El carril bici de 198.000 euros sense via de retorn: 5 errors del PSC que el fan inútil

#latianaqueNOmagrada

Les obres del nou carril bici al carrer Santiago Rusiñol, a tocar del Camí dels Francesos.
  1. No va enlloc.
  2. No té via de retorn.
  3. Trinxa l’entorn: tornem-hi amb el formigó.
  4. Aplica solucions de ciutat innecessàries en un poble.
  5. No busca la major cobertura possible.

PD. Qui aprova les obres del carril bici?

  1. No va enlloc. El nou carril bici per la Riera de Tiana ha costat 198.000 euros (aquí l’adjudicació). L’obra, encara en construcció, s’ha tirat endavant sense acord amb l’Ajuntament de Montgat. Això explica perquè el carril desapareix un cop surt del terme municipal de Tiana. Un cop passat el pont de la B-20, al final del carrer Santiago Rusiñol, el carril es convertirà en una zona 30. Més avall, res, que sapiguem. Com si no existissin les bicis.

Desconeixem què passarà amb el trànsit de bicicletes quan la Riera de Tiana entra a Montgat i passa a dir-se Riera Sant Jordi. Hi ha un tram –quan comença la canalització de la riera– que ara mateix només hi poden passar els vianants.

La Riera Sant Jordi queda tallada als vehicles en el punt que comença la canalització de la riera. Fins més endavant no es pot circular.

És molt greu que l’Ajuntament de Tiana hagi tirat pel dret sense acord amb Montgat. També és greu que l’AMB, que subvenciona l’obra amb 106.000 euros, ho hagi permès. S’entén que l’AMB vulgui fomentar una xarxa pedalable a l’àrea metropolitana i al cap de l’any poder vendre que ha fet molts kms de carrils bici, però els projectes han de tenir sentit. És el que passa quan no tens projecte, que compres l’estratègia de l’AMB i l’apliques sense solta ni volta.

A més, com que el carril queda penjat, tampoc està previst a curt termini la instal·lació d’aparcaments segurs de bicicletes a l’estació de tren de Montgat, els Bicibox. Una eina molt important per evitar robatoris i fomentar la intermodalitat bici-tren. Tiana ho ha demanat a l’AMB.

La xarxa pedalable de l’AMB, amb el carril bici de Tiana aïllat.

2. No té via de retorn. El PSC de Tiana defensava el projecte amb un argument que semblava lògic: connectarem Tiana amb l’estació de Renfe de Montgat. Fomentarem, així, la mobilitat sostenible. Baixar i pujar en bici fins a l’estació i deixar el cotxe a casa. Sense acord amb el poble veí, però, la intenció inicial es converteix en un despropòsit. Tot el tram de la Riera Sant Jordi que torna a ser transitable després de la canalització –a partir del Pàdel La Riera fins a sota el Mireia i ja seguint fins a arribar a l’N-II– és de sentit únic, només de baixada, de manera que la connexió amb el tren –encara que sigui amb convivència amb cotxes–, de tornada, desapareix. Les bicis han de tornar, o bé per la carretera de Montgat a Tiana (per la gasolinera) o bé pel carrer Catalunya (pujant pel semàfor de l’Ajuntament de Montgat).

La política és prioritzar. En nom de la bicicleta i de la mobilitat sostenible no es poden fer obres sobredimensionades com aquesta. Hi ha altres prioritats a Tiana. Un carril bici pensat per arribar a l’estació que finalment queda mort, i a més no té via de retorn, és com aquells aeroports sense avions del PP. Si es tracta de fomentar l’ús de la bici, segurament surt molt més eficaç subvencionar la compra de bicis elèctriques.

3. Trinxa l’entorn. Tornem-hi amb el formigó. Quina mania a posar ciment quan estem envoltats de verd i quan el que volem fer és una via de mobilitat sostenible per la llera d’una riera.

Escriu Xuan Bello: “Algun dia, per desgràcia, tindrem la ciutat (o el poble) a la mida de qui ens governa: impersonal, succedània, terriblement allunyada dels que hi han viscut”.

L’espai públic és la memòria col·lectiva. Té una funció social, ambiental i simbòlica. Hi tenim vincles emocionals i no els volem perdre.

4. Aplica solucions de ciutat innecessàries en un poble. En la meva etapa al diari ARA vaig publicar un treball de periodisme de dades sobre la convivència entre cotxes, bicis i vianants, amb un estudi exhaustiu de les causes dels accidents de bici a la ciutat de Barcelona.

L’extensió de la xarxa de bici a la capital es fa ara majoritàriament per la calçada, amb nous carrils segregats i ben delimitats per reservar la vorera per als vianants. Però aquesta solució no és necessàriament la millor per a un poble com Tiana, i més en un carrer amb un volum de trànsit tan reduït com el Santiago Rusiñol. Era tan senzill com convertir el carrer en una zona 30 (com ja son el carrer Castellar, el Camí dels Francesos o l’avinguda Creu del Terme) en què hi conviuen vianants, bicicletes i cotxes.

5. No busca la major cobertura possible. De vegades l’estratègia d’un ajuntament no coincideix amb la del veí. Montgat s’ha negat a continuar el carril per la riera perquè implicava treure totes les places d’aparcament, en una zona –la de sota el Mireia– amb pocs carrers. És probable que l’ajuntament montgatí hagués acceptat un carril que passés per un espai més central, com la biblioteca, el Thalassa o el pavelló. És cert que la pujada era més dura. Però, desenganyem-nos, els tianencs i tianenques no farem un ús massiu de la bici per agafar el tren fins que no s’estengui l’ús de la bici elèctrica. El meu avi m’explicava com baixava en bici fins a Montgat i pagava uns cèntims a un amic perquè li tornés la bici. Ell tornava tranquil·lament amb el tramvia.

Un carril bici pel carrer Onze de Setembre, per exemple, enllaçant amb la biblioteca de Montgat, connectaria amb els dos vessants de l’esquena d’ase en què es troba Tiana. Ara, en canvi, el nou carril deixa fora una part del poble. Acceptem-ho, tenim l’orografia que tenim.

Al ple d’aquest dimarts, el PSC va gosar deixar entreveure que era qüestió de temps que Montgat acceptés el projecte tianenc. I ja està. Aquesta era tota l’explicació. Cap resposta més. Això és tot. El poble de Tiana es mereix un equip de govern més competent.


PD: Qui aprova les obres del carril bici? El mandat surt dels pressupostos municipals aprovats el 2017 per l’equip de govern d’aleshores (PSC-ERC) i el vot del PP, amb abstenció de CiU i la CUP. L’obra no s’executa i es torna a incorporar al pressupost d’inversions del 2018. En aquesta ocasió, el PSC –ja sol al govern– aprova els pressupostos amb els 4 vots socialistes, 1 del PP i les abstencions necessàries de CiU i ERC. Junts per Tiana i la CUP hi vam votar en contra, recalcant, a més, que no trobàvem lògic el carril bici si no hi havia acord amb Montgat. CiU va abstenir-se a canvi d’obres com la Font del Ronyó. Com que s’han prorrogat els pressupostos del 2019, es manté el mandat del ple del 2018.

A l’apartat de transparència del web de Junts trobareu totes les votacions dels plens municipals.