Twitter i el seu costat fosc

S’ha posat de moda des de fa temps l’expressió “la culpa és de Twiter”. Una expressió per parlar de totes les conseqüències que, segons els seus autors, té l’ús d’aquesta xarxa social.
Una xarxa social que, com qualsevol eina ben usada, pot ser útil. De fet, hom la pot fer sevir per escoltar les opinions d’experts en diferents matèries i de persones amb qui no comparteixes ideologia. Però, s’ha comprovat que cada cop més els usuaris segueixen només a perfils del seu mateix àmbit polític.
De fet, existeix la tendència a buscar el RT (que els altres usuaris es facin ressò de la teva piulada) per aconseguir més seguidors. Tant se val que el comentari sigui inoportú, poc respectuós o fins i tot que sigui inexacte o directament un fake..f. A això s’hi sumen de seguida els qui critiquen la piulada amplificant-la, encara que facin un discurs de pau social tant a dins com a fora d’Internet. Quan el que s’hauria de fer (excepte en casos de càrrecs públics o entitats socials) és no amplificar-los, sinó ignorar-los.
Tot això en un moment on els límits entre la veritat, la mentida, la mitja mentida, la mitja veritat, el fake i el deep fake (fake més elaborat amb elements reals) són cada cop més difuminats. Fins i tot hom ha de posar en qüestió els col·lectius que es dediquen a dir que una notícia és un fake utilitzant com a única font d’informació la versió oficial de les institucions. Una manera de fer de veu del poder, no de lluitar contra les fake news.
Tots els elements negatius de les xarxes socials són, en part, com a conseqüència del seu mal ús, per exemple quan un insult és amplificat. Tot això, perdent la magnífica ocasió d’escoltar (sense necessitat d’estar-hi d’acord) a gent que no pensa com tu. En canvi, les xarxes socials són un bon lloc per entendre perquè el món està com està i no com voldríem que fos…com per desgràcia el racisme i la xenofòbia són presents en la societat, com perquè Trump és president i perquè partits com Vox estan creixent més d’allò que els que se’n riuen, volen veure. No hem de matar el missatger (Twitter i les xarxes socials), sinó entendre a qui envia el missatge i quin és el seu propòsit.

