Final del mercat futbolístic d’estiu

S’ha acabat el mercat futbolístic d’estiu. És l’hora de valorar com ha anat. Hi ha hagut moltes operacions sorpresa i també algun gest que demostra poca ètica en clubs molt grans ( Barça i Real Madrid). Un mercat que, en altres grans lligues europees (Premier i Sèrie A) ha acabat el dia abans de començar la lliga, a diferència de la Lliga espanyola que l’ha tancat ja començada la tercera jornada. Un fet que, de moment, no sembla que es plantegi canviar una Lliga espanyola que pot acabar convertint-se en un gegant (molts cracks en els equips i aires de grandesa, volent jugar partits als Estats Units…) amb peus de fang (mala gestió dels fitxatges o el poc control de l’estat dels estadis i dels terrenys de joc).
Girona
Els moments més surrealistes els van provocar el cas Portu. El jugador del Girona no va pujar a l’autobús cap a Vila-real perquè estava pendent de la confirmació del seu fitxatge pel Sevilla. En canvi, sí que va pujar-hi Timor que, un cop arribat a la Plana, va saber la notícia que havia fitxat per Las Palmas. En canvi, Portu no va jugar el partit contra el Vila-real, però es va acabar quedant a Montilivi. El Girona, bàsicament, ha optat per repetir el bloc de l’any passat: s’han quedat Muniesa i Mujica i tornen a estar cedits pel City un any més Douglas Luiz i Aleix García. Les grans novetats són el davanter Doumbia i una altra cessió del Manchester City, l’extrem Patrick Roberts. Les baixes principals han estat la de l’entrenador de l’ascens, Pablo Machín cap al Sevilla, i el gran capità Eloi Amagat que ha anat a jugar als Estats Units, i Maffeo a Alemanya. Un any que molta gent preveu complicat, no només per ser el segon any a Primera sinó, sobretot, per veure com evolucionarà el Girona del particular sistema Machín al sistema Eusebio.
Barça
S’ha parlat molt sobre “la mort” de l’estil del Barça ( el futbol de toc i possessió) amb fitxatges com els de Paulinho, l’any passat, o Arturo Vidal aquest. És evident que no són Xavi o Iniesta (potser aquest any amb Arthur, si juga, tindrem alguna cosa semblant, però s’haurà de veure). Per desgràcia, hem d’interpretar el moment històric actual del club des del present, mirant el futur i sense oblidar el passat. El present perquè vivim en un cicle del Madrid (quatre Champions en cinc anys) i segur que més d’hora que tard es girarà la truita. El passat per valorar cada títol que es guanyi, ja que no fa tant, durant el període 1999–2005, no se’n va guanyar cap. El futur perquè segur que falta poc per un canvi de cicle i perquè en torni un de més favorable. A part de Malcom (que va ser fitxat pel Barça després d’anunciar-se el seu fitxatge per part de la Roma), Arthur i Arturo Vidal, també ha vingut Lenglet. La majoria, joves que poden servir per rejovenir un equip amb evident necessitat de renovació. Una renovació que també hauria de venir, amb paciència, de la Masia, amb noms com Miranda, Riqui Puig o Aleñá. Tot això, en un any marcat pel tema Griezmann, del qual ja vaig parlar en aquest article. També si hi havia la necessitat real de substituir Luis Suárez, un any més gran i no tan brillant com el 2015 i si Munir respon després de dues cessions al València i l’Alabès. També cal remarcar que, després de molts anys, el Barça ha sabut fer negoci en algunes sortides de jugadors i ha sabut trobar destinació a tots els descartats.
Espanyol
L’Espanyol ha perdut jugadors com Gerard Moreno, Marc Navarro o Aaron Martín. Tot i això, ha fet tres fitxatges interessants, principalment a la banqueta amb l’entrenador Rubi i també amb el golejador Borja Iglesias i el lateral Rosales del Málaga. Rosales ha sortit de l’equip andalús després de negar-se jugar amb aquest equip a Segona Divisió…
Real Madrid
El Madrid ha fitxat poc. És l’equip amb el qual tothom ha fet servir “que ve el llop”, mentre s’esperava l’anunci d’un fitxatge galàctic que no ha arribat per substituir Cristiano Ronaldo, ara a la Juventus. El club blanc ha fitxat Mariano (exercint el dret de tanteig i retracte igualant una oferta del Sevilla per una quantitat molt inferior a la que havia presentat durant l’estiu), Odriozola, Lunin, Courtois i Vinicius. De moment, Vinicius s’ha convertit en una estrella brasilera d’aquelles que, a vegades, fitxen Barça i Madrid i que acaben en el filial… i alguns directament a Segona B i Tercera… Ara bé, el Madrid viu en una bona etapa històricament parlant, però alhora ha de tenir en compte que no sempre guanyarà la Champions sense competir la Lliga…
Apunts de mercat
Un altre equip que, aparentment, s’ha reforçat bé és l’Atlético de Madrid. Un equip que té una pressió molt forta, encara que no vulgui, jugant la final de la Champions en el seu nou estadi, el Wanda Metropolitano. Han recuperat Rodri del Vila-real i també han incorporat Adán, Gelson Martins o Kalinic, entre d’altres. El fet d’haver realitzat el fitxatge més car de la història del club amb Thomas Lemar no garanteix res. També mereix una menció especial el València a l’any del seu Centenari, que ha pogut tornar a comptar amb Guedes i Kondogbia i també s’ha reforçat amb Michy Batshuayi, Kevin Gameiro i Denís Txérixev, bons davanters. El Sevilla de Pablo Machín, finalment sense cap exjugador del Girona. Caparrós, el secretari tècnic, intenta imitar el seu antecessor Monchi, fitxant bons jugadors desconeguts pel gran públic i confiant que altres fitxatges com André Silva, revifin la seva carrera. Altres fitxatges interessants han estat Aleix Vidal, Roque Mesa o Sergi Gómez. El Betis ha fet, aparentment, una bona plantilla amb incorporacions com William Carvalho, Canales o Inui. A la Reial Societat destaquen les arribades de Theo Hernández i Mikel Merino; a l’Atletic de Bilbao la de Yuri i la dels jugadors provinents de l’Eibar, Dani García i Capa. El Vila-real ha perdut molt amb Samu Castillejo (ara al Milan) i s’haurà de veure com torna Cazorla de l’Arsenal, després de molt de temps lesionat. Aquests són els possibles equips de la zona alta de la classificació que cal destacar.
Un punt i a part mereix la situació viscuda aquest any a Segona “A”, l’ara anomenada Lliga 123. El límit salarial ha impedit a molts clubs inscriure alguns futbolistes que havien fitxat, com ara el Reus. Unes situacions surrealistes que deixen en molt mal lloc els clubs i les secretaries tècniques per no saber vendre futbolistes o per fer fitxatges d’aquells que s’anomenen “de la portera de Nuñez”, jugadors pels quals no cal secretaria tècnica per fitxar-los perquè tothom sap que són bons jugadors o “cracks”, però, que, a vegades, tenen un cost que no es pot assumir.
En tot cas, val més tenir en compte les apreciacions sobre fitxatges que es fa en el llibre de Miguel Gutiérrez (al Twitter, La Libreta de Van Gaal) , “Parecía un buen fichaje” sobre com la premsa (i els experts) van veure certs fitxatges i com després van acabar fracassant en menor o major mesura en els seus equips. Des dels que consideraven Saviola millor que Zidane o a Spacic, un bon central, pel Madrid…

