Homenatge a les persones de Tiana i Montgat represaliades pel franquisme
Intervenció a l’acte conjunt dels ajuntaments de Tiana i Montgat, el 26 de febrer de 2023, a la biblioteca de Montgat
Alcaldessa, regidors i regidores, director general de Memòria democràtica, familiars, veïns i veïnes de Montgat i Tiana.
En primer lloc, vull posar en valor la transcendència de l’acte d’avui. Som aquí, tianencs i montgatins, montgatines i tianenques, celebrant plegats aquest acte.
El juliol farà 90 anys de la segregació. I jo no sé si des d’aleshores mai s’havia fet un acte d’unitat com el d’avui. Hem compartit deixalleria, servei de promoció econòmica, l’escola d’adults, però un acte cívic conjunt de la dimensió d’avui no se si s’havia fet. Que sigui el principi de moltes coses. D’estrènyer més vincles i de mancomunar més serveis.
Sobretot, el d’avui és un acte de memòria. De restitució de la memòria. De record per tots aquells que van patir.
Aquests dies que fa 1 any de la guerra a Ucraïna, ens fem creus que al segle XXI puguin encara repetir-se fets tant tràgics com una guerra. Aquí la vam viure fa 87 anys. I encara ho patim.
En nom del poble de Tiana, vull expressar el sentit homenatge a les 171 persones represaliades pel franquisme de Montgat i Tiana incloses a la llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Proclamem ara i aquí, com ja va fer el Parlament de Catalunya, la injustícia de les sentències dictades pels tribunals del règim franquista.
Un record molt especial per Rufí Menéndez, Joan Tusell, Pere Martín, Manuel Garcia, Francesc Garcia, Joan Márquez, Ramon Ribet, Pere Galdon, Bartomeu Fuentes, Joan Soriano, Pere Hernández, Andreu Campoy, Francesc Santiso i Laureà Ligero, afusellats al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1940.
Un record per totes les víctimes de la guerra civil. Un record per les persones que no van passar per la justícia franquista però que també son víctimes. Com els enviats a l’horror dels camps d’extermini de l’Alemanya nazi provinents dels camps de refugiats del sud de França, com el Lluís Esquerra, assassinat a Mathausen, o l’Antoni Fradera.
Un sentit homenatge a tots els exiliats. Començant pels alcaldes republicans de Montgat i Tiana. Els 3 alcaldes tianencs es van exiliar a la Catalunya Nord i a Occitània. Eduard Simó, el primer alcalde de Tiana després de la segregació, Marcel·lí Garriga, i Josep Roselló, l’alcalde que va ocupar el càrrec durant la guerra civil i que va jugar un paper importantíssim, conjuntament amb Càndid Balín, per evitar vessaments de sang.
Vull tenir un record també pels gais i lesbianes represaliats pel franquisme. No podrem acabar amb l’homofòbia del present sense combatre la impunitat del passat. La legislació franquista va posar els homosexuals al mateix sac que els vagos, i maleantes i altres col·lectius que havien de ser exclosos socialment, suposadament per la seva perillositat. Per la presó Model de Barcelona hi van passar més de mig miler d’homosexuals.
A tots els familiars de les persones represaliades. Us vull dir una cosa.
El millor homenatge per a les víctimes és tot el que s’ha construït aquests anys, tot el que s’ha reconstruït, des de les institucions democràtiques, amb el record anhelat de la república del 31, i dels seus avenços pedagògics o d’igualtat, amb Catalunya com a motor, una avenços després estroncats.
Us vull dir que som les seves lluites. Les lluites dels vostres familiars. Pares, mares, oncles, germans. Som les vostres lluites. Tot allò assolit i tot allò que està per fer.
Heretem l’ambició de la Catalunya de la Segona República per fer una societat millor. Perquè fórem som, i perquè som serem.
L’acte d’avui crec que també es pot llegir com un acte d’unió. Davant discursos frontistes, sovint alimentats per l’extrema dreta, de nou a les institucions, hem de posar en valor la reconciliació davant el trencament de la guerra civil.
Dues coses més.
Posar en valor la feina dels historiadors en general, per la tasca imprescindible que fan. Una menció especial a totes les persones dels ajuntaments de Tiana i Montgat que han fet possible aquest acte i que han participat en la recerca (en alguns casos difícil), dels familiars. Quan fa 10 mesos vaig proposar a l’alcaldessa de Montgat l’organització conjunta de l’homenatge no em pensava poguéssim trobar-ne tantes de famílies. Gràcies.
He parlat dels historiadors. I també vull remarcar la feina del periodisme. Avui que tenim presentadora i conferenciant periodistes, la Núria De José i l’Enric Canals.
El periodistes que elaborem aquest primer esborrany de la història som necessaris per informar de les guerres, per vigilar el poder, per denunciar les injustícies. Ens cal més periodisme per fer una societat millor.
Acabo com he començat. Avui hem fet un acte de memòria. Però sobretot un retrobament de Tiana i Montgat. Un acte de futur. Que per molts anys els dos pobles puguem avançar plegats. I que mai més es puguin esdevenir guerres ni repressió com les que malauradament van viure els nostres avantpassats.
Moltes gràcies.
