Pressupost 2022 de l’Ajuntament de Tiana: memòria explicativa

22 min readJun 29, 2022

Introducció

Un dels objectius urgents del nou equip de govern constituït l’abril passat és l’aprovació dels pressupostos municipals per a l’exercici vigent, actualment en pròrroga de 2021. El pressupost és una eina clau, tant per a la gestió pública –per a la planificació, el seguiment i l’avaluació de les actuacions municipals– com per a la priorització de les polítiques, d’acord amb els objectius concrets definits per l’equip de govern municipal en el pacte de govern. El pressupost també té una funció redistributiva; és voluntat de l’equip de govern que el projecte per al 2022 es faci sobre la base de la justícia social i serveixi per donar un impuls a les polítiques comunitàries.

La pròrroga pressupostària, mecanisme previst a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), encotilla la gestió municipal i dona un marge de maniobra molt limitat a l’acció de govern, condicionada per les partides de despesa corrent de l’exercici anterior. És per això que calia elaborar amb urgència el present projecte de Pressupost per a l’any 2022. Cal deixar clar que la data a què se sotmet a votació el projecte (juliol de 2022, superat l’equador de l’exercici) fa que els pressupostos siguin eminentment tècnics, atès que part important del pressupost ja està executat i el marge d’assignació de despesa és limitat. Això no treu, però, com s’ha dit, que la seva aprovació sigui necessària.

Aquest document s’estructura en tres parts. A l’apartat u es fa un breu repàs del context econòmic i normatiu general. En el segon apartat es desglossen les línies estratègiques que defineixen el projecte de Pressupost 2022 de l’Ajuntament. En el tercer s’analitza el pressupost d’ingressos i despeses des de dues perspectives: econòmica (en què es gasta) i la visió per programes (per a què es gasta).

1. Escenari econòmic–pressupostari

El projecte de Pressupost 2022 de l’Ajuntament de Tiana s’emmarca en un context d’incertesa internacional motivat per la frenada econòmica arran de la crisi de subministres global i la guerra d’Ucraïna, un conflicte que ha fet augmentar molt la inflació. Tots els governs internacionals estan revisant a la baixa les previsions de creixement, alentint la recuperació econòmica que hi ha hagut després de la crisi generada per l’aparició de la Covid-19. El govern espanyol ha revisat a la baixa l’estimació del PIB per a aquest 2022 fins al 4,3%, gairebé 3 punts menys (7%) que estimava fa només uns mesos.

1.1 L’impacte de l’IPC sobre el pressupost de despesa

L’encariment de les matèries primeres, la reactivació de la demanda i els problemes de subministrament han elevat el creixement de l’IPC. La taxa interanual del mes de maig a Catalunya se situa al 8,2%.

Després de mesos amb inflacions molt moderades, fins i tot negatives, l’any 2021 els preus van començar a pujar fins arribar a xifres rècord, impulsades pel fort encariment dels combustibles fòssils. La tendència alcista dels preus és una constant en un gran nombre d’economies, amb un abast i una durada superiors al que es preveia, en un context d’incertesa creixent marcat per l’impacte de la guerra a Ucraïna i els problemes de subministrament, un coll d’ampolla que ha afectat especialment els semiconductors, el plàstic, la fusta i els metalls industrials, amb una rebaixa de les perspectives econòmiques globals.

Aquest context es veu reflectit al pressupost amb un augment important (26%) de la despesa dels subministraments energètics, especialment per l’increment de la factura elèctrica i de gas de les dependències municipals i el preu del combustible (veure taula al punt 3.2.1), i també amb un augment de les despeses del capítol 2 en la contractació de bens corrents i serveis. També augmenta el cost dels projectes del capítol 6 d’inversions.

1.2 Advertència del Pla de Viabilitat sobre l’augment de despesa

El juliol del 2021 el servei d’assistència a la gestió econòmica local de la Diputació de Barcelona va elaborar per encàrrec de l’Ajuntament de Tiana un Pla de Viabilitat Econòmica. L’informe constata que en l’actual mandat s’han reduït diversos indicadors clau per a la bona salut financera local.

