L’exemple de Badalona

Demà, segons què decideixi la CUP-CC, m’apartaré o m’aproparé més a aquesta formació. Abans de l’assemblea-votació-fail estava quasi per fer-me militant, per impulsar una candidatura d’unitat popular eivissenca reconeguda com a tal. Ara, tot dependrà de què decideixin unes quantes persones (valentes i sobradament preparades) a qui els hi ha tocat, a contra cor, decidir per les demés. No cal dir que si demà decideixen investir Artur Mas i Gavarró, m’ho hauran d’explicar molt i molt bé, demanaré que en Baños, per dignitat, faci un pas enrere, i segurament acabi treballant per la unitat popular des d’altres sigles diferents a “les cup”. M’agradaria ajudar a expandir el bon nom i la bona feina feta fins ara pels “radicals independentistes i anticapitalistes” més enllà de la “comunitat autònoma catalana”. M’hi sento part, i vull imaginar l’encaix balear i pitiús a les futures repúbliques mediterrànies, europees i ibèriques, que tantes persones somiem constituir aquesta dècada. Però no puc fer-ho des d’un incompliment flagrant d’una promesa electoral com és votar a favor de l’excelentíssim pactador del PPSOE, el pidolador d’escons que no són seus, l’orfe de partit propi, el privatitzador d’estructures d’estat, el desallotjador de democràcies a cop de porra, l’advocat d’ofici de la Sareb, l’extirpador d’ulls d’activistes, Artur Mas i Gavarró.

Encara crec en el municipalisme radical, i en l’assemblearisme de la millor tradició llibertària (la que evita el vot sempre que pot, ai las, per no trencar-se i fer profitós el disens). Com ho intentem demostrar cada dia a San Antonio (Baleares, España) de Portmany (Eivissa, Païssos Catalans). Siguem on siguem demà, continuaré exportant l’exemple de Badalona, on les confluències semblen fluir amb tanta bona sintonia que la CUP d’allà s’atreveix a projectar, precisament demà, La Vida de Brian. Així doncs, des del “Frente Popular de Judea”, bona sort i ànims a la resta de militants, simpatitzants i votants, inclosos els del “Frente Judaico Popular”.