Notes sobre la nova vella RTVV i una reflexió sobre l’estat del periodisme

1. Notes sobre la RTVV que ve

Abans de començar aquestes notes revisem fets: Portem 32 mesos sense radiotelevisió pública. Tenim un forat amnèsic de pràcticament 3 anys en el nostre (en tant que públic i d’interés històric i cultural) arxiu audiovisual. Som l’únic país europeu, amb llengua pròpia, sense mitjans de comunicació públics. Fa un any que no tenim al Partit Popular (autor de l’atropellament democràtic del tancament) al govern. Darrer fet: estem igual que fa 32 mesos.

Image for post
Image for post
Inici campanya PSPV autonòmiques 2015 al costat dels Treballadors de RTVV
Image for post
Image for post
Extracte del programa electoral de Compromís per a les eleccions autonòmiques 2015

És cert. La responsabilitat del tancament i de l’ERO (dels dos) és del Partit Popular. És cert també que la responsabilitat del nou Consell comença amb la decisió de no voler paralitzar la liquidació de RTVV que havien qualificat com a desastrosa en diverses ocasions. També són responsables de no iniciar un procés negociador amb el Comité d’Empresa que ja havia presentat un pla de viabilitat abans del tancament amb un resultat previsiblement satisfactori per a ambdues parts i per a l’erari públic després de les promeses electorals sobre la reobertura i els drets laborals. Per tant PSPV i Compromís són responsables de tot el que està ocorrent i el que vindrà en no voler desmarcar-se l’acció del Partit Popular, quan ho podien haver fet. Fins al punt que, si res no canvia, seran aquests dos partits en tant que Consell (i si s’acaba de decidir Podemos si entra a govern o no) els qui defensaran la legalitat del segon ERO del Partit Popular a l’Audiència Nacional amb un risc d’una nova nul·litat explicitat en diversos informes (ací i ací) i un cost d’entre 150 i 200 milions d’euros per a tots els valencians i valencianes.

Image for post
Image for post
1er Aniversari tancament RTVV. Compromís de partits i sindicats amb la recuperació del servei i dels drets laborals
La vicepresidenta del Consell Mónica Oltra durant una entrevista amb una samarreta amb el lema “no a l’ERO RTVV. Els treballadors no som els culpables

Sobta veure un Consell que renuncia a governar (excepte per a demanar un informe al Consell Júridic Consultiu, que encara té a Francisco Camps com a Conseller, quan no estava obligat) i desvia la qüestió a les Corts Valencianes amb el pretext que la nova televisió ha de ser plural i despolititzada. A priori pot semblar un bon argument i un element bàsic d’un servei públic.

La nova llei 6/2016 aporta novetats interessants i resol mancances bàsiques per garantir la independència com la recuperació del Consell d’Informatius o la creació, per fi, del Consell de l’Audiovisual Valencià, però la realitat ha portat les quotes de partit de sempre, que han acabat per bloquejar l’elecció del Consell Rector, amb el concurs de personatges funestos per a la història de RTVV com Maite Fernández, i la porta oberta a una privatització de tots el continguts tret dels informatius. L’equivalent del Model Alzira hospitalari aplicat als mitjans de comunicació explicitat en una llei. I més incerteses legals sobre el futur de RTVV: una nova mercantil i una probable successió d’empreses.

Image for post
Image for post
Article 8.5 de la llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic de titularitat de la Generalitat

Encara no s’ha explicitat quina serà la plantilla que haurà d’afrontar el servei públic que quede. Ací, una pista. 300 treballadors per a informatius de tele, ràdio i plataforma multimèdia?.

Tweet on el Portaveu Adjunt del PSPV a les Corts descriu el model de la nova RTVV

És pertinent recordar que la comissió d’experts universitaris de les Corts Valencianes va fixar com a plantilla necessària 800 treballadors i un pressupost de 140 milions d’euros. És a dir, acostar-se al cost mitjà estatal de 28,76 euros per habitant i tenir la plantilla més reduïda de totes les televisions autonòmiques amb llengua pròpia. Important aquest detall: amb llengua pròpia.

Aquest model de privatitzacions ja s’ha provat en d’altres comunitats autònomes amb resultats previsibles. Sense ser un servei públic es prima el benefici econòmic i per tant qui acaba perdent són els últims de la cua: els treballadors i treballadores

De fet a RTVV ja hi va haver vulneració de les condicions de treball entre l’aprovació del primer ERO i la sentència de nul·litat provocades per la manca de personal.

I amb aquest panorama apareixen notícies com a aquestes…

Posarem dos exemple més de la “despolitització” de la nova RTVV sense ni tant sols esperar que la CVMC estiga en marxa: El govern valencià demanant projectes per a la nova RTVV i revisant-los al Palau i la Generalitat negociant l’emissió del “trofeu taronja” amb Mediapro. Una altra vegada Mediapro.

