És amb el que et quedes

Avui no és un dia com qualsevol altre. Avui ens has dit finalment la data definitiva de la teva marxa…. semblava que aquest moment no arribaria mai, i a mi la veritat és que se’m fa realment difícil d’acceptar.

Per mi has sigut un amic de veritat. Des de que vaig arribar a Calidae, no hi ha hagut dia que no hagi après alguna cosa de tu. En alguns països fan servir molt la paraula mentor, i crec que puc afirmar que tu has sigut el meu mentor.

Sé que estàs trist, són tants anys en aquesta casa que no seria humà no estar-ho, i sí, jo també ho estic…. no tant per la marxa en si, sinó pel fet de deixar de treballar amb tu.

Al teu costat m’he format de forma incansable, he tingut moments de grans debilitats, i moments reconfortants, i al final se’m fa molt i molt difícil dir-te adéu.

També sé que és una nova oportunitat que se’ns presenta a tots, i per part meva també, ja que durant molt temps estaré sortint constantment de la zona de comfort, cosa que considero absolutament positiu.

No serà fàcil, n’estic segur, gens fàcil…..de fet no està sent gens fàcil des de fa molts i molts dies, però la veritat és que ara mateix només em queda veure-ho com una gran oportunitat per millorar, treure obstacles del camí i trobar-me amb tots els reptes, problemes, errors i solucions que vindran.

Han passat uns 2 mesos des que vaig saber que havies pres aquesta decisió, però la veritat és que és com si haguessin passat només 2 dies…. sabem que el temps passa ràpid, però encara més quan no tens preocupacions o quan el temps se’t menja…

Però el cas és que finalment ha arribat el moment de separar-nos, i vull desitjar-te de tot cor que trobis el que busques en aquesta nova aventura.

Gràcies per compartir amb mi tota la teva personalitat, per ser tant bon company i per respectar-me en tots els aspectes.

Gràcies, moltes gràcies.

Una gran abraçada.