Melic de Barcelona
--
Ruta pels exteriors del Museu del Disseny i de Poble Nou, seguint el recorregut proposat per Oriol Pibernat: El disseny a la ciutat a la Plaça de Glories
Aquest àmbit de l’exposició convida el visitant a explorar la ciutat amb una mirada centrada en els valors de disseny dels objectes del nostre entorn urbà quotidià. Els elements que moblen la ciutat presten serveis imprescindibles pel funcionament diari i contribueixen a ampliar el repertori d’usos de l’espai públic. Però del seu disseny en depenen, no només determinats serveis, sinó també la capacitat de fer de la ciutat un entorn més proper i accessible, així com bell i suggestiu.
La visita proposada permet veure, tocar i utilitzar els objectes, així com contrastar els trets, les virtuts o problemes d’un disseny en condicions reals d’ús. Allò que caracteritza l’equipament urbà és, precisament, estar exposat a unes condicions d’intempèrie i a una intensitat d’ús molt severes. Per tal d’iniciar aquesta exploració es proposa parar atenció als objectes dels entorns urbans més propers del Museu, places i carrers adjacents.
ITINERARI 1: Jardins d’Elisava
L’espai d’accés i sortida del museu per la planta 0 està urbanitzat amb estanys i zones de descans i trànsit de vianants. El nom Elisava fa honor a la possible brodadora d’un tapís del segle XII que forma part de les col·leccions del Museu. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013. L’espai d’accés al museu per la planta 0 està urbanitzat amb estanys i zones de descans i trànsit de vianants. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
El nom Elisava fa honor a la possible brodadora d’un tapís del segle XII (Penó de Sant Ot) que forma part de les col·leccions del Museu. Però, qui era Elisava? No hi ha cap notícia certa sobre la seva identitat, però sembla raonable pensar en una persona propera a les elits comtals. Elisava equival a Elisabet i al Liber Feudorum Maior hi apareixen vàries Elisabets: l’esposa de Ramon Berenguer I, la muller del comte Guifré II de Cerdanya i la germana del comte d’Urgell Ermengol V, casada amb Guillem Ramon I de Cerdanya a la segona meitat del segle XI. L’enigmàtica Elisava ha tingut una interessant projecció contemporània, sobretot després que Alexandre Cirici proposés el seu nom per batejar l’escola de disseny del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina), creada l’any 1961 a Barcelona i que s’ha consolidat com una de les institucions capdavanteres dels estudis de disseny al nostre país.
Davant dels jardins es troba el segon edifici d’allotjaments “APROP” de la ciutat, construït amb contenidors marítims reciclats.
L’edifici, que oficialment es diu Allotjament de Proximitat Provisional (APROP), té set plantes i capacitat per a 42 allotjaments formats per 77 mòduls. L’obra costarà prop de cinc milions d’euros, uns 120.000 euros per pis, però aquest preu també inclou la urbanització de l’interior d’illa i la creació d’un hort urbà al terrat.
El primer edifici esta al Gotic, construit per Straddle, Els Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP) pretenen afrontar aquesta complicada situació. Es basen en una estratègia que respon de manera àgil, urgent i pragmàtica a situacions d‟emergència per la manca d‟habitatge. Poden contribuir així a evitar la marxa forçosa dels veïns per motius econòmics.
Aquests equipaments habitacionals es caracteritzen pel fet de ser modulars, transportables i desmuntables, cosa que permet mobilitzar ràpidament espais buits de la ciutat per a períodes de 5 o més anys. Aquests edificis poden incorporar-hi algun equipament públic i espais per a l’ús veïnal.
En el cas desenvolupat a la Ciutat Vella de Barcelona, el projecte se situa entre el carrer Nou de Sant Francesc i el carrer Josep Pijoan.
Pilona Barcelona 92, Una forma elemental que incorpora un element més visible per evitar que els vianants s’accidentin.
ITINERARI 2: Plaça de Santiago Pey.
Santiago Pey, un dels pioners del disseny industrial a Barcelona. A l’esquerra de l’entrada principal del Museu, la plaça ocupa la coberta de part de les instal·lacions i venç un desnivell pronunciat amb les escales al carrer Badajoz. L’espai està definit pel paviment perimetral i un parterre de gespa en el qual destaquen les claraboies de les instal·lacions de l’edifici seu del Museu. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
El nom de la plaça ret homenatge a un dels pioners del disseny industrial a Barcelona. Santiago Pey i Estrany (Barcelona, 1917–2001) va destacar en els camps de la lexicografia i el disseny. Format acadèmicament en la branca del dret, la filosofia i la filologia, el seu aprenentatge del disseny va ser completament autodidacte i va abastar els sectors de l’agençament d’interiors, el disseny de mobiliari i el d’objectes industrials.
