Earth Nest.
Marta Casañas — Carla Figueras — Eulàlia Sala
A Earth Nest proposem un projecte de remodelació de l’antiga fàbrica Albert Germans, situada a l’Hospitalet on es planteja des de la perspectiva de la sostenibilitat, el co-housing i el fet de portar la natura als interiors.
Proposem un projecte circular, on els usuaris que habiten l’espai puguin ser autosuficients i no hagin de dependre de recursos exteriors, amb l’ajuda de mitjans com el re-ús d’aigües residuals, un hort, plaques solars, entre d’altres. L’usuari que hem triat n’és un amb una sensibilitat especial per al seu impacte en el planeta i amb el contacte amb els espais verds. Amb el terme circular, també ens referim a l’ús del mateix edifici, de manera que aquest pugui adaptar-se al nostre usuari i als possibles futurs usos de l’espai que s’allunyin del propòsit inicial. Els mètodes que hem pensat per dur a terme això es basen en la idea que els espais canvien i, per tant, volem la presència d’espais d’apropiació, habitacions amb un ús no establert i un tractament molt obert de l’espai.
CONCEPTE
Partim d’una ciutat que té la població més densa de la Unió Europea, una ciutat amb habitatges petits i amb unes condicions poc optimes per la gent que les habita. Fins al punt de tenir més possibilitats de patir de trastorns com depressió o ansietat. Per aquest motiu hem pensat amb un Co-housing que es tracti d’una microbombolla dins de la densificació i l’urbanisme d’Hospitalet, un espai que inciti els valors de l’ecologisme i la sostenibilitat, i que per tant es basa en el concepte d’Urban Farm o edifici-bosc i que s’ha inspirat amb els orígens d’Hospitalet a principis del segle XX. Un Hospitalet que aleshores era conegut com un territori agrícola amb força productivitat, com s’expressa amb el segell de Societat obrera d’agricultors d’Hospitalet de Llobregat. A més a més s’ha volgut plasmar tant les activitats que es durien a terme en l’espai com ara un Hort Urbà, jardineria, o artesania, com també l’arquitectura que tindria l’edifici. Aquesta, tractant-se d’una rehabilitació té de base una estructura dura i ferma, a la que se li afegiria tot l’element de la natura i el verd, per aquest motiu hem volgut posar un exemple d’eco-brutalisme i projectes que s’han realitzat com és el cas de “The Rebel” de Studio Nine Dots d’Amsterdam. A més a més s’ha volgut representar el mapa del metro amb les parades més pròximes per tal de plasmar opcions de transport sostenibles. Aquest projecte també suposaria un benefici pel barri, ja que seria una forma d’ampliar el pulmó de la ciutat amb un dens espai de vegetació, enfront de tota la contaminació que es respira en l’ambient. Podria tractar-se d’una prova pilot per tal d’incentivar una pràctica en la construcció que pensés tant amb la qualitat de vida de les persones com en el medi ambient. Per aquest motiu hem volgut fer evident un primer pas com va ser el llibre de “Silent Spring” de Rachel Carson per despertar al món de la situació en la qual realment la societat es trobava.
Ítems del mapatge:
1. Punt de trobada. Hem observat que al barri hi ha diversos punts de reunió entre la gent gran. La població més usual és dels 35 a 49, de 50 a 54 i de 54 a 64, per ordre de majoria. Això ens aporta molta informació sobre quin tipus de barri estem tractant. Interessa segurament respectar o inclús aportar més espais com aquests dins (i fora) del nostre edifici. Amb això també entenem que el tipus de persones que viuran al nostre habitatge ECO-Líving seran socials i amb imputs positius a l’hora de relacionar-se.
2. Presència de tràfic a diversos punts, sobretot a la part nord-oest de l’edifici on hi trobem rotondes i carreteres grosses. Això fa que sigui un espai contaminat lumínica i acústicament. És un espai poc apte per a nens i per a gent gran i poc agradable per a tots els usuaris en general. Dèficit d’espais verds i excés de cotxes i espai per a aquests.
