On és la cultura? Resposta a Saül Gordillo.

Davant de l’allau de crítiques que ha provocat la presentació de la nova temporada de Catalunya Ràdio per la minsa presència de la cultura a la programació, Saül Gordillo, finalment, ha reaccionat. La resposta del director de Catalunya Ràdio a Núvol, Nació Digital, Medium i al seu web pot voler dir dues coses: no ha volgut entendre les queixes d’aquells que reclamen més cultura a l’emissora o bé ho ha entès perfectament i, fent-se el sord, ens ha tractat a tots de rucs.

És un bon símptoma que la proposta de la ràdio pública susciti debat perquè demostra que l’emissora està sent capaç de traslladar la il·lusió interna que marca aquesta nova etapa, que hem considerat renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada.

Repassem què hi diu. Gordillo ens vol prendre el número fent creure que la polèmica és símptoma de salut. S’erra si creu que #onéslacultura és una manifestació de l’interès que desperta la programació de l’emissora: és, més aviat, un crit de fastigueig i afartament que molts fem en sentir-nos allunyats, un cop i cada cop més, de la ràdio pública. Que Gordillo reconegués els errors i acceptés les crítiques amb la promesa d’una rectificació futura seria autènticament saludable; el debat que planteja el director de Catalunya Ràdio, però, no serveix per a res. Etapa renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada. Deu ser dels pocs que ho creu.

Catalunya Ràdio és la generalista del grup d’emissores, i com a tal té l’obligació d’oferir continguts que interessin el màxim d’audiència possible acomplint l’encàrrec de servei públic que, des del 20 de juny de 1983, satisfà la ciutadania amb qualitat i amb una acceptació social molt alta.

Encara al primer paràgraf d’or, Gordillo ens vol dir furtivament que la cultura no interessa gaire: els continguts han d’interessar el màxim d’audiència i és per això que, de cultura, ben poca. La satisfacció de la ciutadania és tan gran que ha dut Catalunya Ràdio a un mínims d’audiència que ni l’acceptació social molt alta ha pogut paliar. L’acceptació del món de la cultura o d’aquells interessats en la cultura és més baixa, però ni cas.

Segueixen les excuses. La direcció, diu, ha volgut potenciar els continguts d’iCat FM, l’emissora de programació musical i tendències culturals que va ser desterrada de l’FM. És significatiu que parli d’emissora de tendències culturals i no d’emissora de cultura: la cultura ha de ser tendència i moda perquè se’n parli. Si un instagramer amb molts seguidors no penja fotos de Proust, no és tendència i no cal parlar-ne.

La cultura hi és a pertot, no queda limitada a espais concrets, tot i que, a més, l’emissora ofereix programes culturals específics i de referència. Això és mèrit de totes les direccions i de tots els professionals de la casa, i no esdevé cap novetat com tampoc és revolucionari que l’emissora generalista tingui programes informatius o esportius. En l’etapa actual, hem posat l’èmfasi en la importància de concebre la nostra oferta com una bona proposta de continguts al marge de les franges horàries o del format rígid dels programes clàssics.

O el que és el mateix: la cultura no mereix un espai singular sinó que s’ha d’espargir per tota la programació en forma de seccions o píndoles perquè no molesti gaire. Perquè si parles massa estona seguida de cultura, ja ho sabem, la gent desconnecta. Una mica de sucre i la píndola cultural que ens dan passarà millor.

No esdevé cap novetat com tampoc és revolucionari que l’emissora generalista tingui programes informatius o esportius. I ara! No és cap novetat, senyor Gordillo, que Catalunya Ràdio tingui programes esportius. Ho sabem des de fa dècades. I per si algú no se n’havia adonat, vostè i l’equip directiu de l’emissora s’encarreguen de recordar-ho any rere any augmentant el temps destinat al Barça. Per què els esports poden tenir programes clàssics i la cultura, en canvi, ha de ser transversal? I si provem de fer-ho a revés? Programes clàssics de cultura i l’esport, doncs això, transversal, petites engrunes per aquí i per allà, sense especials ni les millors franges horàries.

Segueix la falca publicitària i política amb què Gordillo continua simulant no haver entès res. Tot són finestres que s’obren per aquí i per allà, aparicions fugaces de la cultura en programes d’entreteniment o generalistes. En destaca la incorporació de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. No critiquem la bona tasca de Borràs al capdavant de la Institució, la seva feina. Ara bé: ¿no hi havia ningú més que ho pogués fer? Quina elecció tan òbvia. Isabel Sucunza s’ha hagut d’acomiadar perquè no sentia valorada ni reconeguda la seva tasca de divulgació literària. Va proposar alternatives i, això no obstant, es va optar per un perfil completament diferent, allunyat d’allò que hauria de ser la difusió cultural d’un mitjà públic. On és la resposta a les interpel·lacions de Sucunza?


El que segueix ja ho coneixem perquè ho hem vist milers de cops. Els mateixos noms de sempre: músics, sous fixos de fa lustres, programes inesgotables i Màrius Serra. I Sílvia Soler, Empar Moliner o Miqui Puig. Quina novetat. Gordillo començava parlant d’innovació: en res del que exposa la hi sabem veure.

La promoció de la programació s’allarga. Cap autocrítica. Sols una menció a l’etiqueta #onéslacultura i poca cosa més. És la resposta que hauríem d’esperar de tot un director de la ràdio més important del país, la ràdio que hauria d’arrossegar i marcar la pauta? Diu que debatre és bo, però creiem que aquest article no resol res. Ben al contrari, recull la indignació per parar els cops i atallar tota discussió. Autoajuda i autosuggestió: argumentari polític. La gent de la cultura demana massa; la gent normal, no tant, no gaire.


Molts creien que l’elecció de Gordillo no era l’adequada, que fer director d’una ràdio pública un expert en xarxes no semblava la millor opció i, en això, el director de Catalunya Ràdio sí que els ha acabat donant la raó. Que el títol de la resposta de Saül Gordillo sigui una etiqueta, un hashtag, ho diu gairebé tot. Ja ho sabeu, si us pregunteu on és la cultura, #CatRàdioÉsCultura és la resposta; #Onéslacultura, només una opinió.

Us semblen suficients les justificacions de Saül Gordillo?


REACCIONS A LA PROGRAMACIÓ DE CATALUNYA RÀDIO: Nuvol, Nació Digital i Guic. En coneixeu cap altra? Feu-nos-ho saber i la compartirem.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.