Les Lleones del Born
Existeixen sempre uns primers records infantils de la ciutat en la que vas néixer. No es coneixen els motius pels quals un adult recorda una imatge determinada de la seva infància com un d’aquests primers records. En el meu cas aquestes primeres memòries estan molt lligades al Passeig del Born i a les seves lleones. Tal volta em semblava molt il·lògica la composició d’aquest ésser. Un cap i uns pits de dona aferrats a un cos de lleona amb una tocat típicament egipci, que a finals del segle XIX es va allargar per tapar-li els pits, coses de la moral de l’època. De fet les lleones no són les originals, ja que a aquesta època es van substituir per les actuals. Les antigues estaven molt deteriorades.
Per a un nin que encara no havia adquirit la capacitat de diferenciar clarament la realitat de la ficció, de l’imaginari, aquestes esfinxs eren una imatge confusa alhora que provocadora. Em ve ara a la memòria una foto a blanc i negre, que va haver de prendre el meu pare, en la qual se’m veu muntat a cavall damunt d’una d’elles (al costat de la plaça de la Reina), com si fos Alexandre conquistant Egipte.
El temps de l’adolescència també va ser un lloc de reunió dels amics i amigues, ja que anàvem a ballar a la Congregació Mariana, al carrer Apuntadors, local en el que també jugàvem a ping-pong, billar i futbolins. Sovint acabàvem la tarde assentats a un dels bancs del passeig. Jo perdudament enamorat d’una companya de primer de BUP de la que tot el que vaig aconseguir va resultar “ser el seu millor amic”. Quin consol quan un ho desitja tot.
Altres imatges d’amor i desamor apareixen davant els meus ulls en aquests moments i en aquest mateix lloc. Algunes d’elles no massa llunyanes. Imagino que el mateix li succeeix a la majoria dels habitants de ciutat. Doncs el passeig del Born és un lloc de trobada habitual dels palmesans o “llonguets” com ens diuen al reste de l’illa, per lo flonjos que ens consideren.
- Fotografia feta amb una càmera Fujifilm X-Pro1 i una lent fujinon 18–55/1:2.8–4