3. Alta presència d’escoles i instituts. És interessant el contrast que percebem molt a prop del nostre edifici. Hi ha un salt d’edats interessant en la vida al carrer. Com hem esmentat, hi ha una alta població de gent gran però a la vegada hem observat molta presència de nens als carrers del barri. Això és degut a l’alt nombre d’escoles de les quals consta el barri. Aquests provenen de diferents llocs, inclús de fora d’Hospitalet. Hem notat cert dèficit de parcs i espais per a aquests usuaris.
4. Tot i estar relativament lluny de la ciutat de Barcelona, Hospitalet està molt ven comunicat. Això no ha estat sempre així, en els darrers vint anys s’ha fet molt més permeable la circulació dins i fora d’Hospitalet, cosa que ha ajudat molt a la connexió amb Barcelona, oferint a la població moltes més oportunitats. Hem observat també que la connexió i el transport és més eficaç de manera vertical que de manera horitzontal.
5. Micro pulmons ja presents en la ciutat. Hem detectat que hi ha dos parcs importants al barri que fan de pulmó i a la vegada fan possible el filtratge de les humitats dins el sol. Presents també zones verdes en parcs petits i en algun passeig. Tot i que falta un llarg camí perquè Hospitalet es converteixi en un espai més verd, no partim de zero. Amb això partim per a determinar que la proposta de remodelació que proposem, tindrà el verd com a prioritat, per a la salut dels habitants tant externs com interns a l’habitatge.
PROBLEMÀTICA DETECTADA
Hospitalet a principi del segle XX va començar sent un territori agrícola de gran productivitat, on la població no sobrepassava els 5.000 habitants. Això feia que el paisatge i l’ambient que aleshores es respirava fos més aviat rural, un entorn que equidista molt del que trobem l’actualitat. En aquestes tres fotografies podem observar l’evolució i l’expansió que ha patit aquest municipi, sent un terreny amb camps l’any 1946, amb més presencia d’edificacions l’any 1956 quan la revolució industrial va impactar, i finalment, convertint-se en un sòl completament urbanitzat. Fins al punt d’arribar a ser la ciutat amb més densitat d’Europa, amb uns 264.923 habitants. Això ha provocat que els habitatges tinguin un protagonisme molt important en la ciutat fins al punt de pràcticament fer desaparèixer espais verds i amb presència de natura.
Com hem pogut observar i ens van confirmar els enquestats en el barri de Sant Josep, hi ha molt pocs parcs on la gent d’aquest municipi pugui gaudir d’un espai amb una mica de vegetació i on poder estirar les cames. A més a més aquests queden força lluny i com alguna de la gent gran que es va enquestar ens va comentar, especialment a aquest perfil generacional no els hi suposa un gran repte físic desplaçar-se fins aquests recintes. Com més endavant indicarem en el Sociograma, diversos teòrics han afirmat que la falta de contacte amb la natura suposa l’aparició de malalties, i fins i tot, la pèrdua de sentits i de l’atenció. Mentre que el contacte amb aquest ens relaxa la part del còrtex prefrontal del cervell i ens suposa un millor benestar. Aquesta situació es suma al fet que les condicions dels habitatges en aquest municipi tendeixen a ser d’una mida força reduïda, amb condicions de llum natural i de ventilació força precàries i on la individualitat i la intimitat poden ser una quimera força irreal.
Tots aquests aspectes consoliden la nostra proposta i concepte de Co-Housing. Un espai on la natura pren un paper protagonista i on les condicions per la sostenibilitat de l’espai i per la salut integral de la persona són la prioritat. A més a més, això comporta un retorn cap al mateix barri, ja que suposa augmentar el pulmó del municipi. Per aquest motiu es va platejar la possibilitat de proposar aquest Co-Housing com una prova pilot que pogués estendre’s cap al barri de Sant Josep. I per veure si aquesta idea seria possible, s’ha analitzat el perímetre proper a la Fàbrica Germans Albert a la recerca de zones, espais mal aprofitats entre edificis i esplanades amb potencial, on es podrien desenvolupar aquest tipus de projecte.
ENQUESTES I ENTREVISTES
EL QUE VOLEN ELS JOVES
Usuaris entrevistats: 172 amb edat compresa entre 18 i 35 anys. Amb una mitjana de 23 anys.
