Hello Lenin, els escriptors de l’altra banda

A 25 anys de la caiguda del mur de Berlín, perspectiva dels escriptors que van haver de creuar-lo fugint del capitalisme

L’agost de 2011, el diari alemany d’esquerres Junge Welt (“Món Jove”) va treure una portada que va generar escàndol per tota Alemanya. Diputats de Die Linke (“L’esquerra”) en retiraren la publicitat, tots els tertulians el criticaren, i l’opinió pública només parlava d’això: la portada, que deia Danke (“gràcies”) per 28 anys de “pau, sanitat i educació”, “sense feixisme” i “sense atur”.

El diari es referia als 28 anys de mur a Berlín (1961–1989) en què va existir l’altra Alemanya, la República Democràtica Alemanya. L’RDA va ser un dels Estats de l’anomenat bloc de l’est més ple de contradiccions. D’un socialisme més obert i avançat en alguns aspectes –la llibertat sexual i reproductiva, l’educació i la sanitat, el multipartidisme– i amb una producció cultural oberta, controlada per l’Estat però molt més permeable a la innovació que el conjunt del Pacte de Varsòvia. A tall d’anècdota, el mateix 9 de novembre de 1989 es va estrenar a l’RDA la primera pel·lícula de temàtica homosexual,Coming Out: el públic, davant l’expectació, no va abandonar la sala de projecció tot i la notícia de la caiguda del mur.

Avui parlarem dels altres, de les altres històries d’aquella Alemanya que aquest 9 de novembre commemorava 25 anys de la caiguda del mur. De la persecució política que es va dur a terme a l’Alemanya federal, i en concret de la repressió cultural. I per fer-ho parlarem de quatre escriptors que van patir aquesta repressió, alguns fins i tot després de la caiguda del mur.

Anna Seghers

“Nosaltres no escrivim tan sols per descriure, sinó per canviar descrivint.”

Molt poc coneguda al nostre país, institucionalment oblidada al seu. De nom real Netty Radványi i orígens jueus, va néixer el 1900. Ja amb el pseudònim d’A. Seghers, publica la seva primera novel·la el 1928, “La insurrecció dels pescadors de Sta. Bàrbara” (editada en català a Tigre de Paper), on es narra l’aparició de la consciència de classe en un poble de pescadors. El mateix any s’afilià al partit comunista (KPD), fins que amb l’ascens del nazisme és detinguda per la Gestapo i els seus llibres són cremats i prohibits. Aconsegueix, però, fugir a Suïssa, i des d’allà marxar a França, on un cop esclatada la Segona Guerra Mundial ha de tornar a fugir amb els seus fills. D’aquesta època és la seva obra “Trànsit” (editada en català aLa Magrana), on parla de la vida dels exiliats.

D’Europa marxà a Mèxic on el 1942 va publicar la seva obra mestra, La setena creu, sobre la fugida d’uns presoners d’un camp de concentració nazi. Fou portada al cinema pel director austríac Fred Zinnemann i la va fer mundialment coneguda. Un cop acabada la guerra s’instal·là al Berlín occidental, des d’on considerà que la seva obra podia ser més útil i difosa entre la classe treballadora. Després de pressions i censura es veu obligada a marxar a la part oriental, on va ser del 1952 al 1978 presidenta de la Federació d’Escriptors, des d’on defensaria diverses vegades a escriptors de la censura i l’acusació com a contrarevolucionaris. El 1951 rep el Premi Lenin de la Pau, l’equivalent soviètic al Premi Nobel, i durant tota la seva obra rep desenes de premis. L’1 de juny de 1983 morí a la ciutat de Berlín. Durant els anys 90 va ser una autora molt criticada des de l’establishment cultural postreunificació, i actualment s’està recuperant com una de les autores alemanyes més importants del s.XX.

Bertolt Brecht

“També la ràbia contra la injustícia
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l’amabilitat
No vam poder ser amables.”

Poeta i dramaturg. Mundialment conegut, traduït i citat, fins i tot en la nostra llengua han estat traduïdes les obres completes. Un dels autors que omple la llista de la literatura universal. Nascut el 1898, participa com a soldat a la Primera Guerra Mundial. A partir del 1920 es trasllada a Berlín i comença a destacar com a dramaturg fins que el 1928 estrena “L’òpera dels tres rals” –que, a tall d’anècdota, dóna nom al protagonista (conegut aquí per una sèrie interpretada per Pepe Rubianes) Mackie Navaja, personatge rei dels bandits de Londres.

És a partir d’aquí que milita culturalment en el marxisme i sacseja l’escena teatral tot denunciant l’ordre burgés dins la convulsa República de Weimar. Amb l’acusació del govern hitlerià als comunistes alemanys de la crema del Reichstag el 1933, Brecht ha de marxar d’Alemanya amb la seva família, després de l’estrena de “La presa de mesures”.Txècoslovaquia, Suïssa, Anglaterra, França o Dinamarca són alguns dels països pels quals es veuen obligats a passar.