Si bé el fons de maniobra — la diferència entre la tresoreria, els drets de cobrament a curt termini i les obligacions de pagament a curt termini– s’ha mantingut estable els últims anys, el recurs generat net –l’estalvi creat durant l’exercici per la gestió ordinària de l’entitat, essencial per mantenir el nivell de solvència de l’Ajuntament, atès que és l’única font regular que l’alimenta– ha anat reduint-se fins a situar-se per sota del 4% a l’exercici 2020.

Pla de Viabilitat Econòmica Ajuntament de Tiana 2021, Diputació de Barcelona.

L’informe també destaca un estancament del finançament bàsic a partir del 2019, amb un increment del 3,9% de la despesa de serveis del 2019 al 2020 i una reducció dels ingressos.

La reducció del deute ha permès que l’equilibri de la gestió ordinària no empitjorés més, tot i que s’ha registrat una disminució de l’estalvi anual generat (sense considerar els ingressos volàtils) del 20% al 3%.

El 2020 es produeix un punt d’inflexió respecte exercicis anteriors: les despeses creixen per primer cop per sobre dels ingressos ordinaris, sumat a un augment de l’execució pressupostària. L’informe de la Diputació avisa d’aquest increment de la despesa i recomana un redreçament en els següents exercicis per evitar registres d’estalvi negatius. L’informe de la liquidació del 2021, que ha d’estar enllestit en breu, donarà més detalls sobre la situació econòmica de l’Ajuntament de Tiana.

1.3 Caiguda d’ingressos de l’impost sobre la plusvàlua

La caiguda del recurs generat net del 2020 i l’augment de despesa va acompanyat per una reducció d’una de les principals fonts de finançament tributari municipal, l’impost sobre la plusvàlua que s’aplica en els casos de venda, donació o herència d’un habitatge. La decisió del Tribunal Constitucional l’octubre del 2021 de considerar nul el mètode de càlcul utilitzat per establir la base impositiva de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) està tenint un fort impacte sobre les finances municipals. El Reial decret Llei 26/2021, de 8 de novembre, recull el mandat constitucional i instaura un nou mètode de càlcul que adequa la base imposable de l’impost a la capacitat econòmica efectiva del contribuent. És per això que l’ingrés pressupostat d’aquest impost en el projecte de Pressupost 2022 és molt menor que en exercicis anteriors. S’ha previst un decrement variable d’entre un 15 i un 25%, limitant l’import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana a 803.692 euros.

1.4 Alt nivell d’execució

El projecte de Pressupost 2022 es porta a aprovació en el ple del 5 de juliol de 2022 amb més de la meitat de l’exercici superat i amb un marge de maniobra estret, atès que part important de la despesa ja està executada. En data 23 de juny de 2022, dels 9,8 milions d’euros del pressupost de despesa prorrogat hi havia una despesa autoritzada per valor de 7 milions d’euros. El 13 d’abril de 2022, quan hi va haver el canvi de govern a l’Ajuntament de Tiana, les despeses autoritzades ascendien gairebé als 6,7 milions d’euros, amb un 67,3% de la despesa autoritzada.

1.5 Estabilitat pressupostària i suspensió de les regles fiscals

La Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera 2/2012, de 27 d’abril, estableix que l’execució dels pressupostos dels Ens Locals pertanyents al sector d’Administracions Públiques han de complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària entesa com a situació d’equilibri o superàvit estructural. Amb tot, la nova realitat econòmica provocada per la Covid-19 ha obligat les institucions europees i estatals a alleugerir el control econòmic amb l’objectiu de reduir el dèficit i el deute públic sense posar en perill el creixement per al període 2021–2023. El setembre de 2021 el Congrés dels Diputats va aprovar el manteniment de la suspensió de les regles fiscals per a l’any 2022, d’acord amb la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) activat l’any anterior pel Consell de la Unió Europea.

