Fonts
Em ve de gust deixar per escrit la suma de fonts que van generar-me el cultiu mental previ a N i així, quan vulgui, poder tornar a recórrer el camí.
Segurament tampoc es tracta de resumir-ho tot a fonts consultables per internet. Hi ha molt de tot això que surt de converses i d’experiències. Però bé, intentaré sempre tenir un d’hipervincles accessible perquè és el que és escalable i replicable. Recordo un primer clic mental amb aquesta TED, fa molt temps. Un segon al conèixer un tio al Erasmus amb qui vaig compartir mitja birra. Tenia un NoSmartphone perquè volia. Es va quedar bastant ample al dir-m’ho: “I don’t like social networks and smartphones”. No feia cap pinta rara i en el tu a tu era una persona normal. Vaig prometre’m tornar a quedar amb ell perquè m’expliqués més sobre el tema però meeeec: no tenia manera de trobar-lo perquè no li vaig demanar el número ni el nom ni res.
Un altre clic el vaig fer al començar a llegir “Internet no es la respuesta”. Reflexions argumentades dels de més aprop sobre les pantalles absorvents. Dosis de BlackMirror per aquí. La bogeria passatgera de Pokemon Go. També hi va ajudar en Marc Masip a Salvados (lo que pasó en esta entrevista te sorprenderá) i aquests bocins d’històries d’exconnectats de l’Enric Puig. Poder compartir una taula rodona a deba-t.org amb els dos, en Marc i l’Enric, va naturalitzar parlar d’addicció. Va ser una conversa de 2h plena d’idees pràctiques, exemples, contradiccions, confirmacions i anàlisi tècnic i social. Tot i que em va portar a la primera petita derrota, una part de mi va adquirir un compromís a solucionar i definir el que no em quadrava.
El clic definitiu de que em va donar l’empenta final va ser devorar fa 1 mes, en un cap de setmana, “La gran addicción” de l’Enric Puig. Una col·lecció brutal d’experiències de persones que han deixat del tot internet i els smartphones per motius molt diferents. Casos extrems, evidentment, però que interpel·len per allò que “si et marques 100 com objectiu és probable arribar a 50”. En cadascuna de les històries que explica el llibre hi trobava parts de mi que em fallaven profundament i que volia canviar. Suposo que llegir que aquelles persones havien trobat maneres de canviar em va portar de la reflexió flowerpower a la realitat i a l’empoderament. No calia esperar a que tots els mòbils explotessin per poder canviar l’ús que jo en feia. Sensació total de tret de sortida. El dilluns pel matí, en un atac d’impulsivitat més o menys premeditada sortia a comprar el Nokia: el dia N.
