Les arrels del ‘blockchain’: de la Segona Guerra Mundial al moviment cypherpunk
El passat estiu coneixíem la notícia que Alan Turing, matemàtic britànic i considerat pare de la criptografia, havia estat escollit per ser el nou rostre dels bitllets de 50 lliures al Regne Unit. La seva història ja forma part de la cultura popular, i com narra la pel·lícula The Imitation Game, va ser qui va aconseguir desxifrar els codis de Enigma -la màquina que utilitzaven els nazis per les seves comunicacions en la Segona Guerra Mundial-, que va suposar un enorme avantatge per als aliats.
La criptografia –definida per l’IEC com la ‘tècnica de conversió d’un text o d’unes dades en un missatge incomprensible per a la persona que no en posseeix la xifra o la clau.’ — és essencial en blockchain, ja que la informació és compartida de forma encriptada per enormes xarxes d’ordinadors sense cap jerarquia. Un cop més, avanços tecnològics vinculats a l’àmbit militar després tindrien aplicacions per al conjunt de la societat.
Malgrat que fou una disciplina fortament controlada pels governs degut als seus usos durant la guerra, la situació va anar canviant al pas dels anys, amb diverses investigacions que tenien com a objectiu fer més accessible la llibertat en les comunicacions que oferia la criptografia. Estaven creant, sense saber-ho, les bases intel·lectuals i tècniques de blockchain i bitcoin.
Durant els anys 70 i 80 es van fer diversos avanços en aquesta direcció. Els treballs en criptografia asimètrica (o de clau pública) de Whitfield Diffie i Martin Hellman amb l’algoritme d’intercanvi de claus Diffie-Hellman són molt importants per al xifratge de converses, així com la creació de l’arbre de Merkle (per Ralph Merkle), que actualment té un ampli ús fer segurs els blocs de dades rebudes d’altres parells en les xarxes d’igual a igual, conegudes com a peer-to-peer en anglès.
Els anys noranta i el moviment cypherpunk
Un dels documents més rellevants que vaticinava el present que avui vivim va ser el Manifest Criptoanarquista, escrit per Tymothy C. May, sense el qual seria difícil entendre el naixement de Bitcoin i alguns dels seus anhels i pilars fonamentals. El criptoanarquisme és una ideologia o estratègia que es mostra a favor de la utilització de la criptografia asimètrica per aconseguir els principis de privacitat i llibertat individual, cercant l’objectiu de crear programari criptogràfic que es pugui utilitzar per eludir la persecució judicial i l’assetjament en enviar i rebre informació en xarxes d’ordinadors.
D’aquesta manera es van posar les primeres pedres de l’anomenat moviment cypherpunk, defensor de la llibertat d’expressió, l’accés a la informació i la privacitat, tres valors que haurien de ser protegits i impulsats mitjançant la tecnologia i la criptografia. A partir d’aquí, durant la dècada dels noranta hi hauria els primers intents de crear un sistema electrònic, distribuït i anònim de diners, com per exemple B-Money, que s’esmenta explícitament al llibre blanc de bitcoin.
Finalment, el novembre de 2008 Satoshi Nakamoto publicava un document (el llibre blanc) en un fòrum on, de manera teòrica, definia detalladament un mitjà de pagament global sense intermediaris, entre usuaris, format per un ecosistema de peces combinades mai vist fins aleshores. Segurament es tracta del document més rellevant del món del blockchain, en aparèixer oficialment per primera vegada aquesta tecnologia que ha donat forma a tot un univers de revolucions tecnològiques al seu voltant. Ben aviat, el 3 de gener de 2009 es generaria el primer bloc de la cadena de blocs de bitcoin, anomenat bloc gènesi, marcant l’inici de la xarxa Bitcoin.
