Management 4.0: Els 4 principis o acords Tolteques

Versió en anglès de l’article aquí

En la darrera reunió retrospectiva conjunta dels dos equips de Software de Calidae, Turtles i Phoenix, vam estar discutint sobre què hem de fer per mantenir el clima i el “bon rollu” que es respira a l’empresa.

Per un costat vam inventariar tots els “perks” (en anglès sempre sona millor!) o avantatges de treballar a Calidae, activitat enriquidora per adonar-nos i valorar diferents “cosetes” que tenim la sort de gaudir: des de la facilitat per conciliar amb la vida familiar o sortir a fer un “pegue” amb la bici al migdia, les classes d’anglès, la fruita o cafè disponible a la cuina a qualsevol hora, fins a un munt de detalls més petits que jo mai havia pensat, potser per allò de “fins que no ho perds, no ho valores”.

Després vam fer pluja d’idees sobre quines coses haviem de cuidar per mantenir-los sostenibles en el temps.

Van sorgir varis punts clau: la sostenibilitat econòmica dels projectes, escollir projectes que motivin l’equip, la transparència i moltes coses més que tenen tot el sentit del món.

Els 4 acords

És en el punt de la transparència que em va venir al cap el llibre Els 4 Acords, un assaig escrit pel metge mexicà Miguel Ruiz que sintetitza la saviesa dels antics tolteques, una cultura de l’Amèrica Precolombina i que s’han conservat en el temps a l’anar passant aquests acords de pares a fills fins al dia d’avui.

Molts cops quan parlem de transparència sembla que hagi de ser una pràctica de l’empresa, com si l’empresa fos una entitat independent deslligada de les persones que la conformen.

És aquí quan vaig sentir la necessitat de compartir amb l’equip els 4 principis dels que parla el llibre, ja que al meu entendre l’empresa som totes les persones que hi treballem (m’atreviria a dir que hi gaudim), i per tant l’exercici de la transparència ens correspon a tots.

Intueixo que si apliquem d’alguna forma aquests 4 principis ens ajudarà a evitar mal entesos i conflictes que hem pogut tenir darrerament.

Els 4 Acords és un llibre de creixement personal, més aviat de caire espiritual, i és per això que al títol del post faig una mica de broma amb el Management 4.0. Però (bromes apart :) ) al meu entendre aquí hi ha la clau de l’èxit: formar un equip de persones amb talent, que se senti realitzat, en constant creixement personal i que tingui ben alineat el projecte de vida amb el projecte professional és la base per a que s’auto-gestioni, i d’aquesta forma el Management passa a ser intrínsec en les persones.

En primer lloc el llibre relata el sistema de creences que té tota persona, adquirit per influència social, familiar o educacional. I que és el que ens condiciona la manera en què vivim les situacions a la vida.

En segon lloc ens ensenya que es pot canviar el nostre sistema de creences per poder aconseguir el nostre equilibri interior i ser més feliços. I és per això que ens proposa seguir els 4 principis per incorporar-los com a nous paradigmes:

Primer acord: Sigues impecable amb les teves paraules

Parla amb integritat. La paraula és l’eina més potent de la humanitat, les pots utilitzar per crear o per destruir.

Les paraules que surten de la teva boca diuen molt de qui ets i com ets. Diga’t coses boniques i creixerà la teva autoestima. Sigues coherent entre el que penses, el que dius i el que fas.

Si així ho fas, et respectaràs a tu mateix i et faràs respectable pels altres. Digues només el que vols dir. Evita l’ús de la paraula per parlar en contra de tu mateix o per dir xafarderies sobre altres. Utilitza sempre el poder de la teva paraula en sentit positiu. Aquest acord és pura programació neurolinguística (PNL).

Segon acord: No et prenguis res personalment

El que altres diuen i fan no té res a veure amb tu, és una projecció de la seva pròpia realitat, del seu propi paradigma. Si ets immune a les opinions i accions dels altres, deixaràs de ser víctima d’un patiment innecessari.

Tercer acord: No facis suposicions

No et muntis pel·lis, troba el valor per fer les preguntes correctes a la persona adecuada (si tens dubtes, vés a la font!) i expressa el que realment vols. No donis res per suposat. Si tens dubtes, aclareix-los. Si tens una sospita, pregunta. Una vegada escoltis la resposta, ja no hauràs de fer suposicions, sabràs la veritat.

Accepta als altres tal com són. Comunica’t amb els altres tan clarament com et sigui possible per evitar malentesos i tristesa. Tant sols complint aquest acord et pot canviar la vida completament.

Quart acord: Fes sempre el màxim que puguis

Fes sempre el màxim que puguis, el teu màxim serà diferent quan estàs “on fire” de quan estàs cansat.

El màxim que puguis va en els dos sentits: si t’esforces més del que pots, perdràs energia i l’esforç no serà sostenible en el temps. Si no t’esforces, si fas menys del que realment pots, cauràs en frustracions, judicis i retrets.

Aplicar l’esforç correcte et farà ser més productiu i viuràs la vida amb més intensitat. Si estàs gaudint amb el que fas, estàs aplicant l’esforç correcte. Si estàs fent el màxim que pots, quan caiguis no et jutjaràs, simplement t’aixecaràs i tornaràs a començar. Aquest acord va molt bé quan et trobes a tu mateix incomplint aquests 4 acords ;)

Ep, un moment! encara queda un altre acord, d’un altre llibre que el mateix Miguel Ruiz ha escrit amb el seu fill:

Cinquè acord: Sigues escèptic però aprèn a escoltar

No em creguis, no et creguis a tu mateix, ni creguis als altres, però apren a escoltar. Utilitza el poder del dubte per a posar en dubte tot el que escoltes.

Visca l’esperit crític, posa en dubte aquest article! És realment la veritat? Escolta la veritable intenció que s’amaga en les paraules i comprendràs el seu veritable missatge. Sobretot no et creguis a tu mateix quan t’estàs limitant amb la teva veueta interior.

Fins aqui la meva “premiere” a Medium, amb l’esperança que aquests principis us sedueixin com m’han seduit a mi, i que tinguem tots plegats prou consciència per a portar-los a la pràctica i ser més transparents :)

Moltes gràcies a l’ Adrià per convidar-nos a tota l’empresa a llegir més i a escriure, i a en Jordi Medina per facilitar una “retro” tan enriquidora.