L’efecte principal que origina la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals és que el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de la despesa actualitzats el 2020 no resulten obligatoris per a les entitats locals durant l’exercici 2022.

La suspensió de les regles fiscals, però, no eximeix de complir el principi de prudència, exigible en la gestió financera. Cal, per tant, aplicar el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL) en tots els seu preceptes i mantenir els indicadors de solvència aplicables en els procediments de tutela financera (estalvi net positiu, romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu, deute viu no superior al 75% dels ingressos corrents i període mitjà de pagament global a proveïdors no superior a 30 dies). En cas que s’incomplissin els indicadors de solvència, l’Ajuntament hauria d’aprovar un pla de sanejament financer per tal resoldre la situació, tal com remarca l’informe d’Intervenció.

2. Línies estratègiques per a l’elaboració i el control del pressupost municipal

L’elaboració del projecte de Pressupost s’ha fet tenint en compte tres premisses: la situació d’incertesa global descrita a l’apartat 1 d’aquesta memòria, en un context d’augment de la inflació i de brusca frenada de la recuperació econòmica; el fet que bona part de la despesa ja està executada, condicionant absolut a l’hora de dissenyar els comptes, i la determinació de complir els objectius d’equilibri econòmic i financers fixats per l’Estat. Amb aquests límits prou evidents, s’ha fet el possible per orientar els comptes cap a les polítiques i els objectius fixats per l’equip de govern en el pacte de govern, assumint que el marge és estret i que fins als pressupostos del 2023 no hi haurà plena capacitat per elaborar una proposta on es puguin prioritzar millor les línies estratègiques del govern municipal, atenent al mandat de la ciutadania.

2.1 Objectius d’estabilitat pressupostària

El Pressupost busca complir els objectius d’equilibris econòmics i financers que estableix de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera dins el limitat marge que dona l’alt nivell d’execució del pressupost de despesa durant els dos primers trimestres de l’any. El projecte s’ha fet en base a les consideracions del Pla de Viabilitat Econòmica 2021 elaborat per la Diputació de Barcelona (veure apartat 1.2), amb l’objectiu d’assolir uns nivells de solvència suficient que permetin complir els terminis de pagament, controlar el nivell d’endeutament i disposar de capacitat suficient per a una bona gestió municipal. Es tracta d’uns comptes prudents, atès el context econòmic i pressupostari.

Objectiu d’estabilitat pressupostària: Tal com fa constar Intervenció a l’informe sobre l’avaluació de regles fiscals, el projecte compleix l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Els ingressos de les operacions no financeres (capítols 1 a 7) son majors que les despeses no financeres (capítols 1 a 7), amb una capacitat de finançament de 24.503 euros, un cop aplicats els ajustos (-47.506 euros) del marc comptable europeu, el Sistema Europeu de Comptes 2010 (SEC).

Objectiu de deute públic: També es compleix el límit de deute, atès que la ràtio de deute viu no supera el límit del 110% previst al Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), normativa aplicable arran de la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals per a aquest 2022 (veure gràfic). La càrrega financera s’eleva a 334.882 euros, un 3,3% dels ingressos previstos per a recursos ordinaris al projecte de pressupost 2022, complint així l’objectiu de deute públic que estableix la normativa.

Regla de la despesa: Així mateix, Intervenció estima que és probable que s’incompleixi la regla de la despesa a l’exercici 2022, per bé que, com s’ha dit, les regles fiscals han estat suspeses per al 2022. Prenent com a base la previsió de liquidació de l’exercici 2020 i calculant els increments màxims establerts pel 2021 i 2022, l’increment anual estimat superaria el límit del 3,2% per un import de 112.262 euros (veure gràfic).

A l’espera de l’informe de liquidació de l’exercici 2021, cal recordar que Intervenció ja va advertir en l’informe de liquidació del 2020 de l’incompliment de l’objectiu d’estabilitat, amb una necessitat de finançament de 971.034 euros, i de l’incompliment de la regla de la despesa, amb una taxa implícita de creixement del 6,9%.