Els seus primers treballs van ser dissenys de cadires, butaques, sofàs, armaris, taules i prestatgeries. A finals dels anys quaranta va obrir la botiga de mobles Domus, i del disseny i venda de mobiliari va passar a dedicar-se a l’interiorisme. Tot i això, el seu interès pel veritable disseny industrial va fer que comencés a projectar amb la intenció de realitzar una producció seriada. Cadires com la Posets (1956) o la Cadí (1958), la gamma modular de despatx (1960) o la planxa Gina (1962) en són una bona prova.
ITINERARI 3: Plaça de Josep Antoni Coderch
Al dreta de l’entrada del Museu per Glòries se situa un espai arquitectònic pavimentat definit per una pèrgola i altres elements de mobiliari als quals s’afegeixen gandules de descans. Coderch va ser l’arquitecte més representatiu de la renovació arquitectònica de la segona meitat del segle XX. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
ITINERARI 3: Plaça de Josep Antoni Coderch
A la dreta de l’entrada del Museu per Glòries se situa un espai arquitectònic pavimentat definit per una pèrgola i altres elements de mobiliari als quals s’afegeixen gandules de descans. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
José Antonio Coderch va ser un dels arquitectes més representatius de la renovació arquitectònica de la segona meitat del segle XX. Va ser uns dels principals responsables de l’obertura de l’arquitectura catalana de postguerra als corrents contemporanis internacionals. Algunes de les seves obres són la casa Ugalde de Caldetes, la del pintor Antoni Tàpies a Barcelona, els edificis Trade també a Barcelona o l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura de la Ciutat Comtal. Va ser guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera professional i el 1977 se li atorgà la medalla del FAD. Va dissenyar algunes peces per als interiors dels seus edificis, entre les quals destaquen un llum de suspensió o les llars de foc Polo i Capilla.
ITINERARI 4: Plaça de les Glòries Catalanes
La Canòpia o Parc de les Glòries constitueix un ambiciós projecte de transformació d’una extensa àrea de superfície urbana. Allò que en el passat es destinava a la circulació ràpida de vehicles ara s’està transformant ara en una gran espai vegetal amb zones d’esbarjo i cultura al servei dels ciutadans. Actualment trobem diverses zones de passeig, lleure i joc ja estan acabades i en funcionament al voltant de la gran Clariana, una gran esplanada de gespa d’1,1 hectàrees al centre del parc. Espai projectat per: UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet.
Espai de joc de Richter Spielgeräete, espai lúdic de prop de 1.200 m2 destinats al lleure dels infants, amb paviment de topografia variable revestit de cautxú. Espais destinats a diverses edats que van dels 0 als 12 anys i amb un repertori variat d’instal·lacions de joc.
A la plaça de Glories estarà la comunitat habitacional, el futur edifici de CiertoStudio, l’illa de la plaça de les Glòries de Barcelona serà l’edifici més gran amb estructura de fusta d’Espanya, un edifici de planta baixa més 7 plantes que acollirà desenes d’habitatges socials.
El motiu d’aquesta insòlita opció és que aquestes set joves arquitectes volen construir un edifici on la distribució dels habitatges sigui flexible i on l’espai destinat obligatòriament ara a aparcament pugui destinar-se a altres usos en els propers anys, quan estan convençudes de que no caldrà i de passada reduir l’impacte mediambiental, ja que amb una estructura de fusta les emissions de CO2 es redueixen a la meitat.
La plaça de Glòries, el melic de Catalunya, una plaça que fa molts anys que està en construcció, que parteix d’un concurs, guanyat per Canòpia urbana realitzat per UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet. Podeu veure tota la informació del concurs amb les 10 propostes les vostres maquetes a la pàgina de l’Ajuntament. Escollit pel jurat com a “innovadora, facilita la trobada, és sostenible i viable, és més ecoarquitectura i menys egoarquitectura”
El Museu del disseny, un projecte d’Oriol Bohigas, a dins podem trobar diverses exposicions, a l’estiu destaca la millor expo de l’any que són els seleccionats i premiats dels premis de Disseny de Producte, Grafico, Moda i Arquitectura.
L’Hotel Diagonal Barcelona per Juli Capella, “una vegada començat el projecte es va presentar el disseny de la Torre Agbar i llavors vam optar per refer la façana. Es tracta d’un parament que fa de fons a l’edifici de Nouvel. Si el seu era corb i de colors, nosaltres, com si fossin mampara juguem amb formes quadrades i en blanc i negre.Com unes grans tecles d’un piano, els panells blancs, a manera de burlaner toril, tapen la vista directa sobre la torre, i permeten l’entrada de llum pels seus dos laterals, donant-li major protecció, quedant un petit salonet en voladís.”