Amb aquesta enquesta, volíem saber de manera ràpida i fàcil per a l’usuari, què n’opina aquesta franja d’edat dels temes que tractem en el projecte, i fins a quin punt en servien com a possibles usuaris. Tenint en compte que el nostre target n’és un que valora la naturalesa, la salut integral i mostra interès en el concepte de co-housing, ens importa obtenir punts de vista diferents segons el tipus d’usuari i la seva franja d’edat.
Primer de tot vam oferir una breu descripció de què és un co-housing, de manera que les respostes que obtinguéssim estiguessin mínimament fonamentades.
Un cop obtingudes totes les respostes, vam poder extreure que la gran majoria d’usuaris enquestats estarien disposats a viure en un co-housing, una dada important pel projecte, ja que ara sabem que és un mètode de viure que es podria dur a terme a Catalunya i seria exitós.
També vam observar que la majoria dels usuaris es decanten cap a una demanda d’espais compartits dedicats a l’oci, a l’esport i a la lectura i l’estudi, però a causa de la formulació de la pregunta, interpretem que aquesta tria d’espais indiquen un cert desconeixement de l’usuari comú en respecte al co-housing. L’enquesta es va dur a terme a un usuari no focalitzat, i per tant no és el nostre perfil ideal per al co-habitatge que estem construint. Per altra banda, vam poder obtenir, amb aquesta pregunta, propostes innovadores que es podrien adequar al nostre espai.
La manca d’espais íntims, contacte amb altra gent i sobretot mancança d’espais verds i de silenci són la majoria de queixes que hem rebut per part del públic que actualment viu a la ciutat, inclús el que prové d’entorns més rurals, fuig sempre que pot de l’entorn urbà per aquests mateixos motius.
Tenim un clar decantament de vots a favor de portar la natura dins de l’habitatge, detall que ja ens podíem esperar referent a observacions anteriors. Per altra banda, també hem obtingut opinions comentant que els espais interiors han de ser nets i l’aportació de plantes seria poc higiènica a causa de les fulles, la terra, els insectes… Aquest és un punt molt interessant a tenir en compte de cara al disseny de l’espai per intentar aconseguir un balanç en què es puguin tenir plantes a l’interior, però que causin els mínims inconvenients possibles en respecte a la higiene de l’espai.
La sostenibilitat és un tema que inquieta a una gran proporció dels usuaris, sobretot els que es troben en edats compreses entre els 20 i 25 anys, així que creiem que hi hauria una mostra de gratitud amb l’aportació d’un habitatge que no només permetés dur a terme un estil de vida més sostenible, sinó que ho exigís.
CO-HOUSING EN ADULTS
Usuaris entrevistats: 169 persones, la majoria entre les edats 41–64 anys.
Amb aquesta enquesta, esperàvem rebre informació d’aquesta franja d’edat, ja que ja havíem obtingut informació de gent més jove amb l’enquesta d’Instagram. Ens interessava aquest usuari perquè és el que proporciona més diversitat de formes de viure, sigui amb la família, parella o sols. Generalment es troben en una situació més estable que l’anterior usuari i és possible que siguin una opció més segura i fixa per venir a viure al nostre co-habitatge.
Per a entendre aquest usuari, havíem d’aprofundir més en quin era el seu mètode de viure, que en aquest cas ha donat majoritari en família i en parella, això va directament relacionat a les edats que hem enquestat.
Amb els resultats obtinguts, entenem que la majoria de persones a les quals hem enquestat resideixen on i com prefereixen, però per les que estan descontentes amb la seva situació d’habitatge actual, creiem que el co-habitatge que proposem pot ser una bona solució. Cal tenir present, però, que els usuaris dels quals hem rebut les respostes no són usuaris focalitzats i que el nostre potencial usuari és algú amb sensibilitat per la naturalesa, la salut integral, la sostenibilitat i que estigui disposada a viure en un entorn que es basa en el fet de compartir amb altra gent.
Quan vam preguntar si estarien disposats en viure en un co-living, hem observat que l’opinió general es basa en el fet que pot suposar un gran risc, tot i que alguns dels usuaris estarien disposats a provar-ho, sobretot pels serveis i experiències que aquest ofereix. La preferència, però, segueix trobant-se en l’habitatge clàssic. Creiem que això és degut a dues causes: que no han entès del tot bé el concepte de co-living, ja que no en tenien cap referent, i que, sigui per l’edat, o per altres raons, prefereixen la vida “de sempre” i no volen complicar-se amb un mètode desconegut.
