‘Blockchain’ per reinventar Catalunya
En Satoshi Nakamoto, que potser era català, dic que potser era català perquè Satoshi és un pseudònim i no se’n coneix la identitat; quan va desenvolupar la xarxa Blockchain ho va fer pensant en el Bitcoin, però la Blockchain i totes les derivades anomenades DLT’S poden esdevenir molt més importants pel nostre futur que el mateix Bitcoin. Nakamoto, va posar a treballar juntes una sèrie de tecnologies existents que donen com a resultat una Base de Dades distribuïda immutable. Aquestes dues propietats són la clau per entendre la seva aplicabilitat en tota mena d’activitat i ser un pilar fonamental de la Transformació digital. L’ús de la Blockchain per la criptomoneda només és una de les seves actuals funcions, però ajuda a entendre que passem d’un Internet que serveix per transmetre informació a una Blockchain que serveix per transmetre valor. Fins ara sempre hem necessitat un intermediari per intercanviar valor, ara, la Xarxa en ella mateixa i de manera transparent i descentralitzada certifica aquestes transaccions.
La Immutabilitat dels registres com la governança descentralitzada de la xarxa donen la possibilitat de transferir la propietat d’un Bitcoin d’un moneder a l’altre, com el que envia un e-mail. I què passa si en comptes d’un Bitcoin utilitzem aquesta representació digital per una milionèsima part de la propietat d’un edifici al Passeig de Gràcia? Que neix un Actiu Digital. Aquest actiu el podrem transferir des del nostre moneder i bescanviar per un altre, tan fàcilment com si enviéssim un missatge per WhatsApp. Si ara volguéssim fer una transacció com aquesta necessitaríem Bancs, Notaris, Registre de la Propietat…. Acabarem avorrits de tant paper i temps. D’actius n’hi ha de moltes classes, però no només de financers, ja que qualsevol cosa que tingui un valor per nosaltres la podem anomenar “Actiu” i representar-la digitalment. Si té un valor i la representem digitalment la podem bescanviar per qualsevol altre, només caldrà estar d’acord en el valor. Així, podem comprar la milionèsima part de l’edifici del qual parlava amb bitcoins, només cal estar d’acord en el Preu, però la transacció és un missatge.
Tradicionalment, els “Actius” han cotitzat en el que en diem “Borsa” o també en mercats que els anomenem “Llotja”. Simplement, és per oferta i demanda que es determinen els preus dels diferents actius. Tots aquests mercats s’han digitalitzat, però hi segueixen participant una gran quantitat d’intermediaris i són de difícil accés per tothom. En el món dels Criptoactius, a aquests mercats en diem “Exchanges”. De exchanges en tenim uns quants centenars i de criptoactius cotitzant uns quants milers; recomanable donar un cop d’ull a la pàgina web “https://coinmarketcap.com/”, per veure la magnitud de la nova realitat.
Actualment, els valors dels criptoactius cotitzats és de 842.201.683.079 EUR, això ja no és broma! I el volum diari d’intercanvi és de 101.663.340.005 EUR. Tenint en compte que la digitalització d’actius només està en el seu inici, podem veure les grans oportunitats que això obre. Els exchanges també estan evolucionant, de exchanges amb un cert grau de centralització, cap a exchanges totalment descentralitzats; sistemes d’intercanvi de valor sense intermediaris ni autoritat central a on la xarxa és l’autoritat.
Per les Cambres i concretament la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha estat bressol de la Borsa de Barcelona i hoste encara de Mercats com el del Cereal, d’aquesta revolució financera i d’intercanvi comercial és fonamental ser-ne partícip. En el nostre edifici de “La Llotja”, el segle XIV ja s’hi feien intercanvis, ja era un centre financer de l’època. Ara no podem deixar de ser-ho, sino el contrari, hem de ser motor del canvi i punt de referència per les nostres empreses. Les cambres hem de veure els criptoactius com una oportunitat de construir les cambres del segle XXI. Ajudar a les nostres empreses a adoptar aquesta tecnologia a ser pioners els permet gaudir d’avantatges competitius enormes.
