Opinió sobre la nova pel·lícula d’Steve Jobs

Bé, després de certes reflexions dintre del meu gran cap pensant he decidit escriure una petita opinió sobre la nova pel·lícula d’Steve Jobs. He entrat al cinema amb ganes de veure una cosa diferent a la qual ja podem trobar a Netflix i si, ho és. Pero només en petits detalls.

A manera d’introducció, aquesta nova “entrega” en mode de biografia està protagonitzada per Michael Fassbender i el guió segueix l’escrit d’Aaron Sorkin. Va ser estrenada primerament a Estats Units abans d’acabar l’any i segons publiquen, no ha tingut una bona acollida.

Per començar, el paper el fa calcat, treballa molt bé l’actor pero no s’assembla gens a Steve Jobs, bé, per deixar-ho clar. Gairebé cap actor de la pel·lícula et recorda a cap persona real de l’entorn de Jobs, excepte un, el que va fer la votació per fer-lo fora d’Apple amb la presentació del Macintosh.

La pel·lícula arriba amb una finalitat bàsica. Veure a Jobs com un dimoni. Un dimoni que tothom havia sabut. Una pel·lícula sobre una persona que ha aportat al món el que ha aportat hauria de ser parlant clar, una orgia de somriures i de presentacions.

Si veus el que han fet et recordarà amb Jobs, la versió d’Ashton Kutcher, fins i tot podem dir que el seguit de dispositius, empreses i discussions. Totes parlen de l’inici d’Apple, de Wozniak com aquell amic pesat que sempre vol tenir raó, de NeXT, no parlen de Pixar, no parlen de l’ajuda de Microsoft en la tornada de Jobs a Apple, parlen del Macintosh i les dues s’acaben amb Jobs pujant a presentar dispositius repetitius durant la pel·lícula i eliminant tot el que avui en dia tenim i el que hem de destacar del visionari.

Estic enfadat en general. He sortit de la sala trist. Una pel·lícula més deixant a Steve Jobs com el pare més dolent del món, l’home més fill de puta i el cap de la feina més dolent que el que tens ara mateix tu assegut a la oficina.

Segurament s’ha de remarcar tot l’anterior pero no podem obviar que Jobs va presentar també els iPod (amb totes les seves versions), els Macbook, Macbook Pro i Macbook Air, l’iPhone fins a la versió 5 i el conegut iPad. A més, va innovar amb iTunes, un lloc on comprar música (ara també pel·lícules, jocs i llibres) i sincronitzar-ho amb els teus dispositius.

Sincerament i sense ànim de desanimar a ningú, la pel·lícula és aburrida, francament repetitiva i si us podeu estalviar els diners i anar a veure una altra pel·lícula, no ho dubteu, Jobs no aixecarà el cap per mirar-vos malament.

PD: el més bo de la pel·lícula és quan parla amb la seva filla Lisa i li diu que el Walkman està obsolet i que ell té la solució per renovar aquell mercat. Encara que no apareix, petita referència al iPod i iTunes ❤