La preocupació més gran que tenen els enquestats respecte al co-housing és la manca d’intimitat i tranquil·litat. Això és interessant tenir-ho en compte a l’hora de dissenyar l’espai, donant prioritat a la bona distància i aïllament dels habitatges.
Respecte als espais de més privacitat, la majoria dels usuaris volen que aquests espais siguin l’habitació (individual) i el lavabo. Per altra banda, altres respostes que hem obtingut comenten que, respecte amb qui viuen actualment, no necessiten privacitat, ja que es troben en una situació de màxima confiança o que, com viuen sols, ja tenen tota la privacitat que necessiten.
L’observació amb la qual ens quedem és que el que més prefereix el nínxol entrevistat, és viure amb la família o en parella, el qual es pot fer sense problema en el nostre co-housing. De fet, oferim habitatge a unes famílies que hem anomenat “canviants”, les quals canvien la seva manera de viure a mesura que passen els anys i inclou tot tipus de família. Per tant, el que ens interessa treure de l’enquesta és la proporció aproximada d’habitatges de cada tipus que hem de construir.
Una dada que trobem molt important és que els usuaris entrevistats provenen de tipus de municipis molt diversos, tant pobles petits, com ciutats de múltiples mides o zones rurals. Això ho trobem molt interessant perquè ens demostra que els resultats de l’enquesta provenen de possibles punts de vista molt diferents. La majoria, però, viuen en una ciutat.
Un resultat que hem obtingut que ens ajuda molt per recolzar el concepte del nostre projecte és que la gent entrevistada es divideix en grups de quasi 50/50 al moment de decidir si prefereix viure al centre de la ciutat o a una zona més rural. Això ens assegura la idea que ja teníem de fer una barreja dels dos tipus d’habitatge en el nostre propi, aportant així els beneficis de cadascun d’ells.
A PEU DE CARRER
Donant una volta pel barri de Sant Josep, vam poder entrevistar a 16 persones, de les quals 14 viuen al barri, majoritàriament per feina, pels preus econòmics o perquè la família ha viscut allà tota la vida, amb algunes excepcions.
Tal com imaginàvem, la majoria dels entrevistats creuen que hi ha una gran mancança d’espais verds, parcs i jardins al barri, incloent-hi parcs per nens, llocs on passejar als gossos, on fer esport… També hi ha demanda de més vida social i espais on realitzar-la, com per exemple amb bars i restaurants. Una altra crítica ha estat respecte al manteniment del barri, que es veu molt brut i descuidat.
La baixa quantitat de parcs i la mida reduïda que tenen provoca que la gent hagi de desplaçar-se per poder gaudir d’espais verds en condicions, molts d’ells inclús anant a altres municipis a buscar-los. Creiem que aquest és un gran problema i amb el nostre projecte pretenem millorar una mica la situació, sobretot després d’haver viscut la pandèmia.
Hem observat que qui fa vida social pels carrers del barri és sobretot la gent gran, que queda als bars per petar la xerrada. A part d’això, alguns fan quedades amb els amics dels fills petits, i si no queden a Barcelona o a altres municipis.
Pel que respecta a les condicions de les cases, hi ha una queixa general que els pisos són petits, amb parets molt fines, poca intimitat i espai d’emmagatzematge. També hi trobem poca comunicació amb l’exterior (pocs balcons, terrasses i finestres que donen a patis de llum o són molt petites), qui té terrasses o balcons, però, o li dóna només usos utilitaris com per estendre la roba o per emmagatzematge, o li dóna molt d’ús, sobretot per fer-hi àpats amb la família o amics.
SOCIOGRAMA
En el següent document, s’ha intentat disposar de forma gràfica tota la informació recopilada fins al moment. S’ha organitzat en tres grans blocs d’investigació: el coneixement i potencial del barri, el concepte natura-salut integral i com s’intenta incorporar en l’arquitectura, i la demanda i necessitats de l’usuari. Pel que fa al primer bloc, hem inclòs els organismes més oficials que han estat d’ajuda i tenen relació amb el nostre concepte, i per altra banda, la gent del barri, que és la que més relació té amb el context que estem tractant.
