EL OLIVO (2016), dir. Icíar Bollaín

Sembla evident que els humans som capaços de morir de tristesa i enyorança. Si aquesta afirmació sona massa severa, potser sí que estarem d’acord si diem que aquests dos sentiments poden influir en la nostra salut. Però estem parlant de relacions entre humans: doncs la protagonista de El Olivo, una noia de vint anys tan afectuosa com impetuosa, està segura que el seu avi els està deixant poc a poc perquè troba a faltar una olivera.

Tot queda a casa: el guió ha estat escrit per Paul Laverty (guionista de molts films de Ken Loach) i Iciar Bollaín ha dirigit aquest interessant drama al voltant d’una olivera tot jugant amb conflictes que mai perden vigència: joventut vs maduresa, progrés vs tradició, béns materials vs béns sentimentals, etc. Laverty i Bollaín són parella actualment.

Menció apart mereix l’Anna Castillo, l’actriu barcelonina que ha guanyat el Goya a la millor actriu revelació 2017 per aquest film. Molta frescor i passió interpretant l’Alma, la néta inconformista que remourà cel i terra per arreglar el que ella considera una gran injustícia.

El Olivo, una passa més d’aquesta directora ja consagrada, especialment recomanable pels espectadors que encara creuen que no està tot perdut i que el món pot anar a millor.

Recomanat per Biblioteca Plaça d’Europa.