Pla de rescat per Grècia — Anàlisi de la crisi a fons

El primer ministre grec, Yorgos Papandreu, va definir ahir la greu situació que el seu país afronta: “Els grecs han de triar entre la catàstrofe o el sacrifici”. En un consell de ministres extraordinari, Papandreu va presentar i va defensar el pla d’austeritat acordat amb la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar la fallida del país.

No va deixar espai per a l’alternativa: “Els sacrificis d’avui són durs però necessaris. Si no els fem Grècia anirà a la fallida. Els sacrificis ens donaran el temps necessari per aplicar els grans canvis que necessitem”, va subratllar per intentar recuperar la credibilitat internacional . Atenes ha optat per assumir mesures “dures i doloroses”, va dir Papandreu, com a única opció per accedir als fons internacionals de 110.000 milions d’euros que ahir van acordar els ministres de Finances de la UE per concedir a Grècia entre 2010 i 2012, és a dir, per tres anys.

El pla de rescat

Del total de 110.000 milions d’euros, els països europeus li prestaran un total de 80.000 milions i la resta, 30.000 milions procediràn del FMI. Els ministres de finances es varen reunir a Brusel·les una setmana abans del previst, tot i que Berlín exigia esperar una setmana més abans d’activar el préstec, va triomfar la pressió de la resta dels països per sorprendre els mercats amb una decisió que es preveu que tingui efectes immediats.

A més, la xifra inclou una reserva de 10.000 milions per si fos necessari estabilitzar i reestructurar el sector bancari grec. El primer lliurament de l’ajuda europea i de l’FMI es realitzarà abans del 19 de maig, quan Grècia haurà refinançat 8.500 milions d’un paquet de bons que expiren en breu.

El pla de retallades al detall

El Govern grec es compromet a disminuir la despesa en 30.000 milions entre 2010 i 2012: retallada de sous dels funcionaris i congelació de les contractacions públiques durant tres anys, a més, també es retallaran les pensions, les de més de 600 euros mensuals passaran de 14 pagues anuals a 12.

Pel que fa a polítiques fiscals: els impostos sobre alcohol, tabac i benzina pujaran un 10% i s’incrementarà l’IVA dos punts, fins al 23%, en la que és la segona pujada d’aquest gravamen aquest any.

Les contribucions de cada estat al programa es realitzaran en funció de la seva participació en el capital del Banc Central Europeu (BCE): Alemanya i França donaràn aproximadament la meitat de les ajudes i Espanya aportarà el 12,24% del total. Es preveu que els crèdits es concedeixin a tres anys, amb un tipus d’interès equivalant a l’euríbor més una penalització de tres punts percentuals, és a dir, Euribor+3%. Això suposa que Grècia haurà de pagar un tipus d’interès situat al voltant del 5%, va precisar el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn. Això és molt menys de la meitat del 12,5% que reclamaven els mercats financers a Grècia per refinançar a curt termini el seu deute.

D’altra banda el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va anunciar la convocatòria d’una reunió dels Caps d’Estat i de Govern de l’Eurozona divendres. Avaluaran la decisió adoptada, encara que no es preveuen modificacions sobre l’acordat ahir.

Petita història de la crisi grega

El passat mes de gener (article eKonomicus) el BCE es fixà en l’enorme dèficit públic grec, quan encara no s’havia acabat de trobar una solució. Primer, es va planejar una emissió de bons (article eKonomicus), posteriorment, degut a aquesta crisi grega l’euro va perdre gran part del seu valor (artcile eKonomicus), després durant la setmana del 26 de febrer, degut a la decisió del govern de baixar el sou i fer retallades de personal als funcionaris, va haver-hi nombroses vagues de funcionaris públics (article eKonomicus), el 2 de març sembla la Reserva Federal nord-americana estava investigant la possible relació entre grups financers nord-americans, principalment Goldman-Sachs, i el govern grec per a falsejar els comptes públics de l’estat (article eKonomicus). El passat 26 de març s’ultimava el plà de rescat de Grècia entre França i Alemanya principalment (article eKonomicus). I finalment el 2 de maig s’aprovà el plà definitiu amb 110.000 milions d’euros en crèdits.

L’euro en joc

Tal i com s’observa en el gràfic, degut a la crisi grega dels últims mesos, l’euro ha anat perdent valor respecte el Dòlar nord-americà i la lliura esterlina: concretament l’euro ha perdut respecte la lliura entorn al 4,4% en 7 mesos i enfront el Dòlar entorn al 9% pel mateix període.

Evidentment amb aquest pla de rescat no només es busca salvar Grècia, un país membre de l’eurozona, sinó també l’Euro tot donant confiança als mercats i signes d’unitat i solidaritat europea.

Protestes: les reaccions dels grecs

En general, els grecs han rebut a contracor i amb molts dubtes les estrictes mesures d’austeritat imposades al país pel Fons Monetari Internacional (FMI) i la UE.

Protestes a Atenes — Font: Louisa Gouliamaki — AFP

Bona prova del descontentament general contra aquestes mesures són les manifestacions i vagues de divers abast que han afectat avui a alguns districtes d’Atenes, l’anunci de més aturades per demà i la convocatòria d’una vaga general pel dimecres.

Pel centre de la capital helena han desfilat avui els camions de recollida d’escombraries per protestar per les mesures d’austeritat del govern. Demà, però, es preveu que les mobilitzacions obliguin a cancel·lar un centenar de vols nacionals i internacionals i els hospitals públics només atenguin casos urgents.

També van sortir avui al carrer membres de la Policia i dels cossos de Terra, Mar i Aire de l’Exèrcit, en un cas sense precedents en la història moderna de Grècia.

Amb motiu del Dia Internacional del Treball, moltes manifestacions per tot el país van culminar amb enfrontaments violents contra la policia. Només a Atenes es calcula que varen sortir als carrers unes 20.000 persones.
Un altre exemple de les protestes es varen donar a la ciutat de Salònica, un grup de 300 joves va destruir diversos caixers bancaris i petits comerços.

Informació Complementària:

(1) Article del Prof. Charles Wyplosz (Universitat de Ginebra i membre del CEPR — Center for Economy and Policy Research)

http://www.voxeu.org/index.php?q=node/4987

(2) Nota de Premsa del FMI

(3) Article al The Economist