INVETIGACIÓ TEÒRICA I ESTUDIS
En el sociograma, pel que fa al concepte natura-salut integral, nosaltres no teníem associacions que tinguessin relació amb el tema que volíem tractar i que es trobessin en el context d’Hospitalet. Per aquest motiu vam haver de recórrer a una investigació més teòrica. El primer pas va ser informar-nos a través d’estudis fonamentats i teòrics que ho recolzessin, quin afecte provocava la problemàtica que havíem detectat en el barri. Va ser amb el llibre “Last Child in the woods” de Richard Louv que ens va consolidar tots els aspectes negatius que comporta viure en un entorn urbà on manca la vegetació i el verd. Aquest va venir recolzat pels arguments del psicòleg cognitiu de la Universitat de Utah, David Strayer que argumentava els beneficis neuralgics que suposa pels individus viure amb presència de verd en l’entorn, juntament amb l’American Phsychological Association. I també ens va ser de gran utilitat el llibre “With people in Mind” de Rachel Kaplan, Stephen Kaplan i Robert L. Ryan, on ens introduïen el concepte de parc urbà i com aquest pot ser molt beneficiós sense tenir la necessitat de viure en un entorn més rural.
Una altra via que també ens va ser vital, va ser explorar diferents referents o situacions amb alguna semblança al nostre concepte que haguessin succeït anteriorment. En aquest terreny va ser un molt bon descobriment el llibre de Dan Barasch “Ruin and Redemption in architecture” on parla de la rehabilitació i donar una segona vida i utilitat a edificis abandonats. Organitza el llibre en 4 capítols per conscienciar sobre la nostra conducta davant d’aquestes situacions: Demolició i construcció (Lost), Oblit i desemparament (Forgotten), Tela en blanc i creativitat (Reimagined), i Segona vida (Transformed). Ell mateix proposa un projecte per tal de rehabilitar les vies subterrànies del Upper West Side de Nova York convertint-les en un jardí subterrani que anomena LowLine Project.
En aquesta fase ens van servir de referents Frederick Low Olmsted amb la seva implementació i plantejament de Central Park a Nova York, un pulmó per a una gran ciutat. També la idea sorgida de Ebenezen Howard de Ciutat-Jardí i com ell replantejava l’espai urbà en el segle XIX. I mirant més cap a l’actualitat, William McDonoug proposa i defensa el plantejament d’incorporar un hàbitat de vida salvatge en ciutats poblades i urbanes, i en aquest sentit és un referent interessant “Gardens by the bay” a la ciutat de Singapur, on s’han importat una gran quantitat d’espècies de plantes i vegetació i s’ha edificat un hivernacle de dimensions importants a una ciutat on no tenia gaire presència de verd. A més a més, s’han edificat uns arbres artificials amb la intenció d’aconseguir crear el benefici que la vegetació urbana provoca.
Finalment Vince Callabaut té dos projectes molt interessants pel nostre projecte. En primer lloc, fa una proposta de la rehabilitació de la Notre-Dame fent una construcció sostenible amb fusta i moltes transparències per deixar entrar la llum i reproduir un bosc a l’interior. I per altra banda, fa una proposta d’un barri autogestionable i d’bioeconomia circular i sostenible per a una ciutat de la Xina buscant solució a tots els aspectes tant de gestió com saludables que la Covid ha evidenciat.
Pel que fa al públic potencial, s’han plasmat els tres públics que es van enquestar i entrevistar, i s’han extret aquells aspectes i conceptes clau que són més interessants per detectar les necessitats que el target potencial pot tenir i, així, poder donar resposta a la seva demanda.
En aquest diagrama podem observar més sintèticament els diferents agents que s’han tingut en compte a l’hora d’investigar sobre el concepte en què es basa el projecte. S’ha organitzat de més transcendental (els cercles de l’interior) a més notori. I també, aquells situats més a l’interior i més petits són aquells pels quals es va començar la recerca, és a dir, a través d’aquests autors amb els seus respectius llibres que van conduir a diversos estudis que ens proporcionaven el fonament i el coneixement teòric per poder continuar per la via que havíem començat a seguir. Seguidament, es van consultar dades municipals i es van fer mapeigs en el barri per, finalment, acabar amb les entrevistes i enquestes a usuaris potencials, tant en el mateix barri com fora d’aquest entorn.
