El dia de la Pachamama (I)

A les regions andines que un dia van formar part del Imperi Inca, és a dir, des de l’Equador al nord de Xile i nord-oest d’Argentina, la mare natura és coneguda amb el nom de Pachamama.

Pachamama és una paraula bonica. El seu significat i etimologia ens recorden que tots formem part del mateix lloc i que tots procedim del mateix. En quítxua i aimara, Pacha significa Terra en un sentit ampli que inclou Món i Natura. És l’entorn que ens envolta i ens dóna suport per a la vida. Mama significa mare, com en gairebé totes les llengües del món, ja que aquestes són les síl·labes més fàcils de pronunciar per a qualsevol humà que estigui aprenent a parlar mentre que qualsevol mare del món està disposada a creure que és a ella a qui van dirigides.

En aquests llocs dels Andes, és molt important retre el culte que es mereix a la Pacha. Ella té el poder de decidir que un any sigui bo o dolent en collites i que vagi bé o no amb els animals, per tant, que un any els membres d’una família puguin omplir els seus estómacs o no. Per això, se la té present cada dia però especialment en el mes de la sembra, quan se celebra un dia en el seu homenatge.

Durant el mes de la sembra la Pachamama està més present que mai.

Cada casa, cada família té una forma una mica diferent de celebrar el dia de la Pachamama. Quan va arribar el conqueridor espanyol, aquest va prohibir qualsevol forma de manifestació religiosa o espiritual que no fos la cristiana. No obstant això, la importància que se li atorga a la mamita Terra és tal que el seu dia es va seguir celebrant de la manera com es va poder. D’amagat, degut a la por a les represàlies dels espanyols, cada llar es va adaptar com millor va saber. Alguns van passar a cuinar les ofrenes de menjar a la nit, amb el propòsit que el fum sortint per la xemeneia no es convertís en delator. Altres van preferir cuinar poc i realitzar tota la cerimònia de portes endins. Aquests canvis, forçosos en un principi, poc a poc van esdevenir tradició, passant de rebesavis a besavis fins que en l’actualitat s’han convertit en el ritual “normal” de la festa per a cada casa.

A la següent entrada, tindrem la sort d’assistir a una d’aquestes celebracions. Concretament a la que realitza una família d’una comunitat indígena que resideix a la Quebrada de Humahuaca, a Jujuy, on el dia de la Pachamama és el primer d’agost. Com hem vist, aquesta contindrà elements comuns amb altres celebracions del dia de la Pacha però també particularitats concretes de la família.

Paissatge de la Quebrada de Humahuaca, on a la propera entrada assistirem a la celebració del dia de la Pachamama.