Així mateix, els serveis tècnics de l’àrea de gestió econòmica local de la Diputació de Barcelona van anar advertint des de l’any 2020, tant en el Pla de Viabilitat Econòmica del juliol de 2021 com en l’informe de la Diagnosi Econòmica i Financera del 2020, sobre la necessitat d’una gestió pressupostària més prudent:

La necessitat de no excedir-se en el finançament de la despesa ordinària amb romanent.
La necessitat de finançar inversions en el pressupost inicial amb ingressos ordinaris per un import equivalent d’entre el 5 i el 10%.
Reduir la dependència d’ingressos no estables com l’impost sobre la plusvàlua i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO).
Ajustar el dèficit de serveis i revisar la pressió fiscal per evitar el risc d’estalvi net negatiu.

2.2 Control de l’execució pressupostària

Ateses les consideracions del Pla de Viabilitat Econòmica i de la pròpia Intervenció, l’equip de govern constituirà una comissió tècnica de seguiment de l’execució pressupostària. La comissió vetllarà pel control de la despesa i farà un seguiment actualitzat dels ingressos, especialment davant el previsible decrement de l’impost sobre la plusvàlua municipal pel nou càlcul (una baixada estimada d’entre un 15% i un 25%) i pels retorns de les plusvàlues en base a les sentències del 2017, 2019 i 2021. També caldrà seguir l’evolució de l’IPC i veure com pot afectar als contractes públics i estar a l’aguait de la Participació dels Tributs de l’Estat, previsiblement negativa del 2020.

2.3 Cuidar, reactivar i transformar

El projecte de Pressupost s’ha elaborat d’acord amb la visió de poble de l’actual govern i a les mesures urgents reflectides en el pacte de govern. L’acció del govern municipal avança en 3 dimensions: cuidar, reactivar i transformar, a partir de 4 eixos transversals interconnectats entre si. L’assignació dels recursos pressupostaris del 2022 s’ha orientat en base a aquesta idea de poble, amb l’objectiu d’avançar en l’enfortiment del poble educador, la justícia social, la millora de la qualitat de vida, la lluita contra l’emergència climàtica, el poble viu i un progrés econòmic compartit.

Eix 1: La Tiana cuidadora
Eix 2: El poble educador
Eix 3: El poble viu
Eix 4: La transició energètica

Com s’ha dit, l’alt nivell d’execució del pressupost prorrogat de despesa dona un marge escàs de maniobra a l’hora de prioritzar polítiques concretes en el projecte de Pressupost per al 2022 del nou equip de govern. Amb tot, els comptes municipals han de servir per seguir avançant en el compliment de les 10 mesures urgent reflectides en el pacte.

Superar la paràlisi institucional i aprovar uns pressupostos per al 2022, amb prioritat social, des de l’eficiència.
Una residència per a la gent gran més humana i més propera, amb un seguiment permanent de la gestió i l’acompanyament del personal tècnic, residents i familiars.
Una salut propera i de qualitat, reclamant a la Generalitat l’ampliació de les prestacions del centre de salut local i la creació d’un nou CAP a Tiana, acordat amb la participació dels veïns.
Compromís amb la igualtat de gènere i amb el poble educador, incorporant la transversalitat de gènere en totes les polítiques i vetllant per la posada en marxa de l’ampliació de l’institut, fent de Tiana un poble educador al llarg de la vida, tot garantint la igualtat d’oportunitats educatives.
Reforç de la policia local i la seguretat, augmentant els esforços econòmics per dotar la policia local dels mitjans humans i tècnics necessaris per millorar la seguretat al poble. Estabilitzar la plantilla dels treballadors municipals.
Impuls de l’Agenda 2030, prioritzant les accions transformadores en el marc d’una recuperació sostenible i resilient de la pandèmia.
Millorar l’espai públic (neteja, recollida selectiva i jardineria) i implementar els procediments d’adjudicació, en aquests àmbits i al conjunt de les concessions municipals.
Un projecte cultural, pal de paller del poble viu, que impulsi una cultura popular, creativa, crítica i dinàmica, donant suport a creadors i entitats i millorant els equipaments actuals.
Impuls i transformació digital de Ràdio Tiana.
Enfortiment dels valors democràtics, amb la recuperació del Síndic/a de Greuges Municipal i prioritzant la mediació i el diàleg com a via per resoldre els conflictes, en comptes de la judicialització permanent.

