Una cronologia del català a la xarxa
En les darreres hores ha (re)-sorgit un moviment que reclama a LinkedIn una versió en català, tornant a insistir en les demandes que es van fer anteriorment, a finals de 2014.
En els últims anys, però, el català s’ha convertit en un dels llenguatges amb influència en el món digital. Però, com hem arribat fins aquí? Hi ha hagut dotze esdeveniments que podríem considerar ‘clau’:
1992
- Octubre: Primera versió de Windows en català
1998
- Naixement del grup Softcatalà
2001
- 17 de març: S’escriu el primer article de la Viquipèdia en català
2005
- 21 de desembre: Entra en funcionament el primer domini .cat
2008
- 2 de juny: Facebook està disponible en català
2010
- 21 de juny: iOS està disponible en català per l’iPhone
- 22 de novembre: iOS està disponible en català per l’iPad
2011
- 19 de gener: YouTube està disponible en català
- 28 d’abril: Android està disponible en català (pels fabricants que decideixen incorporar-lo)
2012
- 1 de febrer: Mac OS està disponible en català
- Juliol: Twitter està disponible en català
- 17 agost: Ja es pot buscar per veu en català al Google
I les absències?
Hi projectes, però, que encara no han pujat al tren d’oferir els seus productes en català. LinkedIn n’és un clar exemple. Després de vàries ocasions en què els usuaris els ho han reclamat, han dit que ‘estaven treballant-hi’, però no se n’ha concretat res… des del 2012, de fet.
Amazon, una companyia que s’ha especulat reiteradament que podria establir una llibreria física a Barcelona, també és un clar exemple de companyia que no ha apostat pel català. Després d’iniciar les seves operacions a l’Estat Espanyol el 2011, a hores d’ara no han traduït la botiga en català, tot i sí, oferir llibres en català.
Netflix n’és un altre cas recent. Va començar a operar a l’Estat Espanyol a finals de 2015, sense oferir continguts en català (ni traducció en català). A hores d’ara, Plataforma per la Llengua ha iniciat una petició per reclamar continguts en català i, alhora, la Generalitat, a través del Departament de Cultura, també va iniciar els contactes.
I podríem donar dos exemples més de productes populars i amb un gran ús del públic català com són Pinterest i PayPal, ambdós sense traducció en català.
En els últims anys, la societat catalana ha anat fet progrés per tenir els productes tecnològics que més utilitzen, en la seva llengua, i això es veu especialment en el període 2010–2012. Peticions, peticions i més peticions. I sembla, que aquesta tendència continua amb Netflix i LinkedIn. Només cal esperar que aquestes empreses s’ho prenguin amb la mateixa seriositat que la de les peticions.