Gràcies per tot, Oriol!

L’Oriol marxa de Calidae per embarcar-se en un nou projecte professional. Després de tant temps a l’empresa sentim una barreja de tristesa per la seva marxa i d’alegria perquè sabem que el canvi el farà créixer com a persona i com a professional.

T’hem volgut escriure unes paraules de comiat. Moltíssima sort, Oriol, tot i que no la necessitaràs!

Aleix

Per part meva només puc dir-te coses bones. Sempre estàs per ajudar, i qualsevol cosa que et demanem tens la predisposició de buscar una solució. I si dic això és perquè SEMPRE ha sigut així, des que et vaig conèixer ara fa gairebé 7 anys, que no són pocs. Ets d’aquelles persones que donen confiança i seguretat, i que saps captar les coses bones dels altres. Em fa molta pena que marxis, però et desitjo la millor de les sorts, i espero que ens veiem ben aviat. Gràcies Oriol!

Oriol F

La notícia no m’agafa massa desprevingut, ja fa temps que tens un neguit i el comparties de tant en tant, però desconec com ho encaixen la resta de companys. Suposo que llegint aquest mateix post en tindré la resposta.

Passen les hores i li vaig donant voltes, i penso que aquest cop és de veritat, no és una preocupació o una idea, marxes de Calidae. Segur que amb la resta estarem d’acord en això: perdem bastant més que un company de feina. Ja quasi eres a Calidae quan vaig aterrar-hi fa 10 anys, i durant aquest temps t’he vist créixer personalment i professionalment. Com a persona espero no perdre el contacte i veure’t pel local dels Castellers de Caldes, fer alguna barbacoa entre amics o unes birres amb els companys de Calidae, però com a professional t’enyoraré bastant, tot i que no hem treballat massa junts.
Trobaré a faltar la teva capacitat per resumir les reunions, “facimanipular-les”, i el teu últim rol a Calidae, posant el focus en solucionar cosetes perquè els altres podem centrar-nos en allò nostre (digues-li DevOps o com vulguis, però al final la intenció era sempre facilitar-nos la feina).

Espero i desitjo que siguis feliç en el nou camí que emprens, i que en cas de no ser-ho tinguis la capacitat i llibertat suficient per tornar a canviar, tantes vegades com calgui, fins i tot per tornar a Calidae en un futur. No seria la primera vegada que torna ;)

Espero que t’ho passis molt bé i aprenguis molt pel camí.

Uri Alfonso

Què dir-te, vas fer una calçotada per todo lo alt pel teu anniversari, van sobrar calçots i carn (compensant el fail de l’any passat), i amb aquest record és amb el que ens quedarem. Ara de debò, ets un paio que dóna gust tenir a l’equip i és una pena que marxis, però estic segur que has près la millor decisió i que t’anirà de luxe, gaudeix la experiència que la vida és curta i no t’oblidis que per nosaltres seguiràs sempre sent de Calidae siguis on siguis!

Àngel

Oriol, amb tu marxa una petita part de Calidae, i en conseqüència una petita part de mi. Parlem sempre de l’ADN de Calidae, i sens dubte has estat i ets un gran contribuïdor d’aquest ADN.

Ets una de les persones més entusiasmades, motivades i motivadores que conec. Treballar amb tu sempre ha estat genial, i sé que et trobaré a faltar.
He de reconèixer que ara mateix tinc sentiments de tristor i d’alegria. Em sap greu perdre’t en el nostre dia a dia professional, però al mateix temps m’alegro de què hagis trobat alguna cosa que et motivi el suficient per realitzar un pas així.

Tanmateix, sé que no et perdem del tot. Et desitjo molta sort i estic segur que els nostres camins es tornaran a creuar. Sobreviurem i seguirem, però no serà el mateix sense tu, Oriol.

Sandra

Sempre m’he sentit una miqueta “consentida” per part del Tauleria (vaaale, ja sé que vols que et digui Uri). Des del primer moment has intentat integrar-me en els equips de Calidae i és gràcies a tu que sento que he trobat el meu lloc i que puc fer codi!! Encara recordo aquell dia que vas entrar per la sala de Phoenix sense tancar la porta, i jo, que sóc una mica “borde”, et vaig esbroncar. Vas córrer a tancar la porta i vas demanar-me 100mil vegades perdó, i t’he de dir que des d’aleshores cada cop que et veig sortir de la sala se m’escapa el riure.

Va ser genial compartir els viatges en cotxe cap a la EOI amb tu i l’Àngel, en quin moment sen’s va ocórrer dedicar la nostra jornada intensiva a estudiar anglès?

Et desitjo molta sort en aquesta nova aventura, només et demano una cosa i és que ens vinguis a veure sovint! Una abraçada d’aquestes que no t’agraden!