3. El pressupost municipal

El projecte de Pressupost de l’Ajuntament de Tiana per a l’exercici 2022 presenta uns comptes equilibrats de 10,6 milions d’euros, una xifra que inclou la despesa corrent, el pressupost d’inversions i les despeses financeres. Es preveu obtenir 10,6 milions d’euros d’ingressos. El pressupost creix en 531.000 euros en relació amb el pressupost vigent, en pròrroga de 2021. El creixement és del 5,2%. Hi ha previstes inversions per valor de 200.000 euros. L’augment de la despesa ja executada i la reducció de la previsió d’ingressos de l’impost de la plusvàlua es veu compensat per un augment dels ingressos estimats de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), atès les llicències d’obres majors en curs. El pressupost s’ha elaborat en base als principis de legalitat, equilibri, unitat, universalitat, especialitat, de no afectació dels ingressos i d’anualitat.

3.1 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament

Els ingressos pressupostats per al 2022 sumen un import de 10,6 milions d’euros, dels quals 10,4 milions son ingressos corrents (98%).

Ingressos corrents

El capítol 1 d’impostos directes, amb un total de 4,5 milions d’euros, representa el 43% dels ingressos corrents, seguit del capítol 4 de transferències corrents, amb 2,9 milions (27,8% sobre el total d’ingressos corrents) i del capítol 3 de taxes i altres ingressos, amb un ingrés previst de 2,2 milions d’euros (21,5% sobre el total d’ingressos corrents). Els impostos indirectes (ICIO) representen un 5,4% del total dels ingressos corrents i els ingressos patrimonials, un 2%.

Impostos directes: Els ingressos previstos en el capítol 1 d’impostos directes del pressupost d’ingressos s’han calculat d’acord amb el rendiment sobre l’any 2021. La previsió d’ingressos de l’Impost sobre béns immobles (IBI) és, de llarg, la principal font d’ingressos, amb 3,2 milions d’euros, un 30,1% sobre el total d’ingressos corrents. Pel que fa a l’Impost de circulació, també s’ha tingut en compte fonamentalment el rendiment de l’any anterior.

Com ja s’ha apuntat, hi ha dues variacions importants en relació al pressupost del 2021. En el cas de l’Increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), atesa la sentencia del TC del 26 d’octubre, s’ha limitat l’import a 803.692 euros, amb una baixada considerable del 17,9% respecte el 2021. Amb el nou mètode de càlcul de l’impost de la plusvàlua municipal aprovat pel govern espanyol és preveu un decrement variable d’entre un 15% a un 25%. La caiguda d’ingressos prevista en relació al 2021 és de 174.894 euros.

Impostos indirectes: L’altra variació destacada és en relació a l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). S’ha tingut en compte l’informe de l’arquitecte municipal sobre la previsió de llicències d’obres majors fins al 31 de desembre de 2022. Hi ha en tràmit diversos expedients de llicències de certa entitat; en especial, la promoció d’habitatges al pla parcial urbanístic de Can Matas. La previsió estimada d’ingressos per al 2022 és de 659.540 euros. Al pressupost s’han imputat 562.426 euros, per fer un càlcul prudent. De tota manera, l’augment del capítol 2 és considerable.

Taxes, preus públics i altres ingressos de l’Estat: Els ingressos previstos en el capítol 3 s’han calculat prenent com a referència els drets reconeguts de l’any 2021. S’ha augmentat en 53.040 euros la previsió d’ingressos de la taxa de llicències urbanístiques, en base a l’informe de l’arquitecte municipal, que preveu uns ingressos de 164.935 euros per al 2022. L’increment pressupostat és de 141.040 euros.