És per tot això i més, que recentment, hem presentat el Centre Blockchain de Catalunya “CBCAT”. Aquesta entitat l’hem impulsat des de la Cambra juntament amb deu persones de l’Ecosistema del Blockchain Català. I finalment, s’ha establert la seva seu a la ciutat de Girona. La principal missió és aconseguir l’adopció de la blockchain i l’ús dels criptoactius d’una manera generalitzada a Catalunya portant el nostre país a llocs de lideratge mundial en aquesta tecnologia. Ajudant i fent costat a les nostres empreses, i també, a les Institucions i els ciutadans amb els quals calgui perquè amb això transformin els seus projectes, empreses o vides. Aquesta tecnologia permet encarar els reptes del segle XXI en posició de lideratge. El CBCAT ha de ser un pal de paller de la Indústria del Blockchain a Catalunya i ajudar-la a participar en aquesta revolució digital Mundial a primera línia. Catalunya serà digital o no serà, i per aquesta transformació el que cal és molt talent, hem d’ajudar que no en marxi i just el contrari, que en vingui.
És molt probable d’aquí a deu anys una Catalunya fortament Tokenizada.
Ep!! Què és això de Tokenitzada? Hem parlat de Criptoactius o Actius digitals… doncs això. Dels Actius digitals en diem Tokens també, així doncs de tokens, tokenitzar. De fet, la paraula Token ve del número únic cryptografiat que representa un actiu a la xarxa Blockchain. El Senyor Satoshi no es va quedar sol i posteriorment hi ha hagut d’altres desenvolupadors que han aportat projectes interessants. En Vitalik Buterin, cap pensant de la Xarxa Ethereum, ha estat un dels promotors del concepte Token. Cal saber que en Vitalik, tot i ser d’origen Rus i nacionalitat Canadenca, resideix sovint a Catalunya i part del codi d’Ethereum ha estat desenvolupat a casa nostra. Aquest talent n’ha portat d’altre, creant a Catalunya una interessant comunitat de desenvolupadors de Ethereum.
Doncs, si tenim per aquí a casa, sovint, el Rei del Token, amb més raó hem de pujar a la Tokenització els primers.
La tokenització és el procés de conversió de drets a un actiu, en un testimoni digital allotjat a la cadena de blocs. Per dir-ho de forma senzilla, simbolitzar alguna cosa significa fer l’emmagatzematge i la gestió d’un recurs representat digitalment per tokens. Aquests actius poden ser físics o digitals i el nostre món està envoltat d’ells.
Quan s’està simbolitzant alguna cosa, el recurs en si no canvia, sinó que s’està modificant la manera de gestionar la propietat d’aquest recurs.
Les possibilitats de tokenització són infinites, ja que permeten tant la prova de propietat com la propietat fraccionada.
Metalls preciosos; art; fons: aportació de liquiditat i participació; deute corporatiu; patrimoni net corporatiu; préstecs; col·leccionisme: físic i digital, cotxes de col·lecció, béns immobles comercials, residencials…; propietat intel·lectual: patents, llicències; productes bàsics: oli, grans de cafè, etc.; equips esportius; esportistes; famosos; llicències; certificats; targetes regal; música: quan un client “compra” una cançó d’iTunes, no adquireix la propietat de la cançó, però compra el dret, una llicència per escoltar la música en determinades condicions; dominis; actius del joc; paquets d’actius digitals: jocs i jocs; paquets d’actius; energia; propietat fraccionada; punts de fidelització / recompensa; opcions d’inversió; identitat; cadena de subministrament; vi i béns de luxe.
