Estimem-nos: deixem d’estimar
A l’última retro de l’equip va resorgir d’entre les cendres l’etern debat sobre les estimacions i els punts d’història. I és normal: és un dels principals punts de fricció d’Scrum i per motius evidents si us hi heu trobat.
Però he de confessar una cosa: tinc un problema a l’hora de fer estimacions (volia escriure que “tinc un problema a l’hora d’estimar”, però sona lleig).
No en sé.
És a dir, sí que en sé, però mai l’encerto. Resulta, però, que mal de muchos, consuelo de todos: a ningú li surt bé.
Valoro alguna cosa, i al final de l’sprint, segurament l’hagués valorat diferent. I probablement em tornaria a equivocar.
Que aixequi la mà qui sigui capaç de fer una estimació 100% precisa d’una tasca a 15 dies vista. I ara que l’aixequi qui sigui capaç de fer-ho per projectes sencers i dir si un projecte tardarà 2 mesos o 3.
A més a més fem les estimacions en el pitjor moment: al principi, quan no sabem absolutament res del projecte.
Motius n’hi poden haver milers: l’scope del projecte no està ben definit; El client demana una cosa diferent cada dia de la setmana; Plega algun desenvolupador de l’equip; S’afegeix algun desenvolupador a l’equip (remember: 9 dones no tenen un nen en un mes)… Podria seguir així una bona estona, però ja se m’entén.
“Ok, però quant costarà i quan ho tindràs acabat?”
Ja sabem com va, això. Deixes anar tot el rotllo però la resposta és evident (i lògica): “Està súper bé això que expliques, quedarà súper guapo escrit en un post a Medium. Però [jo|el client|el jefe] vol saber quant ha de pagar i quan ho tindràs fet”.
Com que això suposa un impediment tant per negoci com per desenvolupament, l’ideal seria trobar una manera d’evitar aquesta situació i canviar-la per una que ens afavorís a tots (negoci, devs i client).
Pas 1: #NoEstimates
Si som tan dolents en fer estimacions, per què seguim fent-ne a llarg termini? Per què basem els pressupostos i les planificacions en la pitjor cosa que sabem fer?
Preu fix vs. Pressupost fix
Sona igual però no és el mateix.
En un projecte amb preu fix, que és el que tots coneixem, el client paga X euros per tenir Y funcionalitats.
En un projecte amb pressupost fix, s’acorda amb el client que el projecte no costarà més de X euros.
Quines són les diferències?
A) Un preu fix no és flexible en les funcionalitats. Les funcionalitats Y són immutables i acordades prèviament.
B) Un pressupost fix és flexible: el client acorda a cada sprint quines funcionalitats s’implementen. Això li dóna control absolut sobre el projecte.
A) L’incentiu en un preu fix és reduir el cost per millorar el marge de benefici.
B) L’incentiu en pressupost fix és construir el millor producte possible amb el pressupost X.
A) Preu fix és ideal per a projectes molt ben definits i limitats. Per exemple, pintar una casa.
B) Pressupost fix és ideal en entorns variables, amb requeriments desconeguts. Per exemple, qualsevol projecte de software.
A) El focus en preu fix és construir funcionalitats tan ràpid com sigui possible.
B) El focus en pressupost fix és construir tant valor com sigui possible amb el pressupost Y.
A) En preu fix, el risc és 100% a la banda del desenvolupador. Això implica pressupostos més o menys inflats, per curar-se en salut, a més de crear una relació on una de les dues parts hi surt guanyant i l’altra perdent.
B) En pressupost fix, el risc està repartit, la relació és transparent i el procés és flexible. És un win-win.
La idea darrere de #NoEstimates no és eliminar les estimacions, sinó experimentar altres maneres de solucionar problemes sense preguntar específicament “Quant trigaràs a fer-ho?”
Més literatura sobre el tema #NoEstimates aquí, aquí, aquí i fins i tot aquí.
En resum:
We will deliver you value every two weeks and when you’re tired, and you think that we’re not adding value you just kick us out. No contract needed, we work based on trust.
Pas 2: Estimar relativament
Evidentment cal acabar fent estimacions (ni que sigui a nivell d’sprint planning o grooming), i per tant, fem-les de la millora manera que sabem: fem estimacions relatives, no absolutes.
Oblida el temps: valora una tasca contra una altra. “Aquesta és 3 vegades més complicada que aquella”.
En això sí que som relativament bons (perdoneu la broma).
La idea és evitar la pregunta “quant costarà fer tal cosa” i canviar-la per “què et va costar fer una cosa semblant a aquesta, l’última vegada?”.
I si per això van bé eines com els Punts d’Història, o les talles de samarreta, o… doncs benvingudes siguin. Però recordem que són eines, i que l’únic valor que tenen és la diferència relativa entre cada escala. El número absolut no val absolutament (pun intended) per res.