Ingressos per transferències corrents: S’ha previst un ingrés del capítol 4 de 2,9 milions d’euros. El càlcul s’ha fet prenent com a base les aportacions corresponents a la Participació Municipal en els Tributs de l’Estat (PMTE), que han augmentat en 382.480 euros respecte el 2021. Es preveu una liquidació negativa dels exercicis 2020 i 2021 de la PMTE, que encara no s’ha publicat. S’ha mantingut la previsió d’ingrés del Fons de Cooperació Local (FCL) en base als anteriors exercicis. En aquest capítol es preveuen subvencions provinents de la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ingressos patrimonials: Els ingressos patrimonials previstos per un import de 214.816 euros venen d’arrendaments, concessions administratives i altres. S’ha creat una nova partida per tal de diferenciar els ingressos del lloguers del pisos de Vessants II per un import de 55.000 euros.

3.2 Previsió de despeses de l’Ajuntament

3.2.1 Visió econòmica: en què es gasta?

El pressupost de despeses des de la visió econòmica es classifica en els capítols de despesa corrent, despeses de capital, despeses financeres i fons de contingència. La despesa corrent (capítols 1 a 5) té un increment del 6,2% respecte els crèdits inicials del 2021. Les despeses no financeres (capítols 1 a 7) augmenten en un 4,9% respecte a les previsions inicials del pressupost 2021. Les despeses de capital baixen un 34,7%, per la contenció de les inversions (es passa de 335.000 euros a 219.000). Les despeses financeres augmenten un 7% (es passa de 267.000 euros a 287.000 euros).

Despesa corrent

Les despeses corrents son les necessàries per al funcionament ordinari dels serveis i corresponen als capítols 1 a 4. La despesa corrent pressupostada (sumant-hi també el capítol 5 del fons de contingència) és de 10,1 milions d’euros, un 95,3% del pressupost de despesa.

Despeses de personal: El capítol 1 suposa el 33% sobre el total del pressupost de despesa corrent. L’augment d’aquest capítol respecte el 2021 és del 7,2%.

Despeses corrents en béns i serveis: El capítol 2 és el que més pes té en l’estructura del pressupost de despesa, amb un 54,8% sobre el total de despesa corrent, amb un import previst de 5,7 milions d’euros. L’increment respecte el pressupost inicial del 2021 és del 6,7%. L’increment dels consums energètics provocats per la inflació és de més de 88.000 euros, un 26%.

Transferències corrents: El capítol 4 representa un 10,9% sobre el total de la despesa corrent. Inclou les transferències que es fan a altres administracions, a entitats, empreses, organitzacions i famílies.

Fons de contingència: El capítol 5 recull un import destinat a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. S’ha consignat una partida de 10.000 euros, duplicant l’import previst en l’exercici anterior.

Despeses de capital

Les despeses de capital corresponen als capítols 6 i 7 del pressupost i comprenen les inversions (capítol 6) i les transferències destinades a finançar inversions (capítol 7).

Inversions: El capítol 6 recull les inversions. S’ha consignat un import de 200.000 euros, finançades amb un préstec de la Caixa de Crèdit, que es pretén signar amb la Diputació de Barcelona amb un tipus del 0%. La proposta de Pressupost 2022 recull tres projectes:

La creació de més aparcaments en superfície al Camí Alt d’Alella, en un context de pacificació creixent dels carrers del nucli antic del poble (Sant Cebrià, Lola Anglada, Centre).
La reforma interior de l’edifici de l’Escorxador per a reubicar serveis municipals, un cop entrin en funcionament els nous espais per a entitats i per a joves de Cals Frares, amb el trasllat de l’Espai Jove i el Punt d’Informació Juvenil.
La creació d’una nova àrea d’esbarjo per a gossos que substitueixi la situada a Can Matas.

Despeses per transferències de capital: L’import consignat en el capítol 7 per transferències de capital s’ha calculat prenent com a referència les despeses per aquest concepte de l’exercici anterior.

