Speed cups — 1 joc, 3 idees

Apunts sobre com està fet un joc després d‘unes partides — Apuntes sobre como está hecho un juego después de unas partidas


Versió en català

Primera idea. L’atzar en un joc és molt perillós perquè pot arruinar l’experiència de joc, però ben equilibrat permet que el jugador tingui una sensació de vertigen molt interessant. D’entrada hi ha tantes formes de generar atzar com puguem imaginar.

A Speed cups hi ha dos atzars encadenats (i que crec que el fet que siguin dos li dóna un aspecte força interessant): per una banda es gira una carta i el jugador està esperant què hi sortirà. Per una altra la forma com es poden col·locar els pots (en pila, el filera, amb formes estranyes) també acaba per generar una sorpresa interessant. Potser la baralla es queda curta, però una baralla més àmplia o un munt de cartes virutals en una app acabarien per generar un efecte interessant.

Sigui com sigui aquest doble gir, que en algun moment em recorda a la forma com intentem resoldre un dels reptes d’El fantasma Blitz, no fa que el jugador perdi el control del joc, al contrari, li cedeix al més ràpid de mans i de cap la possibilitat de guanyar.

Segona idea. L’estètica d’un joc és el conjunt d’elements que configuren l’experiència d’un jugador durant una partida. Sembla que a Speed cups el timbre només està per tancar cada ronda.

Però vist des d’un punt de vista estètic el timbre afegeix una nova emoció. No n’hi ha prou amb ser el més ràpid endreçant què diuen les cartes, apil·lant els pots sinó que cal tenir l’habilitat de passar la mà per sota la qualsevol adversari per picar el timbre i guanyar la ronda. Només cal fer una ronda sense timbre, per adonar-se de la seva importància.

A Game on de Jon Radoff es presenten els 42 aspectes per aconseguir la dversió.

Tercera idea. Una de les 42 formes de diversió que Jon Radoff detalla al seu llibre Game on és l’excitament. A Speed cups cada ronda és un repte que es resol en molts pocs segons, com si fos estiguessis caient per un fort pendent d’una muntanya russa. I el resultat de combinar pocs elements i poc temps és un grau d’excitament molt elevat. No hi ha treva, sempre hi ha resultat (això no passa, per exemple a Jungle speed) i només un se l’emportarà. Què més volem?

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.