Seminari S02E01 (2018/02/21)
Sobre les implicacions de la mesura mitjançant sistemes de registre automatitzats
Aquest seminari va ser dut terme el passat dimecres 21 de febrer de 2018 i va comptar amb les ponències de Jörg Müller i Andrea Rosales de l’Internet Interdisciplinary Institute.
Ponències del seminari
“Cap a un abordatge crític de les dades obtingudes mitjançant sensors en la recerca social”
Jörg Müller
Els sensors constitueixen una font important per a les dades massives. La ciutat intel·ligent o el moviment del jo quantificat (quantified self) serien impossibles sense l’ús massiu de sensors per a obtenir grans volums d’informació. Les noves possibilitats tecnològiques també susciten cada vegada més interès entre les ciències socials, ja que ajuden a qüestionar els límits tradicionalment definits entre les metodologies quantitatives i les qualitatives.
Aquesta ponència es basa en l’experiència d’un projecte europeu H2020 sobre la diversitat de gènere en els equips de recerca (GEDII, http://www.gedii.eu). Es van realitzar vuit estudis de cas amb grups de recerca fent servir sociometric badges per a gravar les interaccions entre els integrants dels equips en quatre àmbits: la proximitat física, la interacció cara a cara, la durada de la parla i la sincronització del llenguatge no verbal. Lluny de ser un instrument objectiu i fàcil de fer anar –atès que l’acte de mesurament no pressuposa la intervenció humana–, el processament i l’anàlisi de les dades que proporciona ha generat una sèrie de reflexions i propostes que giren entorn de la fiabilitat de les mesures i la definició de protocols i estàndards d’ús i interpretació de les dades basades en mètodes mixts.
Sens dubte, els sensors ofereixen possibilitats noves i interessants per a les ciències socials. Sovint, prometen i, de fet, proporcionen accés a capes subtils del comportament humà difícilment observables per altres mitjans. No obstant això, les dades que permeten obtenir demanen un extens procés de validació i exploració que, en els últims anys, s’està duent a terme per mitjà de diferents iniciatives per tot el món a les quals el projecte GEDII pretén contribuir incorporant una perspectiva de gènere.
A partir de l’experiència amb el projecte GEDII, proposem una discussió sobre la relació entre les metodologies considerades tradicionals en les ciències socials i les noves metodologies, com l’aprenentatge automàtic (machine learning), a l’hora de modelar i interpretar la realitat social. És a dir, com canvia el rol de la teoria i del treball conceptual en funció de l’ús de nous mètodes d’anàlisi basats en l’ús de dades massives? I, especialment, quins poden ser els avantatges i els inconvenients a l’hora d’abordar qüestions relacionades amb la justícia social, com ara la desigualtat de gènere?
Jörg Müller és investigador sènior de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC. Pertany al programa de recerca Gènere i TIC. És doctor en Comunicacions per l’European Graduate School (Suïssa) i llicenciat en Sociologia per la Freie Universität Berlin (Alemanya). Ha estat consultor de la DG Research and Innovation de la Comissió Europea. La seva línia de recerca se centra en la diversitat i (des)igualtat de gènere en la ciència. Metodològicament, treballa amb l’observació participant per a entendre la persistència de les pràctiques quotidianes que contínuament regeneren les desigualtats de gènere. També té un interès creixent per les implicacions de l’ús massiu de dades en la recerca i la (des)igualtat de gènere. Ha participat en diversos projectes de recerca d’àmbit nacional i internacional, incloent-hi la coordinació dels projectes FP7 «GenPORT — An Internet portal for sharing knowledge and inspiring collaborative action on gender and science» i GEDII «Gender Diversity Impact. Improving Research and Innovation through Gender Diversity» de l’H2020.
“Explorant els límits dels registres en l’estudi del comportament humà”
Andrea Rosales
La creixent popularitat de les tecnologies digitals i la possibilitat d’accedir als registres (o logs) de totes les seves activitats n’ha afavorit l’ús en l’àmbit de la recerca social per a explicar el comportament dels usuaris de dispositius digitals. Els registres són un subproducte de l’activitat digital i, molt sovint, s’assumeix que es tracta de dades objectives obtingudes de manera no intrusiva. Semblen dades òptimes, inqüestionablement útils, però, com succeeix amb altres mètriques, els registres constitueixen un fenomen sociotècnic no exempt de limitacions. Per exemple, els registres sovint combinen activitat de l’usuari i activitats programades, automatitzades o condicionades per la mateixa tecnologia utilitzada, de manera que no sempre permeten descriure i explicar l’activitat humana.
En el context del projecte ageing + communication + technologies (ACT, http://actproject.ca), on hem explorat la precisió dels registres com a mesura o expressió de l’activitat de l’usuari final, la nostra recerca s’ha centrat en una mostra d’usuaris de telèfons mòbils intel·ligents amb l’objectiu de comparar els registres recollits amb informació de les activitats reals que els usuaris han desenvolupat mentre utilitzaven aquests dispositius. En aquest sentit, la recerca planteja diversos reptes que ens enfronten a preguntes rellevants per a qualsevol altra recerca social basada en l’anàlisi de registres: és realment possible aconseguir que els registres siguin una font d’informació útil per a entendre el comportament humà? Quines limitacions tenen aquests tipus de dades si, a més, tenim en compte el tipus de tecnologia utilitzada per a obtenir-les? En definitiva, com es pot millorar la recollida i l’anàlisi dels registres que produeixen els sistemes intel·ligents?
Andrea Rosales és doctora en Tecnologies de la Informació i la Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Explora preguntes de recerca i utilitza mètodes de les ciències socials per a investigar el camp interdisciplinari de la interacció persona-ordinador. A més, adopta una perspectiva crítica per a analitzar els sistemes intel·ligents i com els utilitza la gent per a mostrar als investigadors en informàtica les implicacions dels seus desenvolupaments en la societat i contribuir a una comprensió més bona de les relacions de poder intrínseques a l’ús de les tecnologies digitals. En aquest àmbit, ha dut a terme una anàlisi comparativa de les dades obtingudes amb sistemes de seguiment dels telèfons intel·ligents i les activitats humanes per a explicar les limitacions dels registres dels telèfons intel·ligents com a expressió del jo quantificat (quantified self). El seu programa de recerca actual combina l’anàlisi crítica dels sistemes intel·ligents, especialment pel que fa als biaixos d’edat –explícits o implícits–, amb estudis qualitatius sobre com les persones grans perceben i utilitzen les tecnologies mòbils amb l’objectiu de trencar els estereotips comuns relacionats amb les tecnologies i les persones grans.