Despeses financeres

Les despeses financeres corresponen als capítols 8 i 9 del pressupost. Inclouen les amortitzacions dels préstecs que l’Ajuntament té concedits i l’adquisició d’actius financers.

Despeses per actius financers: Les previsions inicials contingudes en el capítol 8 d’actius financers, procedents de bestretes al personal funcionari i laboral ascendeix a 15.000 euros.

Despeses per operacions de crèdit: Les despeses previstes en el capítol 9 son els corresponents a les quotes d’amortització de les operacions de crèdit vigents a les quals ha de fer front aquest Ajuntament, segons consta en l’annex de l’estat del deute.

Deute viu

El capital viu pendent d’amortitzar a 31 de desembre de 2021 pels préstecs concertats i vigents, segons es desprèn dels estats financers, puja a 1,7 milions d’euros. Això suposa un 17,8% dels drets reconeguts nets estimats per operacions corrents (capítols 1 al 5) d’aquest exercici, que ascendeixen a 10,1 milions d’euros i no superen el límit del 110% establert en la Disposició Addicional 14a del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic. La càrrega financera consignada en les aplicacions pressupostàries per a interessos de préstecs concertats i amortització de préstecs concertats ascendeix a 334.000 euros, un 3,3% sobre els ingressos previstos per recursos ordinaris al pressupost municipal de 2021.

3.2.1 Visió per programes: per a què es gasta?

El pressupost funcional o per programes visualitza la relació entre el centre gestor, en aquest cas l’Ajuntament, i el programa pressupostari. La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius; això fa que sigui més fàcil relacionar l’assignació dels recursos i l’obtenció d’uns resultats determinats.

Les despeses corrents per polítiques i programes

Els Serveis de caràcter general, que aglutinen tot el gruix del funcionament de l’administració local, encapçalen el rànquing de distribució de despesa, segons la classificació per programes, amb un 14,9% sobre el total de la despesa corrent. En segon lloc se situen les polítiques de Benestar Comunitari (espai públic, neteja, gestió de residus, enllumenat públic), amb un 14,6% sobre el total de la despesa corrent. Les segueixen les polítiques d’Educació (12,7%) i Habitatge i urbanisme (10,4%).

Política de despesa 01. Deute públic

Les despeses en la política de Deute públic pugen fins als 366.000 euros, amb un increment del 4,9% respecte el pressupost inicial del 2021. Sobre el pressupost corrent, la despesa és del 0,9%.

Política de despesa 13. Seguretat i mobilitat ciutadana

La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa el 9,5% de la despesa corrent amb un total, de 963.000 euros. L’increment respecte el 2021 és del 4,9%, per sobre la mitjana d’increment total. El gruix de la despesa de les polítiques de Seguretat es concentra en el capítol de personal per fer front a les retribucions dels 16 agents de la Policia Local. El pressupost preveu la renovació de la gestió de les càmeres de gravació d’entorn i de reconeixement de matrícules a través d’una nova licitació. El pressupost 2022 i el que s’aprovi pel 2023 han de permetre la implantació del gruix de les mesures del Pla Local de Seguretat, recentment aprovat, amb l’objectiu d’implantar un nou model policial de proximitat que incrementi la seguretat objectiva i percebuda.

Política de despesa 15. Habitatge i urbanisme

La política d’Habitatge i urbanisme representa el 10,4% del total de despesa corrent, amb un import d’1 milió d’euros. Part important del gruix de la despesa va destinada al capítol 1 de personal, amb la brigada d’obres i serveis. També destaca la partida de neteja de dependències municipals (306.000 euros). S’inclouen en aquesta política de despesa dos projectes del capítol d’inversions: la creació de noves places d’aparcament al Camí Alt d’Alella i la reforma interior de l’edifici de l’Escorxador.