L’ús de sistemes digitals vinculats a actius, també coneguda com a tokenització, és una solució factible per simplificar molts processos heretats. L’objectiu és aconseguir els avantatges de seguretat, immutabilitat, velocitat i facilitat de transferència mitjançant l’ús de blockchain. Entre tots aquests usos, els mesos vinents veurem com els grans Bancs Centrals tokenitzen les seves monedes. El Banc Central Xinès ha començat a fer proves amb el Yuan tokenitzat fins al punt que es pot fer servir a la Xina per comprar a Starbucks. El Banc Central Europeu té programes en marxa per començar a fer proves. Ningú vol perdre’s una bona posició en aquesta carrera de la tokenització. Un altre ús fascinant de la tokenització és les nostres dades, la nostra identitat i totes les dades que generem en aquest món digital són un actiu molt valuós per cadascú de nosaltres; tokenitzant les nostres dades podrem tornar a ser-ne propietaris de veritat i fer-ne l’ús que creiem convenient.
No serà exagerat dir que la identitat digital és la pedra angular i probablement al voltant de la qual sorgeixen les preguntes més fonamentals sobre la taula del món digital contemporani. Actualment, gairebé totes les persones tenen una o altra forma d’identitat digital. Entre els exemples més habituals, sempre podem referir-nos a perfils de xarxes socials a Facebook, Twitter o Linkedin o comptes creats amb empreses de lliurament o altres serveis com Glovo o Uber. Els serveis poden variar en cada cas, però el motiu pel qual presentem i mantenim aquests comptes sempre és el mateix: per assegurar-nos que som qui diem que som. Ens hem acostumat a tots aquests serveis en línia, però la majoria de nosaltres no ens adonem de la quantitat de dades personals valuoses que regalem. Els nostres noms complets, adreces, imatges, edat i aspecte general, gairebé tot es pot trobar en línia. Per una banda, això és molt convenient, per descomptat, però per l’altra, això crea una amenaça per a la vostra identitat, que us robaran i s’utilitzarà de diverses maneres. Aquest risc afecta tant a una persona a qui li han robat les dades, com a institucions o empreses que van prestar serveis, béns o diners a un usuari fals.
Per això, la qüestió de la identificació personal i la protecció de dades personals és tan important avui en dia i per això, les institucions, corporacions i empresaris europeus exploren i construeixen solucions basades en la tecnologia blockchain.
L’objectiu final és, per descomptat, crear un sistema d’identificació únic i un banc de dades segur que permeti una verificació eficaç i ràpida; juntament amb un emmagatzematge i intercanvi d’informació personal segurs i fiables. Pensant en el futur, tots aquests esforços tenen com a objectiu racionalitzar la majoria de les interaccions, expressions i transaccions executades avui en persona i, en molts casos, amb documents impresos. La seguretat de les dades i la transparència del seu moviment que ofereixen les tecnologies DLT és una part essencial del futur panorama del mercat de dades, ja que un cop registrada la informació a la Blockchain, l’autenticitat es valida mitjançant diversos nodes distribuïts o descentralitzats que fan funcionar la xarxa.
El següent pas és la creació d’una anomenada identitat auto sobirana. Aquest concepte i tecnologia es desenvolupa ràpidament avui dia i suposa que cada individu té un control complet sobre la seva informació personal, que es pot emmagatzemar als seus comptes. En aquest cas, la persona decideix quan i com es comparteix la seva informació personal. Per exemple, un cop validat per l’oficina governamental, l’individu pot utilitzar la seva identitat digital per a diversos serveis públics i privats, com ara la seguretat social o el permís de conduir, simplement utilitzant la seva clau privada per validar-la i sense revelar les seves dades personals aquí i allà. Com a resultat, els proveïdors de serveis poden estar segurs que l’individu és qui diu que és i que té els atributs o acreditacions necessaris, com ara l’elegibilitat per a serveis particulars, encara que no tingui informació detallada sobre la persona. Aquest procés és habilitat per la combinació d’identitat auto sobirana i tecnologia de coneixement zero.
