la forma de Groenlàndia, dibuixada al mapa de Vinland amb massa exactitud per ser cartografia del segle XV. Avui en dia el mapa de Vinland encara és font de debat científic i acadèmic, igual que els motius i la identitat del suposat falsificador, si és que aquest va existir mai.

Sigui o no un mapa autèntic, el mapa de Vinland, orgullosament exposat a la Universitat de Yale, ja ha aconseguit una fita: despertar la curiositat. Tal com conclou Simon Gardfield a “En el mapa” (2012): “El misterio de Vinland nos muestra el poder de los mapas para fascinar, excitar y provocar, para influir en el curso de la historia, para ser un silencioso vehículo de historias apasionantes sobre dónde hemos estado y a dónde vamos”.

Show your support

Clapping shows how much you appreciated Narcís Sastre’s story.