Mitjans públics, al servei de la societat?

Cristina Ribas
Aug 21, 2019 · 4 min read
Image for post
Image for post

Les dones de RTVE van denunciar com encara els partits pensen en els mitjans públics en termes de control. La manipulació ja no és tolerable mentre creix la desconfiança. Segons un estudi de l’Institut Reuters del 2018, només un 43% dels ciutadans de l’Estat espanyol es creu la majoria de les notícies que rep.

La sensació és que els continguts interessats ​​dominen l’ecosistema comunicatiu i que informar-se per tenir opinió està només a l’abast de minories molt motivades o molt instruïdes. Precisament, els mitjans públics haurien de tenir per objectiu superar aquesta bretxa i fer arribar a tota la ciutadania informació plural i de qualitat en els temes clau per a la societat.

La selecció de temes

I aquí tenim un altre problema que també està inclòs en les demandes de les dones de RTVE, però del qual es parla menys: quins temes se seleccionen i com es tracten. Les notícies importants en els mitjans, les ‘hard news’, són sobretot les que representen el poder. La mort de quatre dones, dues nenes i dues adultes en mans de la violència masclista no va ser la notícia més destacada del dia. ¿Què més gros hauria de passar per dedicar-hi tota l’atenció? Si la majoria d’entrevistes, opinions i reaccions no tracten els assassinats de dones quan es produeixen, mai es considerarà un àmbit d’actuació de primera necessitat.

Ens estranya que els jutges no se sentin interpel·lats malgrat que els mitjans cobreixen les constants mobilitzacions de les dones. En general, es continua informant igual sobre les assassinades per violència masclista, tractant les víctimes com culpables i anteposant els aspectes legals i polítics al seu patiment. El feminisme es tracta com una notícia més, però el marc on s’interpreta el que està reivindicant segueix igual i, per tant, no genera dinàmiques de canvi profundes.

Patiment invisible

El biaix de gènere és estructural i ens perjudica a tots i totes. No són només els assassinats de dones. Les morts per contaminació, per exemple, que es coneixen de fa dècades, no han ocupat massivament els informatius i les portades dels diaris fins que va sortir a la llum el frau del dièsel de Volkswagen. El marc economicoempresarial és molt més influent en la selecció d’informació que la salut quotidiana de les persones. No per casualitat les mesures estatals anticontaminació les lideren Indústria i la DGT en lloc del Ministeri de Salut. Igualment, parlar de refugiats com un tema polític europeu situa el debat principalment en l’enfrontament ideològic, en què el sofriment es fa invisible, poques vegades ens mostren els drames i les històries de vida, sovint tràgiques, de les persones que fugen.

I és que les preocupacions de la gent van sempre en segon terme, dins del calaix de les ‘soft news’, el de les “històries humanes”, en què els problemes del dia a dia es poden explicar fora de l’activitat política i econòmica, que és el més rellevant. El missatge és que les necessitats quotidianes o la part emocional dels “temes importants” són secundaris. Cal dir que molts professionals i alguns mitjans fan un esforç contra corrent per superar aquest sistema de criteris i valors que sustenta la producció de les notícies.

La paritat entre els professionals, en les veus de les notícies, ja siguin testimonis o experts i a les columnes i tertúlies d’opinió és un pas que ajuda a trencar i qüestionar les rutines tradicionals. Quan augmenta la proporció de dones i de perfils diversos, la probabilitat de canvi augmenta, perquè la mirada sobre la realitat s’eixampla i s’enriqueix. En el cas dels mitjans públics, a més, aquesta diversitat hauria de ser preceptiva si es vol que la ciutadania se senti representada. Els mitjans resolen la desconfiança amb quotes entre partits o afinitats polítiques quan del que estem parlant és de mostrar el punt de vista de diferents gèneres, cultures i realitats socioeconòmiques. Sovint els que debaten públicament en televisions i ràdios representen, en conjunt, una part molt petita de la societat sobre la qual pontifiquen. Un exemple són les tertúlies en què es tracta el tema de la mobilitat urbana, ja que estan protagonitzades per persones que no són usuàries del transport públic.

Les dones RTVE van protagonitzar un debat molt necessari sobre una transformació profunda que ha de convertir els mitjans públics en un veritable cinquè poder, fruit d’un pacte entre ciutadania i professionals, al servei de tota la societat. No n’hi ha prou amb canviar càrrecs. Els veritables reptes són altres.

Publicat a El Periódico el 3/10/2018

beersjournalism

ONG per a malalts del periodisme.

Medium is an open platform where 170 million readers come to find insightful and dynamic thinking. Here, expert and undiscovered voices alike dive into the heart of any topic and bring new ideas to the surface. Learn more

Follow the writers, publications, and topics that matter to you, and you’ll see them on your homepage and in your inbox. Explore

If you have a story to tell, knowledge to share, or a perspective to offer — welcome home. It’s easy and free to post your thinking on any topic. Write on Medium

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store