2. Una reflexió al voltant de l’estat del periodisme

Enmig de tota aquesta complexa situació (crec que en això totes les parts estaran d’acord) han corregut rius de tinta (i de megues) al voltant de la qüestió de la reobertura de RTVV amb un objectiu predilecte: els seus treballadors

Costa d’entendre el perquè d’ eixa fixació contra un col·lectiu al qual se li ha pres, per dues vegades, el seu lloc de treball, obtingut en centenars de casos a través d’una oposició. Al voltant de la qüestió s’han instal·lat autèntics mantres com “a RTVV hi havia més treballadors que Antena 3 o Telecinco juntes” o “els treballadors de RTVV són un privilegiats”. La primera, partint de la base que és un fet que la plantilla estava duplicada i que cal redimensionar-la, és mentida: Atresmedia i Mediaset tenen externalitzats la gran majoria dels seues serveis de manera que acumulen milers de treballadors a productores i empreses externes i que, per tant, no computen en eixe número de treballadors.

La segona em sembla més greu: “Els privilegis” és allò que, malgrat dues reformes laborals fetes contra els treballadors, es diuen “drets laborals”: l’antiguetat, l’oposició aprovada, una drets adquirits en una empresa on molts han treballat durant els seus 25 anys d’història. Enlloc d’obrir un procés negociador que rescabale eixos drets (i estalvie diners al contribuent) s’opta per començar “des de zero” i sense reconèixer cap dret.

Mentrestant a Divalterra han assumit la plantilla d’Imelsa

I el Consell ha mediat per defensar drets dels treballadors a Galmed

En un moment en què la precarietat laboral al sector periodístic valencià és bestial, costa d’entendre, més enllà d’interessos personals i de lluites de poder entre periodistes, que es carregue contra els drets laborals de companys de professió. Segons un recent informe de la Unió de Periodistes Valencians, l’atur entre els periodistes valencians se situa en el 64% i un 72,7% dels professionals de la comunicació considera que les condicions laborals afecten a la seua llibertat d’expressió. Sembla doncs, incomprensible, que s’inste des de les tribunes dels propis mitjans de comunicació a coartar els drets laborals d’altres professionals (no només periodistes, que representen el 10% de la plantilla de RTVV)

El “des de zero” tant pregonat per tal de buidar RTVV de “manipuladors” (sense explicar quin serà el mecanisme que garantesca la igualtat d’oportunitats i la valoració de mèrit i capacitat que evite l’entrada de nous treballadors afins al poder) sembla que portarà altres conseqüències: Una rebaixa més que substancial de les condicions laborals de la plantilla a l’empara de la nova legislació laboral. El respecte dels drets laborals de l’actual plantilla, per contra, suposaria el manteniment d’aquestes condicions, per als actuals treballadors i per als nous i de retruc per a la resta del sector que acumula ERO’s salvatges i contractes precaris que van en detriment dels professionals i en última instància de la qualitat del producte: o siga, del dret a la informació de la ciutadania

És obvi que en una televisió creada en 1989 calen nous perfils professionals, com és igualment obvi que les noves generacions i la resta de professionals han de tenir la possibilitat de poder desenvolupar la seua tasca en els mitjans públics de tots. Ben mirat, quin periodista no voldria estar al servei de la ciutadania vetllant pel seu dret a la informació?

Ara bé, aquestes obvietats no poden ser coartada per a segons quines difamacions i generalitzacions absurdes sobre la plantilla i la seua vàlua professional. I més enllà de la qüestió laboral hi ha un risc: deixar perdre el know-how, el background i el seniority dels seus professionals, o siga el bagatge sobre la casa, el coneixement de la realitat social i política del País Valencià i l’experiència professional. Ja se sap que sense memòria les errades són més fàcils de reproduir.

Certament costa d’entendre aquest tipus de campanya. I costa encara més d’entendre que des del Consell s’apunten a les generalitzacions, que sempre, sempre, són injustes.

Quan abans es deia açò…

.

M’agradaria acabar aquesta dissertació amb una crida a la reflexió. Fóra bo que els professionals de la comunicació valencians ens deixàrem de mirar pel retrovisor i ens miràrem als ulls. Sonarà utòpic (és sabut que les utopies serveixen per a caminar) però el repte que tenim al davant paga la pena. Som un país (comunitat, regne, diasistema, al gust del consumidor) amb un sistema comunicatiu al límit. Estem veient caure professionals i delegacions a una velocitat esfereïdora i restem atònits veient com la qualitat democràtica valenciana està sota zero. Enlloc de conjurar-nos a treballar en la mateixa direcció els esforços van a carregar contra el professional del costat. Deia Ryszard Kapuściński que una mala persona mai pot ser un bon periodista. També que els cínics no serveixen per aquest ofici. Ací queda, des de la desesperança, com a reflexió per a tothom.

Seguim la conversa a Twitter

@valencianna.

Written by

València (1986). Periodista. Fent (-me) preguntes. Buscant respostes. Resident a les xarxes socials. Sempre amb la ironia a mà.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store