Jordi

Hi ha persones que saps que es creuaràn en el teu camí diverses vegades. No saps ben be perquè, però des del primer moment, saps que serà així. Ho vaig saber quan aquell jovenet, guarnit amb per la seva camisa per fora, pantalons caiguts i unes grenyes que li arribaven quasi a la cintura va venir recomanat a Calidae. Ja tenies aquella brillantor als ulls, aquella manera energètica de moure’t i aquell interès per tot.

Des de sempre ha sigut agradable parlar amb tu. Sempre has anat de cara, sempre has dit el que pensaves i no t’has conformat. També recordo aquell dia a l’hospital. Mai oblidaré la cara del teu pare i com s’ens va quedar el cor encongit, no podia ser que fossis tu de qui parlàvem.

Però vas lluitar, i vas tornar en una versió millorada. Més tranquil·la, més sabia, més valenta i més carismàtica. Te’ns has guanyat a tots. Em sento una mica culpable d’animar-te a fer el teu camí, peró és el que realment desitjo per tu. I com he començat dient, sé que ens tornarem a trobar. No ho dubtis. Una abraçada i tota la sort del món, te la mereixes.

David

No sóc molt bo amb les paraules, i menys en català. Però de vegades les ocasions mereixen l’esforç. Les oportunitats estan per a aprofitar-les, i pel que ens has dit aquesta és de les bones.

No he tingut molt de temps per conèixer-te millor, però el poc que et conec m’ha semblat de deu. Sempre disposat a donar un cop de mà, ja sigui per tocar un mac o per un Wordpress… encara que d’aquest últim te n’has salvat per un pèl.

Molt bona sort amb el teu nou projecte. Una abraçada

Natalia

Oriol, fa pena la teva marxa, però a la vida, el que a vegades sembla un adéu és realment un nou començament. Nosaltres farem aquest esforç de deixar-te anar perquè puguis trobar el teu creixement desitjat ;)

Una abraçada!

Jana

Voldria fer-te entendre la importància de la teva feina i la teva entrega, però això ens farà adonar que marxes. Voldria que entenguessis com de gran persona ets i quina mena de company perdem amb la teva partida. Voldria dir-te totes les coses de tu que trobarem a faltar, perquè estic segura que a tots ens costarà assumir la teva absència.

Però aquesta vida és pels valents, i no puc deixar de recordar-te que el gran pas que fas només pot portar-te alegries i prosperitat a un gran company com ets tu. Ànims, sort, i recorda que aquí el que deixes no és una feina, és una família. I les famílies, com ja saps, mai es deixen del tot!

Molta sort Oriol!!!

Dani

Et veig marxar amb la confiança que a títol individual et continuaré trobant fins a la sopa, i això em permet compartir la il·lusió d’una nova etapa com la que obres. A més guanyaré espai per estirar les cames! (Estic intentant veure el costat positiu d’aquest canvi).

Em sap greu haver-te inundat l’escriptori quan estaves de vacances, espero que no marxis per això.

Adri Cortés

Que sàpigues que has sigut un referent per moltes persones i que alguns hem après molt de tu!

Espero que això sigui un “a reveure”. Molta sort en aquest nou camí!

Maria

Això no és un adéu, és un fins aviat… Continua el teu camí, aprèn molt, i quan en sàpigues prou, tornes!! ;)

Fontcu

Amb tu marxa una part de l’ànima de Calidae. La teva actitud oberta i inconformista és una virtut que farà que et converteixis en una part indispensable allà on vagis, igual que ho has estat a Calidae fins l’últim dia.

Més enllà del teu rol, que en pocs mesos s’ha convertit en la pedra angular al voltant de la qual giren els equips de software, el que més trobarem a faltar és tot allò que aportaves i que no era purament tècnic. Diga-li cultura, diga-li savoir faire, diga-li “ADN Calidae”… ja ens entenem. Ens en sortirem, però et trobarem a faltar.

N’havíem parlat vegades, eh? Ja ho saps: em sembla que la decisió que has pres és, per sobre de tot, valenta. No és fàcil sacrificar tot el que sacrifiques per perseguir un objectiu, tirar-te de cap a la piscina. Ets un valent. Espero sincerament que tinguis molts encerts, que t’ho passis molt bé i que segueixis creixent com a professional.

Ara tirava la vista enrera i m’he adonat que els dos portem mil anys a Calidae, però tan sols hem treballat junts l’últim any i mig. Ha sigut un autèntic plaer treballar amb tu colze a colze, he après una barbaritat i crec que hem aconseguit fer coses molt, molt guapes junts. Ja tinc ganes que els nostres camins professionals es tornin a creuar. Tard o d’hora.

Ens veiem aviat a la Pelle!