Manual per a un viatger en el temps: l’alquerc

Jocs per descobrir la societat a la Barcelona del 1700


Una de les primeres missions que faré quan viatgi en el temps serà buscar un parell de jugadors que, l’un davant de l’altre i amb unes aigües garapinyades al costat, estaran jugant sobre el tauler que podem trobar gravat en una llamborda al jaciment del Born.

Intentaré no esguerrar gaire el tret, i quan m’apropi em fixaré com juguen: gairebé segur que estaran seguint unes regles semblants a les de les nostres dames, vol dir que és un tauler d’alquerc i, per tant, sabré perfectament les regles del joc. Però podria ser que sobre aquest tauler juguessin a alguna altra cosa, potser intentant alienar les peces per eliminar l’adversari. Llavors no diré res, observaré i intentaré aprendre’n.

Tauler gravat sobre una llamborda del jaciment del Born. La imatge està extreta d’aquest article.

Un joc amb molta història

Potser esteu pensant per quin motiu m’inclino a dir que es tracta d’un tauler d’alquerc. Aquest joc té una llarga història i ha estat descrit en diferents llocs de països que voregen el Mediterrani durant molts segles. El més antic és un tauler gravat en un temple egipci del 1400 aC; després va ser citat amb el nom de quikat en el llibre àrab El llibre dels cantars del 976 dC, i més a prop, a casa nostra, apareix sota el nom d’alquerque al Libro de los juegos de ajedrez dados y tablas encarregat pel rei Alfons X de Castella l’any 1238.

Pel que no puc posar la mà al foc és per la manera com s’anomenava el joc al segle XVIII. Pot ser alquerc, però també podria ser marro de dotze. Marro és una paraula força utilitzada per designar diferents jocs que es desenvolupen sobre un tauler similar. Hi ha el marro de tres, també conegut com a tres en ratlla, el marro de dotze, que és l’alquerc, i el marro de punta, que són les dames. I una tercera forma seria castro, un nom que apareix en alguns documents en llengua castellana.

Al Fons verborum et phrasium ad iuventuten latinitate imbuendam d’Antoni Font, de 1637, parlen de jugar al marro.

Es troben esmentats al diccionari català-llatí Fons verborum et phrasium ad iuventuten latinitate imbuendam d’Antoni Font, de 1637. Al Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián de Covarrubias (1611) es presenta el joc com a alquerc o castro, i finalment Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478–1557) parla tres cops de l’alquerc en el seu Libro de la cámara real del Príncipe Don Juan e offiçios de su casa e seruiçio ordinario.

Diferents gravats a Catalunya

Però el tauler del Born no és l’únic que es troba ni a la ciutat ni al país. El més proper es troba en una de les pedres de l’església de Santa Maria del Mar, i a la mateixa ciutat n’hi ha un altre a l’església del Pi.

També hi ha molts taulers de joc a la Seu Vella de Lleida.

Tauler gravat a Santa Maria del Mar. La imatge està extreta d’aquest bloc.

I com s’hi juga?

L’alquerc va ser el joc protagonista del triquet del Born, una activitat per a un públic adult que té lloc un cop al mes al Born Centre Cultural. Aquí podeu descarregar-vos-en les instruccions.

I, per acabar, una petita història

Casualitats de la vida, al bloc La bona confitura van fer una col·lecció de contes curts sobre el setge de Barcelona. L’escriptora i historiadora Judit Pujadó va escriure marro de dotze:

Viuen amagats, sols. Fan escapades a mar per menjar mentre la ciutat s’ensorra. Ara s’escampa un silenci estrany. Ni crits, ni bombes, ni trets. Un silenci de por. Caminen a rosegons. Que no els vegin. Cap al Rec Comtal. L’aigua i la vida. No volen saber res i miren entorn com si les parpelles fossin draps humits i la guerra un dibuix fet amb un guix imaginari. El Rec és vermell. A dins, un cavall inflat com una bufa. S’arreceren. En Jep agafa un tros de rajola. Dibuixa un marro de dotze. Omplen el silenci de delit de jugar. Busquen pedres, palets. Les disposen sobre el traç amb l’instint vencedor. En Jep fa saltar les peces, en Joan bufa les que pot. El joc s’alenteix. Pensen. Les botes d’un soldat a tocar. S’atura. Esbufega. Brut, cansat i llardós.
–Jugáis a alquerque?
–A marro de dotze –diu en Jep. Esborra la partida amb un gest de la mà. Desa la rajola. Com si a cada peça hi hagués un bocí de victòria.
Show your support

Clapping shows how much you appreciated jocsalborn’s story.