Finalment, el 1941 arriba als Estats Units des de l’URSS, on el 1947 es cridat pel Comitè d’Activitats Antiamericanes, un cop més durant la representació de “Galileo Galilei” a l’endemà de l’interrogatori fugí mitjançant Suïssa cap a l’Alemanya oriental. El 1954 també es guardonat amb el Premi Lenin de la Pau, i mor a Berlín el 1956.

Christa Wolf

“Entre morir i matar hi ha una tercera possibilitat: viure”

Nascuda el 1929 a una zona de l’actual Polònia que aleshores era de majoria ètnica alemanya, va estudiar literatura i el 1949 s’afilià al Partit Socialista Unificat (SED). Rep el cognom del seu marit Gerhard Wolf, i des del 1959 al 1961 va col·laborar amb el servei secret (Stasi). El seu debut es fa amb El cel dividit el 1963, portat al cinema per Konrad Wolf el 1964. La protagonista emigra al Berlín capitalista per amor, però un cop veu les desigualtats prefereix tornar. La seva obra més important, Cassandra (editada en català per La Magrana), reescriu la Guerra de Troia com el pas del domini del matriarcat cap a la imposició del poder patriarcal al món.

Destacada autora antifeixista i feminista, arran de la vigilància per part de l’Stasi escriu Què en queda (editat en català perEdicions 62), però no abandona el SED fins al 1989: “no busquem el mateix”, diria. El 1976 va firmar una carta col·lectiva contra l’expulsió de l’RDA del cantautor Wolf Biermann, i el 1989 va firmar un segon manifest, aquest cop demanant el manteniment de l’RDA però amb formes realment democràtiques dintre del socialisme. Després de la reunificació alemanya va ser criticada per haver estat “poc crítica” amb el règim, ja que no es va acceptar la crítica al model des del marxisme. Va morir el 2011 i mai va abandonar les seves idees marxistes i feministes.

Stefan Heym

És el pseudònim de Helmut Flieg, nascut el 1913 d’origen jueu. El 1931, amb 18 anys, ja comença a tenir filiacions antifeixistes, i és castigat a l’institut per això. El 1934 fuig a Txecoslovàquia on agafa el sobrenom clandestí d’Stefan Heim. Des d’allà arriba als Estats Units on s’estableix com a periodista dins de la comunitat alemanya, s’afilia al Partit Comunista dels EUA i escriu la seva primera novel·la el 1942, que arriba a ser unbest-seller. Formà part com alemany de la lluita ideològica dins l’exèrcit ianqui durant la Segona Guerra Mundial.

El 1952, quan esclata la guerra de Corea, marxa a Praga i renuncia a totes les medalles militars nord-americanes com a protesta, per després marxar exiliat a l’Alemanya oriental. El seu llibre “Cinc dies de juny” genera polèmica dins l’RDA, i el 1965 és criticat públicament pel president Eric Honecker. El 1976 també firmà el manifest contra l’expulsió de Wolf Biermann i el 1979 és empresonat per violar els controls de canvi i expulsat de la Federació d’Escriptors. El 1982 es declarà favorable a la reunificació, però el 1990 escriu “Construït sobre sorra”, un llibre contrari a la unió.

Va ser també firmant del manifest “Pel nostre país”, que defensava una RDA democràtica dins d’un sistema socialista. El 1994 va ser diputat al Bundestag com a membre independent del Partit del Socialisme Democràtic (antic-SED), i va fer el discurs d’obertura de la legislatura on va carregar contra el capitalisme i recordar les polítiques positives a favor de la classe treballadora. Els diputats del CDU, CSU i FDP li van negar l’aplaudiment, i a partir d’aquí va passar de ser el “valent crític de l’RDA” a ser ridiculitzat, estigmatitzat i oblidat per la premsa i el món editorial. Va morir a Jerusalem el 2001 mentre donava una conferència. L’editorial madrilenya Errata Naturae l’ha publicat en castellà a l’antologia “Al otro lado del muro”.

En la introducció del citat llibre es fa una anàlisi del món literari a l’RDA, on remarca projectes com “Bitterfeld”, una iniciativa col·lectiva que havia de fer que l’art servís a la causa obrera i al socialisme fent que els artistes tinguessin relació amb els treballadors i els treballadors cultivessin el seu talent artístic. Malgrat això, l’antòleg desprèn prejudicis contra el que va ser un moment i un procés que va impulsar la literatura i una nova forma de pensar la cultura. Trencar els prejudicis i fomentar la crítica hauria de ser tasca de tots aquells que treballen a la cultura i en concret a la literatura, agafant el millor del que aquests quatre casos ens aporten.