IvanLQF com a símptoma

Fa uns dies vaig fer un parell de piulades suggerint a la professió periodística corroborar les credencials acadèmiques i laborals d’alguns dels tuitstars que han sorgit a compte del Procés. Molts vàrem rebre aquells dies de setembre i octubre missatges del conegut de torn que assegurava disposar d’informació de primera mà del que hauria de passar la tardor del 2017. Fins a cert punt normal, tenint en compte l’afany de protagonisme d’alguns i la protecció que brinda una pantalla a l’hora de fer circular determinades troles amb una relativa garantia d’anonimat. El que ja no és tan normal és el xamanisme professional que s’ha establert entre una part dels habitants de Twitter, els noms del qual ja coneixem tots. I molt menys — i aquí volia arribar amb els tuits — que persones sorgides del no-res hagin adquirit una notorietat tal que han acabat en tertúlies radiofòniques a emissores públiques o publicant en digitals d’economia en qualitat d’“analista senior”. Tot això sense que ningú, i remarco el “ningú”, hagi dut a terme les més bàsiques comprovacions sobre el personatge.

Parlo d’Ivan Aguilar Garrido, més conegut pel seu usuari de Twitter @ivanLQF, amb qui havia tingut alguna conversa en algun moment de l’any que acaba. Digueu-me incrèdul, però quan em va assegurar que dirigia un departament de 35 empleats entre els quals hi havia 20 doctors i (literal) “dos aspirants a premi Nobel”, vaig sospitar que potser (i només potser) el que deia no era veritat. Unes afirmacions que cal sumar al fet que Aguilar hauria afirmat treballar pel president del Bundesbank, per una consultora que tenia de clients la Reserva Federal o el president dels EUA i, fins i tot, per la CIA. I així ha signat en alguns mitjans de prestigi, com Agenda Pública: “Doctor en Economía & Ingeniero Superior Telecom. Business Intelligence y Analista Senior Macroeconómico”. O com a “analista sènior a una consultora nord-americana” que “es dedica a l’anàlisi d’escenaris a través de shocks temporals i permanents de tota índole a través de models macro i sistemes financers” a Via Empresa.

El primer que se’m va acudir per contrastar va ser fer una comprovació a LinkedIn. I segons el seu perfil, ara desaparegut, la tesi l’hauria obtinguda per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) entre els anys 1996 i 2002. Quelcom curiós, si més no, tenint en compte que va néixer el 30 de novembre de 1977: això voldria dir que la va iniciar amb 18 anys, el que no tindria precedents en l’àmbit dels estudis superiors catalans. Però va, acceptem pop com animal de companyia, que un error el pot tenir tothom… Per més seguretat, vaig consultar el repositori de Tesis en Xarxa, i vaig trucar l’escola de doctorats de la UAB. La persona que em va atendre, molt amable, em va explicar que algunes tesis, per petició expressa de l’autor, pot ser que no es pengin a aquests espais web, però que sí o sí a Teseo, el repositori del Ministeri d’Educació, n’hauria d’aparèixer un resum associat a un nom, cognoms i DNI. Cal dir però, que una cerca amb tots aquests valors no retorna cap resultat.

Tota aquesta informació acabaria recollida en un blog anònim que corria des del juny. Si el vaig difondre el passat 21 de desembre és perquè totes les dades que hi ha publicades ja les tenia, i es poden trobar amb una senzilla cerca a Google. I afegeixo: si jo ho vaig poder comprovar, qualsevol ho hauria pogut fer.

‘Los Que Faltaban’

El cert és que l’Ivan Aguilar s’ha guardat prou de donar qualsevol informació identificativa, com un segon cognom, arribant a declinar (sempre segons ell) invitacions al programa FAQS de TV3, suposem, per tal de no exposar-se massa. En defensa dels qui no van fer les comprovacions adients es podria dir que no em va ser fàcil trobar el seu segon cognom i DNI. Les sigles LQF del seu usuari de Twitter, rere les quals amaga part de la seva identitat, respondrien a l’acrònim d’un equip d’un simulador online de futbol anomenat “Los Que Faltaban”.

Pel que he pogut comprovar, l’Ivan, des que als 14 anys ingressà al Club d’Escacs Sant Josep de la seva Badalona natal, ha estat un membre destacat de la comunitat de jugadors d’aquest esport, amb alguns dels quals hauria jugat al simulador futbolístic. Aguilar ostenta el títol de mestre, una categoria a la qual només accedeixen un 8% dels federats. I a rel de la piulada de la discòrdia, persones vinculades al món dels escacs han contactat a qui escriu aquestes línies per donar-nos la seva versió pel que fa l’Ivan.

