Introduïm NEM: Hi ha vida més enllà del Bitcoin?

Des del seu llançament, Bitcoin sempre ha estat la criptomoneda de referència. Però tot i ser la primera no ha sigut l’única, sinó que s’han anat creant moltes altres criptodivisas diferents amb l’objectiu de millorar la proposta tecnològica redactada per Satoshi Nakamoto el 2008. Aquestes iniciatives de diversos equips multidisciplinaris, han sigut capaces d’aportar grans millores o noves funcions que Bitcoin no té, fins al punt que actualment n’existeixen més de 1500.

Aquests projectes tan ambiciosos, tot i seguir camins i models diferents, comparteixen uns fonaments tecnològics comuns, tots ells emmarcats en una xarxa distribuïda Blockchain.

Com hem explicat en el post anterior de Blockchain en Català, sovint es defineix una Blockchain com un sistema global públic per registrar transaccions verificades i acceptades universalment. Essencialment, és un registre d’esdeveniments digitals que està distribuït en una xarxa descentralitzada (nodes). Aquests nodes són mantinguts pels anomenats “miners”, els quals cobren una comissió per mantenir la xarxa operativa.

Tot això es gestiona mitjançant un conjunt de complexos algorismes i processos informàtics. Aquests algoritmes són una de les principals diferències entre les diferents Blockchains en les que es basen les criptomonedes que existeixen actualment. En aquest article contemplarem i introduirem NEM a partir del seu algoritme PoI (proof-of-importance) com a alternativa de l’algoritme PoS (proof-of-stake) i en contrast amb l’algoritme PoW (proof-of-work), l’algoritme implementat en la Blockchain de Bitcoin.

Per entendre la revolucionària idea que suposa l’algoritme de NEM, cal introduir i entendre primerament com funcionen els altres algoritmes esmentats anteriorment.

Sobre l’algoritme PoW

L’algoritme PoW va ser el primer algoritme de consens utilitzat en sistemes Blockchain i és el més comú en aquesta tecnologia. Es basa principalment en el poder de computació, és a dir, com més potencia de CPU, més possibilitats tens de segellar un bloc de transaccions validades i per tant, d’endur-te la recompensa. El problema evident que això genera és que provoca que el sistema de mineria sigui poc descentralitzat, ja que els que tenen més poder computacional poden guanyar més criptomonedes i per tant poden gastar més diners en obtenir els últims ASIC (màquines especifíques per a la mineria) de manera que els usuaris més rics guanyaran riqueses molt més ràpidament que d’altres i en ells se centrarà una gran part de la mineria.

A part d’això, en tractar-se d’un algoritme de consens basat en operacions criptogràfiques de força bruta, la seva empremta energètica és equivalent a la d’un país de la grandària de Dinamarca.

A més a més, sorgeix un altre problema de cara a un futur. Quan ja no hi hagi més monedes per minar, els miners només seran recompensats per les comissions de les transaccions, i com que el procés de mineria és molt costós, acabaran acceptant comissions que condueixin al fet que hi hagi cada vegada menys miners fins al punt que, si un miner acaba tenint un 51% o més del poder miner podrà modificar les dades dels blocs i el sistema fallaria. Això es coneix com al 51% Attack.

Sobre l’algoritme PoS

L’algoritme PoS va ser creat com a alternativa a l’algoritme PoW explicat anteriorment per abordar els problemes que aquest plantejava. La idea fonamental és que cada miner només pot minar teòricament el percentatge de transaccions proporcional a la seva participació. D’aquesta forma, si un miner posseeix el 3% de la criptodivisa, només pot minar un 3% de les transaccions.

També es té en compte l’antiguitat de la possessió de les criptomonedes, de manera que cada vegada que es fa una transacció aquesta es restableix. Així doncs, amb aquest conjunt de variables s’estableix qui és l’encarregat de segellar un bloc i qui s’endú la recompensa. En aquest algoritme es parla de “forjar” en comptes de “minar”. Com més gran sigui la participació d’un forjador en la xarxa, més probabilitats té de ser l’encarregat de segellar el bloc i d’emportar-se la recompensa.

Aquest algoritme representa una millora de l’algoritme PoW en els següents aspectes:

· No hi ha necessitat de maquinària costosa, ja que un ordinador normal podrà validar blocs sempre que estigui connectat a la xarxa.

· Millora molt l’eficiència energètica respecte a l’algoritme PoW en conseqüència al punt anterior.

· Validadors més fidels, ja que el fet de segellar en funció de la teva participació implica que el “forjador” és el més interessat a mantenir la xarxa segura i activa.

Pel que fa al risc del 51% Attack, amb aquest algoritme l’atacant hauria d’acumular el 51% de la moneda per realitzar un atac del 51%, cosa que és extremadament costosa i difícil, i en cas que succeís, el mateix no tindria gens d’interès a atacar la xarxa, ja que ell posseiria una majoria de la moneda i això provocaria una caiguda en picat del seu valor, per tant ell és el primer interessat a mantenir la mateixa xarxa segura.

Sobre l’algoritme PoI

Aquest és l’algoritme de NEM. El seu algorisme POI no només recompensa els que tenen un saldo important al compte o tenen més poder computacional, sinó que també té en compte la quantitat de transaccions que fa l’usuari i amb qui les fa. Això significa que els usuaris que ajuden activament a l’economia i, per tant, beneficien a la Blockchain de NEM, són els recompensats. En NEM cada usuari rep una puntuació de confiança i, com més gran sigui, més possibilitats té de ser recompensat. Això significa que NEM suposa una distribució de la riquesa molt més gran, i que qualsevol que contribueixi a la xarxa podrà obtenir XEM (la moneda de NEM).

Actualment NEM té una capitalització en el mercat de les criptomonedes pròxima als 2.000 milions de dòlars, situant-la a la setena posició.

En propers articles a Blockchain en català aprofundirem més en les característiques i aspectes d’aquesta Blockchain.