ANÀLISIS DAFO
A continuació trobem l’anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) realitzat pel projecte “Earth nest” que té lloc a la fàbrica germans Albert, situada en el barri de Sant Josep (Hospitalet de Llobregat).
Trobem fets contradictoris i la balança de punts positius i negatius queda bastant equilibrada. Per això hem introduït un valor afegit al projecte aportant verd per a la salut mental i física dels habitants i veïns.
Entenem el projecte per tant, com a un nucli de salut, permeable amb el veïnat. Es tracta, en el nostre cas, d’utilitzar els punts negatius i convertir-los en punts positius com per exemple: En el ca del poc prestigi del barri, podem agafar convertir-ho en un punt a favor amb el fet que és més barat el metre quadrat que altres ciutats amb més interès i, per tant, podem permetre’ns introduir conceptes com espais de relaxació, verd i més metres per habitatge. Amb això, fem molt més competitiva una situació que inicialment podia no ser molt atractiva.
Gràcies a l’anàlisi DAFO veiem els nostres punts febles a compensar i els nostres punts forts amb els quals farem servir com a vehicle per a defensar que la nostra proposta és la que s’ha de fer. És important entendre els punts febles per a poder corregir-los o en el cas que no es pugui, cobrir-los o treballar-los i sobretot conèixer-los molt. Tindrem en compte l’anàlisi DAFO com a punt clau per a prosseguir amb el projecte.
MAPA DE SÍNTESI
Arran de l’anàlisi DAFO, s’ha realitzat un mapa de síntesi on s’ha representat els conceptes més claus anomenats en el DAFO i s’ha volgut indicar amb les línies discontínues la relació entre conceptes, alguns positius i alguns de negatius, per tal de demostrar visualment el que anteriorment s’explicava. Aquesta anàlisi ens ha servit per poder ser plenament conscients dels aspectes positius i negatius de què partíem, i aquí es representa com podem treure suc de tots aquells aspectes positius i com podem capgirar o solucionar aquells aspectes que ens venen més en contra.
També, un altre punt molt interessant és que hem pogut relacionar idees concebudes per nosaltres que volíem traslladar al projecte amb realitats ja existents. Un clar exemple és el fet que teníem plena consciència que la realització d’un projecte com el nostre podia ser força costós tant per tràmits administratius com per costos econòmics, però en canvi hem pogut esbrinar que el mateix Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat té aprovat un projecte pendent de realitzar-se en el mateix barri de Sant Josep on construir habitatges de protecció social, i que aquest implica una remodelació dels carrers de l’entorn de la localització per fer-los més amplis i atractius, fet que ens demostra que un projecte com el plantejat no suposa una quimera, ja que s’estan ideant en la realitat projectes similars.
A més a més podem observar com pràcticament tots els aspectes negatius que sorgeixen de l’anàlisi queden força resolts amb els punts positius que presenta el concepte del projecte i per les propostes de formalització i les decisions que s’hi han pres respecte a aquest. Fet que suposa un clar indicador de què el rumb que s’està prenent en el transcurs del procés d’aquest projecte és encertat i ens pot dur a obtenir un bon resultat.
INFOGRAFIA
A continuació s’ha realitzat una infografia on es resumeix en 7 passos el curs de la investigació que ha tingut lloc en el projecte de co-housing. En aquesta podem observar les dades clau de les quals es va concretar el concepte de la proposta, a partir de les quals es va detectar una problemàtica que posteriorment es va investigar més àmpliament. És aleshores quan es va poder detectar un públic potencial, del qual vam poder definir unes necessitats detectades a través d’una investigació realitzada a través d’enquestes i entrevistes. Un cop realitzada tota aquesta recerca, es va poder fer una anàlisi més exhaustiva de la situació de l’entorn, del públic i del context, per així finalment acabar definint una proposta coherent.