La Torre Acbar de Jean Nouvell definit pel mateix com que no és una torre, un gratacels en el sentit nord-americà del terme: és un sorgiment únic al mig d’una ciutat força tranquil·la. Però no una vertical prima i nerviosa com a fletxa o campanar que sol puntuar les ciutats horitzontals. No, és més aviat una massa fluida que hauria perforat el terra, un guèiser amb pressió permanent i dosificat. La superfície de l’edifici evoca l’aigua: suau, continu però també vibrant i transparent, ja que el material és de color intens i incert, lluminós i matisat. Aquesta arquitectura prové del terra però no té el pes de la pedra. Inspirat pels misteris del vent a les muntanyes de Montserrat. Les incerteses de la matèria i la llum fan vibrar el campanar d’Agbar a l’horitzó de Barcelona.
El Mercat de rastres dels Encants, obra de b720 Fermín Vázquez Arquitectes, després de guanyar el concurs del 2008. “S’instal·la com un dispositiu de mediació entre la reforma de la plaça de les Glòries i l’eix de la Meridiana, una zona popularment coneguda com el Bosquet de les Glòries La proposta planteja una plataforma (o plaça comercial) contínua a diversos nivells com a superfície idònia per a totes les activitats mercantils, mitjançant el plegat de la plataforma es concilien les diferents cotes del carrer, entenent el mercat com una gran plaça coberta, capaç d’infondre activitat a totes les peces del programa Destacar la coberta, element principal de reconeixement urbà, resguarda les activitats comercials alhora que es converteix en un mecanisme de reflexió de la ciutat cap a l’interior del mercat. mòdul estructural tindrà inclinacions diferents per reflectir la llum, l’atmosfera i el paisatge.”
A l‘esquerra, tenim el centre comercial, anomenat Glories un eix Comercial amb 130 establiments on podem trobar botigues com Uniklo, la renovació integral del centre va ser realitzada per Mariscal a finals del 2017.
Si baixem per Diagonal, trobarem l’Edifici de Mediapro de Carlos Ferrater, L’edifici gira el tester i es col·loca frontalment cap a la Diagonal, convertint el casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb l’Avinguda. La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat, gràcies a la inexistència de pilars o estructures intermèdies que permeten unes plantes diàfanes.
Seguirem visitant el districte 22@, sorgit l’any 2000 com a iniciativa de l’Ajuntament per transformar 200 hectàrees de sòl industrial del barri del Poblenou en un districte productiu innovador amb espais moderns per a la concentració estratègica d’activitats intensives en coneixement. Es defineix un nou model econòmic basat en el desenvolupament de cinc clústers sectorials: Media, TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), Energia, Disseny i Tecnologies Mèdiques. A poc a poc, l’impuls comença a donar els seus fruits.
Campus de Comunicació de J.Benedito, R Valls
Destacar la seu de la Universtitat Pompeu Fabra, el Campus de Comunicació realizado por J.Benedito i R Valls amb la Seu d’INDRA de B720 Arquitectos.
Sede de INDRA de B720 Arquitectos.
La seu d´Indra, un edifici d´oficines en un lloc trapezoïdal que forma part de les accions per al sector 22@ a Barcelona. La superfície total construïda és de 10.375 m2 i consta duna planta baixa més 12 pisos més. La proposta és per a una torre que s’aixequi sobre un pedestal de tres botigues més sòlid i compacte, alineat amb el carrer Tànger. La secció de la torre, amb un pla de planta romboïdal, segueix la línia de la cantonada aixamfranada, sense reproduir-la servilment, per reforçar la complexitat prima del volum resultant. La pell de la façana està formada per panells de tela metàl·lica d’acer inoxidable que actuen com a protecció solar perimetral (amb un coeficient d’ombra del 50%) per a l’interior de l’edifici, a més de contribuir a la lluminositat general de l’aparença. Un quart daquests panells té una impressió esfèrica de 90 cm de diàmetre creada pel dibuix.
La Seu CMT de Batlle i Roig arquitectes. La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) té el seu edifici corporatiu al districte 22@ de Barcelona. L´edifici acull 10 pisos d´oficines i una planta baixa amb una varietat de serveis, com un saló d´esdeveniments, una gran sala de reunions i un centre preescolar, tot dins l´estructura de l´antiga fàbrica tèxtil de Can Tiana. Visitarem La Superilla, el Projecte de l’Ajuntament del 2015 per recuperar els carrers als vehicles.
Ens fixarem amb Media-tic d’E.Ruiz-Geli, aquest edifici innovador amb una estructura d’acer en forma de xarxa, evitant pilars a la planta baixa, introduint els espais públics a l’edifici.
El Museu Can Framis de Jordi Badia, museu que acull la col·lecció privada de pintura catalana de la Fundación Vila Casas a la zona de nou desenvolupament del 22@. El museu ocupa les naus rehabilitades d?una de les primeres fàbriques que va ocupar el Poble Nou, Can Framis. L’estratègia de projecte consisteix a construir una nova nau de formigó vist que uneix les dues existents i, juntament amb un gran porxo, configura una plaça d’accés al museu, escenari de múltiples activitats artístiques i ciutadanes. El tractament de les façanes existents transparenta l heterogeneïtat de la construcció i mostra les marques del pas del temps en contrast amb l entorn tecnològic dels nous edificis.
