Agraïment de Junts per Tiana a tots els qui van fer possible l’1-O a l’institut

En Franz Estartús, la Cristina Comas i la Mariona Cebrian celebrant la votació. Darrere en Jordi Millan. / Oriol Casanovas

L’1 d’octubre van passar moltes coses. Vam veure el poble de Tiana més unit que mai. Molts cops al nostre grup li entristeix la Tiana dormitori. I l’1 d’octubre vam descobrir una Tiana desperta, que es va rebel·lar. Es va rebel·lar contra la resposta violenta de l’Estat. I es va alçar en defensa pròpia.

Tianencs aplegats davant l’institut a primera hora

Durant tot el dissabte i durant diumenge a la matinada es van salvar les urnes, i l’institut, únic col·legi electoral del poble, va poder obrir portes. Van sortir forces d’on no n’hi havia. De gent que no va dormir o que va dormir 3 hores mal comptades, al passadís de l’institut. Dissabte les urnes, diumenge els vots.

Una de les meses de votació

Diumenge a la tarda, i al vespre, es van salvar els vots. Van arribar reforços de veïns i veïnes que es van mobilitzar ràpid, a cop de Whatsapp, per protegir la decisió d’una part molt important de la vila d’exercir els seus drets democràtics.

Volíem fer un agraïment als Representants de l’Administració per la seva eficàcia, convicció i valentia. Sense ells res hauria estat possible.

Al nostre grup ens agrada parlar del poble educador, l’educació com a motor de canvi, i voldríem aprofitar aquest altaveu al ple municipal per fer un agraïment molt especial als joves del Cau. El poble de Tiana ha d’estar molt orgullós pel que van fer els caps escoltes del Cau l’1 d’octubre. Una lliçó d’organització i de treball en equip admirables. El poble educador. Gent de moltes altres entitats es van implicar en l’operatiu del referèndum a Tiana.

Qui vulgui entendre aquesta societat ha de saber que durant el franquisme van ser associacions ciutadanes les que van servir per preservar el que la dictadura estava destruint, que darrere de cada associació hi ha gent que comparteix anhels, neguits, preocupacions, il·lusions i resistència.

Agrair també la tasca heroïca dels informàtics voluntaris, que van salvar literalment el referèndum en uns moments crítics, dels membres de les meses, dels vigilants espontanis amagats a la carretera i dels runners, a punt per arrencar a córrer per la muntanya quan calgués per salvar els vots.

El que es va viure l’1 d’octubre a l’institut va ser una exhibició d’intel·ligència col·lectiva, que et reconcilia amb tot i tothom. Vam treballar molt bé gent molt diferent. L’1 d’octubre vam demostrar que junts som capaços de tot.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Tiana no es pot ni imaginar la complexitat del que es va muntar a l’institut. I l’èxit col·lectiu que va suposar per tots nosaltres poder votar.

El recompte

L’1 d’octubre van passar moltes coses. Espanya va mostrar la seva cara més fosca. Les imatges de la policia agredint la gent i destrossant les escoles dels nostres fills ens retornen directament al franquisme, i marquen un abans i un després de la relació de Catalunya amb Espanya.

L’1 d’octubre també vam veure una alcaldessa desapareguda. Quan hi ha una emergència al poble, l’alcaldessa rep la trucada o un missatge de mòbil dels regidors de l’oposició. Quan hi ha aiguats, quan va caure el llamp a l’ajuntament, pels últims incendis… El mínim que hauria hagut de fer l’alcaldessa de Tiana, veient l’emergència, l’amenaça d’una intervenció policial amb centenars de tianencs a l’institut, era trucar als regidors que estàvem coordinant l’operatiu.

La Cris Comas en un moment de la jornada electoral

No teníem cobertura mòbil, no teníem internet perquè l’Estat ens el hackejava constantment, vam haver de demanar taules i cadires mig d’estranquis per muntar una festa cívica a l’exterior de l’institut, vam contractar un autobús perquè l’alcaldessa del PSC de Tiana ens va obligar a votar allunyats del centre del poble, vam autogestionar l’aparcament. Més de 3.300 persones van votar l’1 d’octubre a l’institut. A aquesta xifra cal sumar-hi joves i infants que no tenien edat de votar. En total, més de 4.000 persones, segur. La complexitat de l’operatiu és molt alta. I l’èxit, encoratjador. L’1 d’octubre els regidors de l’oposició van fer de govern. I el govern es va amagar a casa.

El que va passar l’1 d’octubre a partir de les 10 del matí sobrepassava el referèndum. Un alcalde no pot amagar-se a casa quan centenars de veïns estan defensant el que consideren els seus drets democràtics, els comparteixi o no. Molta gent va pujar a l’institut i va dir: potser el referèndum és il·legítim, però no em quedaré a casa mentre hi hagi el risc que agredeixen, que peguin, el meu poble. Per això és tan important el que va passar a Tiana l’1 d’octubre. L’1 d’octubre vam fer pinya, ens vam fer costat. Vam plorar junts.

Dissabte al matí, amb el Lluc Armengol, vam plantar el capgròs d’El Més Petit de Tots a l’institut. Com a símbol del que allà es produiria. Som un poble compromès, lleial i tossut. Cal entendre la dimensió històrica dels moments decisius i cal saber interpretar els sentiments de la gent.