Lògicament, arribem al punt que s’està escalfant com mai el món modern: eleccions i expressió de voluntat dels ciutadans. La qüestió de la confiança en els resultats de les eleccions és gairebé universal. La gent de Catalunya, EUA, Bielorússia i altres països dubta obertament del nivell actual de transparència que tenim a l’abast. Votar per correu al segle XXI sembla una broma dolenta. I el fet que un ciutadà no pugui conciliar el seu vot per assegurar-se que es va comptar correctament és desencisador. És clar que el vot electrònic és el futur i, en alguns casos, és fins i tot la realitat. El paper de la cadena de blocs és absolutament crític aquí, ja que es tracta de l’eina segura definitiva que permet un vot transparent en temps real, alhora que garanteix l’anonimat dels votants. Per tant, les tecnologies basades en la Blockchain, com les descrites anteriorment, ja són capaces de millorar significativament els nostres sistemes de votació i ajudar a celebrar eleccions més democràtiques, fiables i transparents, tant en el sector públic com en el privat.
Tornant als sistemes financers, que encara es consideren els adoptants més actius de la tecnologia blockchain en forma de criptomonedes i serveis al seu voltant, és vital aturar-se en la tendència que actualment pren força. L’anomenat finançament descentralitzat o simplement DeFi proporciona als usuaris un control complet sobre els seus diners sense la implicació d’intermediaris com ara governs o bancs. La majoria dels instruments DeFi populars copien bàsicament els que ofereixen els bancs clàssics, inclosos l’aterratge i el préstec de diners, el comerç i l’assegurança. La diferència clau seria que tots aquests serveis es proporcionen en plataformes descentralitzades, estan disponibles per a tothom i es duen a terme a preus significativament més ràpids i econòmics. I, tot i que per a una adopció més àmplia, s’ha d’haver establert una normativa adequada per protegir els interessos i l’estalvi d’inversors no qualificats avui en dia, podem veure com DeFi pot millorar l’accés al capital i la inclusió financera general.
Com podem veure, les DeFi representen una vertadera disrupció pel sistema Financer. La indústria financera i els seus “players” s’han adaptat com els millors a la revolució d’internet. Han passat dels grans ordinadors “mainframe” a treballar al núvol i amb APPs avançades pels clients. Les Fintech startup’s que haurien de pertorbar el que han fet evolucionar el Sistema però sempre recolzant-se i derivant el Sistema existent. La veritable disrupció arriba de la Blockchain a través de les DeFi perquè canvia el monopoli de la “Confiança”. Durant segles, les entitats financeres han gaudit d’aquest monopoli sobre el qual s’ha construït el sistema financer. Ara, amb la Blockchain, la “Confiança” passa a ser descentralitzada i s’acaba el monopoli. Això, ha de permetre una emancipació financera del Ciutadà i aquesta llibertat ens ha de dur unes finances socialment més justes. Estarem connectats a unes xarxes, en què elles i per tant nosaltres, serem els custodis d’aquesta confiança. El monopoli centralitzat financer s’acaba ara, només cal construir noves eines en aquest nou entorn que permet aquest canvi.
Aquestes darreres setmanes estem vivint un episodi més de l’espoli al qual ens té acostumats Espanya. “La Caixa” que és hereva de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, va ser fundada l’any 1844, aviat farà 180 anys. La Junta de Comerç, institució continuadora del Consolat de Mar i precursora de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona en va ser Fundadora. El món del 1844 i la necessitat de la gent i el país són molt diferents. La “confiança” va ser un dels impulsors de crear una nova institució. Si observem què ha passat en el transcurs del temps, és que hem anat fusionant per guanyar “confiança” aquest monopoli que el sistema atorga. Cada vegada més monopoli i si podem el traslladem a la Capital dels “monopolis”. Sense amagar la ràbia que fa aquesta actitud de l’Estat envers les nostres institucions, tinc la sensació que estan apilant a la Capital un munt de “viejas Glorias” i que d’aquesta amenaça en pot sortir una molt bona oportunitat.
