El dia de la Pachamama ( i III)

El sol encara està baix quan arriben al lloc d’on surt l’aigua del rierol. El pare deixa al terra el plat amb la coa fumejant i clava al costat un matxet. En el mateix punt de cada any, marcat per alguna referència natural, comencen el que a ulls de qualsevol profà seria cavar un forat. En realitat, s’està obrint la boca de la Pachamama.

-Mireu! -exclama la mare- s’ha acabat tot el que li vam donar l’any passat. Només s’ha deixat els ossos.
S’ha de vigilar que els gossos no es mengin el que és per a la Pachamama. Il·lustració per Anna Llopis.

Molt poca gent fuma a les comunitats indígenes de la Quebrada de Humahuaca, és un luxe massa car, però també cal acontentar els vicis de la Mare Terra. Cadascun dels presents encen una cigarreta i la clava, amb l’extrem fumejant cap amunt, a la terra que ha quedat acumulada en obrir la boca. Al seu voltant es decora amb serpentines.

Compungits pel fred, els participants van passant de dos en dos agenollats davant de la boca, amb el rostre encarat cap al sol naixent. És en aquesta posició com realitzan les ofrenes. Cal treure’s la gorra i tocar un parell de vegades amb les dues mans el perímetre de la boca, primer sense creuar i després creuant els braços.

-Amb el permís de tots -diu la parella.
-Que sigui bona hora -respon la resta.

Alguns diuen unes paraules en honor a la Pacha i altres també en honor a Déu. El sincretisme religiós és molt gran a causa de la forçosa cristianització de fa segles. Llavors, comencen a omplir l’estómac de la Mare Terra. Una mica de sopa, una mica de la safata de menjar … Cal tenir en compte que en quedi per a les altres parelles. Gots d’aigua, gasosa, licor, chicha de cacauet … Les begudes les aniran preparant els que en aquell moment no estan realitzant l’ofrena, passant-les a la parella agenollada. Finalment, s’ofereixen unes fulles de coca -la fulla sagrada- i uns confetis per decorar, els quals també es deixen caure sobre els caps de la parella.

De dos en dos, els participants van omplint la boca de la Pachamama.

Els últims a passar acaben tota la sopa i el menjar. Tampoc n’ha de sobrar res de la beguda. O bé es beu o s’aboca al terra com a ofrena. La parella que va obrir la boca la torna a tancar arrossegant cap endins les cigarretes. Deixen clavada cap-per-vall una ampolla de vidre -en aquest moment la Mare Terra sembla una autèntica beguda- i es deixan caure més confetis i serpentines.

Un cop la cerimònia ja ha estat repetida en els tres llocs especials escollits, la família convida a un gran dinar a qui vulgui compartir amb ells. Es serveixen els mateixos plats que abans se li han donat a la Pachamama. És el moment de trencar la solemnitat i tornar a la vida mundana: rialles, crits i més enrenou. Aquesta nit, la família agafarà el son amb facilitat.