El Alto, la inquietud de La Paz

Marc Busqué
Històries del món
3 min readOct 12, 2017

Quan es tracta de conèixer la idiosincràsia de El Alto, potser el millor és començar posant el focus a La Paz, la capital comercial de Bolívia. A 3650 metres d’altura, La Paz és una de les ciutats més altes del món. La raó per la qual els conqueridors espanyols van decidir assentar-se en aquest lloc, l’any 1548, va ser la cobdícia de l’or que baixava per les aigües del riu Choqueyapa. Però l’or es va anar i La Paz va romandre en el seu lloc, doncs va resultar estar situada en un punt estratègic sobre la ruta Potosí-Lima, transitada amb la plata obtinguda a canvi de vides indígenes en el vell volcà Potojsi.

La Paz té un avantatge per resistir millor les inclemències del temps de les altures que habita. Està enfonsada en la terra, envoltada per una banda pels esplèndids sis mils de la Cordillera Real i, de l’altra, per la paret vertical del congost format pel riu. Amb aquest recer, la vida és més fàcil.

Doncs bé, El Alto es troba al cim d’aquesta paret, a més de 4000 metres d’altura. Dos dels paisatges urbans més impressionants que he vist han estat en aquest lloc. Un d’ells, la visió des de baix de les llums nocturnes de les cases que s’enfilen per la paret del congost, amenaçant amb abalançar a sobre d’un. L’altre, la panoràmica de la Paz des de El Alto, tal com si hagués estat enterrada a causa de la seva pròpia gravetat, amb les majestuoses muntanyes al fons.

Vista de La Paz des de El Alto, amb els 6.438 metres del triple cim del Illimani al fons. Tots els drets reservats © Jordi Busqué.

A La Paz i El Alto, la posició econòmica va en contradicció a la que es té sobre el mapa. Les que se solen conèixer com classes altes viuen arrecerades en el més baix de la vall, mentre que l’altiplà és ocupat per centenars de milers d’immigrants interns que han abandonat el camp (o ho van fer els seus ascendents) a la recerca de les oportunitats que sempre promet la ciutat.

El Alto , seu de l’aeroport i lloc per on gairebé sempre cal passar per arribar a La Paz, és un lloc estratègic per al setge d’aquesta última . Així va ser durant la rebel·lió indígena el 1781 de Túpac Katari i la seva dona Bartolina Sisa (en record a la mort de la qual es va instituir el Dia de la Dona Indígena). Dues vegades van assetjar la ciutat des de El Alto i van fer falta tropes de Lima i Buenos Aires, a més de traïcions, per sufocar-la. Amb la bestialitat habitual dels conqueridors, com a càstig exemplar Túpac Katari va ser executat per desmembrament, lligant les seves quatre extremitats als respectius cavalls, mentre que Bartolina Sisa va ser violada, assassinada i també esquarterada.

El setge s’ha anat repetint diverses vegades. L’últim de major importància va ser el 2003, quan la revolució indígena contra les polítiques neoliberalsva aconseguir fer fora al president Gonzalo Sánchez de Losada (Goni), al qual els Estats Units es nega a extradir per ser investigat sobre les morts que llavors es van produir. Però fins i tot el govern d’Evo Morales ha viscut aquesta situació. La més forta al 2010, quan es van bloquejar les carreteres en protesta per uns plans que haurien provocat l’augment del preu de la gasolina.

Els carrers de El Alto. Tots els drets reservats © Jordi Busqué.

Per desgràcia, segur que aquestes situacions se seguiran repetint en un país tan espectacular com ple de desigualtats. De fet, segons diu la tradició, ja ho va avisar Túpac Katari en les seves últimes paraules abans de morir: Naya saparukiw jiwayapxitata, nayxarusti waranqa, waranqanakaw kut’anixa. o, traduït de l’Aymara, A mi només m’estan matant, sobre mi, milers de milions tornarem!

Tema Funeral de Tupac Katari, de Los Kjarkas.

--

--