Vetats però no callats

El que vulga mirar cap a ponent que mire i de camí cap allà que veja si ellEs i els seus socis de coalició a banda d’adonar - se’n de la necessitat de la posada en marxa del corredor mediterrani que fa anys que alguns portem reclamant, dissenyen estratègies per rescatar - nos a totEs amb l’urgència que les dades del País Valencià mostren.

Excuses, demores, “l’ara no toca” sobre temes que els no convé parlar i que ja anem escoltant de qui a la valenciana, va a Madrid amb els patriotes de cor multicolor. Esperem que els empenten perquè prioritzen els assumptes valencians i que tinguen detalls amb els seus simpàtics socis si arriben a tindre responsabilitats de govern i fins i tot els cedisquen alguna cartera ministerial que puga ser de profit i no els marquen la línea d’estar anys queixant-se de les anterior gestions del PP o PSOE òbvies i que tots sabem i patim, oferint com a acció de govern una de cal i altra de sorra, més o menys com ací.

Almenys i tornant al País Valencià, espere que el president de la Generalitat, per la seua responsabilitat, tinga més valentia que els seus companys de Madrid i que els seus procrastinadors socis de govern als que a més els té, aprofitant-se dels seus egos, en el punt de mira de l’opinió pública (hàbil, el molt honorable) .

Però que no pateixen, ací i allà tindran gent recordant-los què cal fer com sempre hem fet Esquerra Republicana quan hem pogut incidir i encara que no arribem ni ens vulguen hi haurà gent, per molt que els destorbe, recordant-los el que cal fer a la valencianista manera.