Sí i no

La veritat sobre la tercerca via

Trencar l’status quo no ha de ser un fi en si mateix. Hi ha només dues vies possibles, totes dues igualment legítimes: cap a la recentralització d’Espanya, la qual cosa tot sembla indicar que està en marxa; o cap una Catalunya independent d’Espanya. La resta és precisament la causa (en part, o del tot) d’aquest moment únic que vivim. Sembla una broma de mal gust pensar en què els catalans tot sols anem a decidir ara si Espanya ha de ser federal. Qui proposa això o bé amaga alguna carta malintencionada o bé pateix alguna mena d’atac de malenconia.

La senzillesa (i potser la bellesa) del moment permet, paradoxalment, ser d’allò més moderat posicionant-se clarament, d’un cantó o d’un altre.

Si voleu participar-hi activament, feu-hi campanya, sense demagògia, amb raonaments ferms i pausats. Sobretot arguments positius; força gent segur que s’ho espera. No hi ha res més normal. De radicalismes, ja en practiquen alguns, membres del govern del regne d’Espanya inclosos, negant contundentment la evidència o amb amenaces extemporànies. Si preferiu la passivitat i l’ombra, només heu d’esperar que arribi el dia i l’hora i dipositar dins d’una urna una papereta amb un “No” (tingueu cura de no confondre-vos, l’altra papereta dirà “Sí”).