El sistema Financer ha estat centralitzat per garantir aquesta “confiança” però les darreres dècades hem viscut episodis a on el Sistema trontolla perquè ha abusat de la Confiança. De la crisi del 2008 neix l’impuls que porta a Satoshi Nakamoto a inventar el Bitcoin i la Blockchain principalment per la desconfiança en el sistema. La descentralització permet noves institucions financeres. Ens hem de proposar recolzar, construir, impulsar, accelerar qualsevol iniciativa en aquest sentit. El Centre Blockchain de Catalunya que té com a principal missió l’adopció de la Blockchain, impulsarà Programes destinats a sacsejar el sector Fintech Català per fer créixer l’interès per les DEFI a Catalunya. Segurament, la creació d’aquest nou espai financer basat en les DEFI’s passarà en paral·lel com amb altres tecnologies. Vull dir com el consum de mitjans a través d’Internet no ha fet encara desaparèixer la Televisió, però a poc a poc es van substituint.
Pot passar que els pròxims anys anem consumint més Finances descentralitzades, però que el sistema centralitzat encara subsisteixi. Mentrestant, haurem de fer front als reptes de la descentralització i gaudir-ne els avantatges.
L’impacte de la tecnologia blockchain és enorme, i fins i tot, amb aquest article bastant llarg, amb prou feines hem passat per la superfície. En donar-se compte que Catalunya té una gran oportunitat d’èxit en aquesta carrera tecnològica, la Cambra de comerç de Barcelona dóna suport activament a diferents iniciatives educatives i d’aquest sector. Entre molts, destaca especialment una edició en línia de la conferència Democracy4all, amb seu a Barcelona i reuneix experts locals i internacionals per debatre sobre l’estat actual i els darrers desenvolupaments en l’espai blockchain. En ser totalment gratuït per al públic, proporciona una oportunitat d’aprenentatge excepcional per a qualsevol persona curiosa per conèixer els drets digitals, la identitat auto sobirana, els actius digitals, DeFi i molts altres temes que afecten les nostres vides, llibertats, economia i democràcia ja en l’actualitat. Recomanable donar un cop d’ull a la pàgina web: “https://www.d4a.io”.
Re-construir, Re-inventar, Re-imaginar Catalunya és el que caldrà els propers mesos després de la COVID-19 i si afegim la necessitat de la Transformació Digital ens porta al fet que la Blockchain té un paper fonamental. La Blockchain actua a la digitalització com una cola que enganxa diferents actors com el 5G, la fibra Òptica, la Impressió 3D, Intel·ligència Artificial…., sense la Blockchain aquestes altres tecnologies estarien coixes. La Xarxa Blockchain fa d’espina dorsal de la transformació digital, ja que així com hem vist, pot canviar la indústria financera i el comerç d’una manera molt important. Si volem un país més pròsper i més lliure, amb uns ciutadans empoderats hem d’adoptar aquesta tecnologia i passar a ser una de les comunitats mundials líders en l’adopció.
El Centre Blockchain de Catalunya que impulsem des de la Cambra ha de treballar perquè aquesta adopció es produeixi bé i ràpid. El Centre està a disposició de les Empreses, institucions així com de la Indústria de la Blockchain per ajudar a accelerar el procés d’adopció. És clar que l’aposta tecnològica-econòmica en aquesta tecnologia és fortament compartida per La Unió Europea que disposa de Polítiques ben dotades per aquest fi.
Igual que els Noucentistes amb la Mancomunitat van desplegar un estel d’institucions, les quals moltes encara perduren com autèntiques Eines de País que van ajudar a transformar; ara, estem en un moment que aquesta solució pot ser també molt útil per una Transformació Digital Modèlica.
La Blockchain farà una Catalunya més Lliure i Pròspera.