Política de despesa 16. Benestar comunitari

Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells serveis vinculats al subministrament d’aigua municipal; recollida, eliminació o tractament de residus; neteja viària; conservació del cementiri o gestió de l’enllumenat públic. S’hi destinen 1,4 milions d’euros, el que suposa un 14,6% sobre el total de la despesa corrent.

Política de despesa 17. Medi ambient i sostenibilitat

La partida més important d’aquesta política de despesa és la destinada al manteniment dels parcs i jardins del poble, amb un 65% sobre el total. L’import total de la política de despesa és de 636.000 euros, un 6,3% sobre el total de la despesa corrent.

Política de despesa 23. Serveis socials i promoció social

Tot l’àmbit de Serveis socials està agrupat en aquesta política de despesa, que puja al milió d’euros, una de les més elevades del pressupost. La meitat del pressupost (500.000 euros) es destina al contracte de prestació de les places públiques de la residència de la gent gran, que té un ingrés pel mateix import al capítol 3 del pressupost d’ingressos provinent de la Generalitat.

Política de despesa 31. Sanitat

El pressupost de Salut és un dels més reduïts atès les limitades competències municipals en aquesta matèria. S’hi inclou totes les accions de protecció de la salubritat pública, com el control de plagues (15.500 euros).

Política de despesa 32. Educació

La despesa en Educació suposa el 12,7% sobre el total de la despesa corrent. La política de despesa inclou els contractes de gestió de l’escola bressol municipal i l’escola de música i dansa municipal. També s’hi inclouen tots els programes escolars, diversificació curricular a secundària i el programa de qualificació escolar de formació professional.

Política de despesa 33. Cultura

La política de despesa de Cultura suposa el 5,8% del total de la despesa corrent. Les activitats vinculades al cicle festiu, la programació estable i el funcionament de la biblioteca suposen el 75% del total.

Política de despesa 34. Esport

La política de despesa d’Esport se centra en la gestió de les instal·lacions esportives i la promoció de l’esport. La gestió de la piscina d’estiu té un cost de 56.500 euros.

Política de despesa 43. Comerç, turisme i petita i mitjana empresa

A la política de despesa de comerç i turisme s’hi inclouen les accions de promoció del comerç de proximitat i l’organització del Tast Tiana.

Política de despesa 49. Altres actuacions de caràcter econòmic.

A la política de despesa prevista per a Altres actuacions de caràcter econòmic s’hi inclouen els mitjans de comunicació socials, en el cas de Tiana la gestió de l’emissora municipal i el web de notícies La Local, amb un 0,8% sobre el total de despesa corrent.

Política de despesa 91. Òrgans de govern

La política de despesa Òrgans de govern s’ha reduït un 5,4% respecte el pressupost inicial de 2021. S’ha passat dels 227.680 euros als 215.447 euros previstos en el projecte de Pressupost actual. Aquest apartat inclou les retribucions dels càrrecs electes, les subvencions als grups municipals, les atencions institucionals i l’agermanament amb la vila italiana de Tiana.

Política de despesa 92. Serveis de caràcter general

La política de despesa Serveis de caràcter general és la que ocupa la part més gran del pastís del pressupost de despesa, amb un 14,9% sobre el total de despesa corrent. S’hi contenen tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament. L’import previst és d’1,5 milions d’euros, dels quals 920.000 euros van al capítol de personal amb la retribució de bona part de la plantilla municipal. Dues partides destacades son la d’Honoraris jurídics, tècnics i altres professionals i la de despeses jurídiques. Les dues sumades pugen a 145.000 euros, gairebé 20.000 euros més que al pressupost inicial de 2021, que era de 126.042, un augment del 15%. En aquesta política de despesa també s’hi inclouen les accions destinades a fomentar la participació ciutadana (15.000 euros) i la comunicació institucional (54.320 euros).

Política de despesa 93. Administració financera i tributària

En aquesta àrea s’hi inclou la gestió dels serveis de recaptació per un import de 150.000 euros.

Aquesta memòria explicativa s’ha redactat segons el que disposa l’article 168 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i l’article 18.1.a) del Decret 500/1990 pel que es desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988.