FORMALITZACIÓ DE EARTH NEST
Tot i no tenir la formalització conclosa i acabada, s’ha volgut plasmar amb una representació més aviat més conceptual de la intensió del projecte i la permeabilitat que aquest tindria en el barri de Sant Josep. En el primer document gràfic observem el plànol de l’entorn més proper a la Fàbrica Germans Albert, i com aquest està dotat d’una gran manca d’espais verds. Podem observar a través dels cercles de color verd com la implementació inicial de vegetació en la Fàbrica té un efecte positiu en el seu entorn més immediat, ja que suposa un pulmó que aporta beneficis en l’aire de l’entorn. I seguidament veiem com aquests cercles es multipliquen pel plànol, expressant el que suposaria que aquesta prova pilot que seria el nostre projecte, es repetís en altres espais amb unes condicions semblants a la fàbrica.
Per altra banda, també hem volgut realitzar un collage més conceptual representant els elements que constituirien la fàbrica com a eina per plasmar l’espai que encara s’està acabant d’idear, però que preserva aquest concepte verd. Aquest puja des del terra i baixa des del sostre i amb peces més denses té una gran presencia amb arbres i matolls, i el pas de circulació queda a mig metre del terra, caminant per sobre de la vegetació. D’aquesta forma, es crea una microbombolla amb la ciutat més grisa en l’entorn.
MANUAL D’USOS
En el nostre cas, ens semblava molt simple explicar únicament un simple espai, ja que creiem que cada espai comú és una part d’un tot que es complementen uns amb els altres. Per tant, tenint en compte que el nostre concepte tracta la salut integral, hem volgut inicialment apuntar “per què és important disposar de temps d’oci una estona cada dia?”, ja que això comporta uns beneficis força significatius per l’individu. Per aquest motiu s’han plantejat 5 situacions que acostumen a donar-se de forma força freqüent en les persones que viuen en entorns urbans, algunes positives i altres més negatives que ens poden portar a tenir certa crispació o mal estar personal. Aleshores s’han proposat diverses vies d’escap per tal d’alleujar els conflictes plantejats i aquests condueixen als diferents recintes dels espais comuns. Més endavant s’especifica els requisits humorístics i motivacionals, els equipaments, el temps i els beneficis que cada espai requereix o ofereix. D’aquesta forma, les persones que llegeixin aquest manual d’usos els hi serà de gran utilitat, ja que d’aquesta forma es transmet el bon servei que pot suposar cadascun dels espais comuns i quin benefici suposa pel que fa a salut integral.
Bibliografia i webgrafia.
LOUV, Richard. Last Child in the Woods: Saving Our Children from Nature-Deficit Disorder. Estados Unidos, Editorial Workman Publishing Company. 2005.
KAPLAN, Rachel; KAPLAN, Stephen; RYAN, Robert L. With People in Mind: Design and Management of Everyday Nature. Editorial ISLAN PR. 1998.
BARASCH, Dan. Ruin and Redemption in Architecture. Editorial Phaidon. 2019.
AMERICAN PSYCHOLOGICAL ASSOCIATION. Green is good for you [en línia]. <https://www.apa.org/monitor/apr01/greengood> [Consulta: 10 i 11 d’octubre del 2020].
GALLEGO, Mari Carmen. Hospitalet recuerda su pasado agrícola a partir de un estudio sobre sus masías [en línia]. La Vanguardia. 27 de noviembre del 2012.
<https://www.lavanguardia.com/local/baixllobregat/20121127/54355559675/l-hospitalet-pasado-agricola.html> [Consulta: 11 d’octubre del 2020].
ACN, L’Hospitalet de Llobregat. L’Hospitalet es la ciudad con más densidad de población de la Unión Europea [en línia]. La Vanguardia. 8 de setembre del 2016.
< https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20160907/41163798969/lhospitalet-ciudad-densidad-poblacion-union-europea.html> [Consulta: 11 d’octubre del 2020].
SADER, Marta. El barrio post-Covid ya está en construcción (y lo ha diseñado un español) [en línia]. Conde Nast Traveler. 19 de setembre del 2019.
< https://www.traveler.es/viajes-urbanos/articulos/barrio-post-covid-china-en-construccion-espanol-vicente-guallar/19112> [Consulta: 17 d’octubre del 2020].
CARBALLO, María F. Abandonados pero jamás olvidados [en línia]. Conde Nast Traveler. 7 d’agost del 2019.
< https://www.traveler.es/experiencias/articulos/libro-lugares-abandonados-arquitectura-dan-barasch/16126> [Consulta: 17 d’octubre del 2020].