Tant responsables de l’esmentat Club d’Escacs Sant Josep de Badalona com del Club d’Escacs Barceloneta apunten a tot un seguit d’irregularitats en les quals, sospiten, d’alguna manera o una altra, Ivan Aguilar podria estar-ne involucrat. El segon club, per exemple, al·lega un forat a la caixa de prop de 2.000 euros en un moment en què Aguilar hi hauria tingut accés, mentre que al primer directament afirmen que “no te’n pots refiar”. El conegut tuitaire s’hauria inventat un accident mortal dels seus pares com a pretext per demanar diners a diverses persones del món dels escacs arribant, en alguns casos, a xifres de 5.000 euros que no s’haurien retornat. Però el cert és que el periodista que escriu l’article ha contactat amb la mare d’Ivan Aguilar i ha pogut comprovar que segueix viva. Una de les versions de la invenció que Aguilar hauria fet circular fou la d’un accident de la mare i el pare a Cuba a partir de la qual ell hauria obtingut com herència una societat empresarial d’aquell país. Segons la senyora Garrido, és cert que el pare de l’Ivan hauria mort quan ell era petit, però per la conversa que vàrem tenir ella era ben viva.

És de rebut dir però, que fonts de la Societat Coral Colón de Sabadell, on Aguilar hauria treballat de comptable entre el 2006 i el 2010, asseguren que durant aquells anys no van detectar cap irregularitat com la que denunciaven els clubs d’escacs esmentats. Malgrat, també cal dir, que sí que eren coneixedors de les al·legacions de sostraccions i deutes impagats.

Vida laboral

En el moment d’escriure aquestes línies i després de parlar amb una dotzena de persones es pot afirmar el següent pel que fa a la vida laboral del tuitaire: fins el 2006 hauria treballat per TMB a un càrrec sense determinar (seguretat informàtica, deia ell), de 2006 a 2010 hauria dut a terme les ja esmentades tasques de comptabilitat a la societat coral sabadellenca i de 2010 a 2011 o 2012 hauria treballat, també de comptable, a l’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular vinculat a la Teknon. Les fonts consultades asseguren que ja aleshores hauria afirmat haver estat acomiadat per l’empresa de transport públic barceloní per haver deixat al descobert la suposada trama terrorista desarticulada el 2009 (i que per cert es va demostrar que les bases de les acusacions eren poc sòlides, per dir-ho fi), haver rebut una oferta per treballar per Google o ser el representant d’una empresa del camp de la biotecnologia. Tot això els anys que treballava en la societat coral i a l’Institut de Teràpia Regenerativa duent-ne la comptabilitat.

No ha estat possible conèixer la seva vida laboral a partir del 2013, any en què al món dels escacs li perden la pista i un cop que el deute que tenia amb unes quantes persones vinculades a aquest esport depassava els milers d’euros. I pels volts de 2014, malgrat que en un blog antic ja indicava que hauria deixat la tesi penjada, Ivan Aguilar assegurava tenir les credencials que tots coneixem ara: ser doctor, treballar per la Reserva Federal dels EUA i tota la resta. No és sobrer apuntar que els seus coneixements en economia eren reals, tal i com asseguren diversos experts amb els quals qui escriu aquestes línies ha parlat, però cap dels seus nous coneguts en aquest món sabien res de la seva vida abans d’entrar-hi en contacte.

Abans de publicar aquest text he escrit un correu a Ivan Aguilar per provar de conèixer la seva opinió al respecte. Per ara no hi ha resposta.

Com ha pogut passar?

Les fites del tuitstar objecte de controvèrsia no han estat precisament menors, els últims anys. Cap de recerca al think tank Catalans Lliures, on ja no apareix com a tal, columnista en els mitjans esmentats o a El Nacional (on també apareixia com a doctor a la signatura)… Diputats i ex diputats com Ramon Tremosa o Germà Bel han compartit molts dels seus articles a Twitter, contribuint a posicionar-lo com una referència en l’àmbit econòmic. Juntament amb els actes del candidat a les primàries Adrià Alsina o del PDeCAT de Rubí i Junts per Catalunya a Manresa, on se l’identificava com a economista “de reconegut prestigi”.

Si bé és cert que Ivan Aguilar s’ha guardat prou d’identificar-se, en una investigació a estones lliures i sense invertir massa esforços i des d’un blog més que humil ha estat possible fer planar uns quants dubtes sobre la figura en qüestió. Via Empresa té la informació sobre les credencials acadèmiques des del passat 8 de maig, per exemple, quelcom que no fou un impediment per convidar-lo com a ponent principal el passat 4 de juliol al Gremi de Fabricants de Sabadell en un esmorzar empresarial sobre la política econòmica de Trump. A escassos 40 a minuts a peu de la seva feina de comptable a la Societat Coral Colón. Poques hores després d’avisar-los, el maig passat, rebia un missatge d’un tercer informant-me que Aguilar havia trucat enfadat perquè l’estigués investigant. El que em fa sospitar que algú el va alertar. Des d’aleshores, ha continuat publicant al digital econòmic i molts dels individus i col·lectius esmentats anteriorment van compartir els seus articles.

Esclatar en pànic per com d’influent ha arribat a ser l’Ivan entre determinats membres de Presidència i la seva bona relació amb un conegut ex-diputat al caliu de la Crida Nacional ha estat una reacció molt habitual quan això s’ha explicat. Preguntes de si val la pena descobrir el suposat frau incloses. Quan s’escriuen aquestes línies, Ivan Aguilar ha tancat el seu compte de Twitter i ha esborrat el seu usuari a LinkedIn. És per tot això que agrairïa qualsevol informació al respecte de la vida laboral del tuitaire a partir del 2013: tinc els DM de Twitter oberts.

La investigació continua.