Innovació social, oportunitat estratègica

La cogestió entre institucions i ciutadania i una nova agenda social poden ser motor de canvi i un antídot contra el populisme de l’extrema dreta

L’acte de suport als refugiats que Junts va organitzar el 2017 al Casal.

Des de Junts Tiana reclamem un model més horitzontal de presa de decisions i polítiques més transparents, eficaces i modernes, adaptades als reptes i a les tecnologies actuals. Arran d’una recerca recent de la Universitat de Barcelona, en el qual Tiana és cas d’estudi, avui parlaré d’innovació social.

La crisi i les polítiques d’austeritat van fer aflorar noves pràctiques. Davant un capacitat institucional en retrocés i unes necessitats socials en augment, l’apoderament ciutadà com a resposta, amb idees noves i formes de fer diferents.

Què entenem per innovació social?

És una forma nova de respondre als reptes socials, activant la creativitat de les persones per desenvolupar solucions i fer un millor ús de recursos escassos. Noves idees i noves solucions a problemes socials posant en pràctica alternatives als models dominants de consum, de producció i de relació entre les persones i el seu entorn social i territorial.

Quins temes?

La segregació urbana, la crisi energètica, el canvi climàtic, l’exclusió social en les seves diferents formes...

Qui la pot aplicar?

Ciutadania i institucions. Pràctiques ciutadanes poden operar com a motor de canvi en les agendes públiques i la presència institucional al territori pot operar com a factor de canvi en les dinàmiques de segregació i vulnerabilitat urbana. Generalment, la innovació social busca satisfer necessitats col·lectives a partir de la cooperació horitzontal entre persones; el treball en xarxa i col·laboratiu. Són experiències que responen als impactes del nou context, que ho fan des de l’activació dels vincles socials, i que defugen prismes assistencials per situar-se en un horitzó d’apoderament ciutadà.

L’estudi de l’IGOP

Fa uns mesos, l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) de la UAB van presentar un estudi en què exploren les relacions que s’estableixen entre la innovació social, la innovació política, la densitat institucional i la vulnerabilitat urbana a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Al treball s’analitzen vuit municipis metropolitans, entre els quals hi ha Tiana.

El projecte inclou el Mapa de la Innovació Social a l’Àrea Metropolitana, amb més de 600 experiències d’innovació. Des de bancs dels temps, moviments antidesnonaments, horts urbans, energia alternativa, grups de consum, xarxes telemàtiques ciutadanes o espais autogestionats.

Aquí podeu veure el mapa. I aquí el llistat d’iniciatives.

Tiana: tres iniciatives ciutadanes i cinc de municipals

A Tiana, hi apareixen tres iniciatives d’innovació social promogudes per la ciutadania. L’Assemblea d’aturats Montgat-Tiana, el Banc del temps Montgat-Tiana i el Cistell de l’Alegria, un grup de consum ecològic i responsable.

Un altra aplicació del projecte és el Catàleg de la innovació política a l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi figuren aquelles iniciatives impulsades per les administracions. A Tiana s’han identificat cinc iniciatives municipals: els ajuts contra la pobresa energètica, els horts municipals, el servei d’assessorament a l’emprenedoria, el projecte de patis oberts amb els centres d’ensenyament públics i un suport web per superar la depressió. Son projectes aïllats, creats per governs diferents, sense cap fil conductor.

És cert s’ha anat avançant aquests últims anys a l’Ajuntament de Tiana, sens dubte per la pressió de l’oposició, per exemple, amb la incorporació de clàusules socials als nous contractes públics. Però no hi ha cap visió, ni projecte polític mínimament definit que promogui la innovació social.

On hi ha més innovació social?

Una de les conclusions del treball de la UAB és que la vida de poble, la cohesió social, afavoreix les iniciatives d’innovació social. És el poble viu que vol fer Junts Tiana. Com més poble viu –més comunitat, més arrelament social– més capacitat d’innovació social. Diu l’estudi:

Així, aquells municipis que es caracteritzen per una urbanització dispersa i per ser nuclis urbans dormitori, solen tenir més dificultats per tenir un arrelament social fort i per tant menys dinamisme social. Així, la mobilitat laboral obligada o la sortida de la població del municipi per a activitats d’oci -elements característics dels nuclis urbans dispersos- poden incidir com a condicionants de la innovació. Independentment de si els municipis són grans o petits poblacionalment, la urbanització dispersa apareix doncs com a fre de la innovació social

Té més pes això que la renda de la població. Per bé que, com més poder adquisitiu, en general, més pes tenen aquelles iniciatives socialment innovadores orientades al foment d’un model socioeconòmic alternatiu, més que no pas iniciatives orientades al combat contra els efectes de la crisi.

El lidertatge compartit

Sigui com sigui, hi ha molt camp per córrer, tan per explorar models socioeconòmics alternatius, com per impulsar iniciatives orientades a la defensa de drets socials. El dret al poble: el dret a l’habitatge, el control dels preus del lloguer, a l’espai públic, l’organització de més activitats d’oci i lleure, el desplegament de polítiques de joventut, l’enfortiment del comerç de proximitat i el disseny de polítiques de relocalització i de diversificació econòmica poden ser alguns dels fronts a explorar, segons remarca l’estudi.

I aquí és on hi té un pes clau el lideratge. Ha de ser un lideratge cooperatiu, horitzontal, de suma, de cogestió administració-ciutadania, però cal un mínim d’impuls municipal, ara mateix, com en tantes altres coses, inexistent a Tiana. Destaca l’equip d’investigadors de l’estudi:

L’existència d’estructures municipals robustes, tant en recursos econòmics com en equips tècnics sòlids i amb iniciativa, és un element determinant. En aquest cas, són els ajuntaments de municipis més grans els que poden tenir més possibilitats de disposar d’aquestes condicions. Tanmateix, també és necessària l’existència de governs proactius. És a dir, governs capaços de contribuir al dinamisme social, i que a través de desplegar iniciatives d’innovació política poden acabar desencadenant una certa retroalimentació amb les experiències d’innovació social. En aquest sentit, també cal destacar que el lideratge dels governs locals ha de tendir més a l’acompanyament més que no pas exercir d’únic motor al qual les iniciatives socials han de seguir. Aquests però són aspectes que no depenen tant de la grandària de l’administració local sinó més aviat del tarannà del seu govern i de l’arquitectura institucional.

Hem de superar la fase de les smart cities –que tan va vendre l’alcaldessa Ester Pujol– i avançar cap a un concepte d’innovació social molt més ampli. Com diu Antoni Gutiérrez-Rubí, de les smart cities als smart citizens. La ciutadania intel·ligent. El que a Junts en diem el poble educador. Construim pobles amb ciutadans i ciutadanes, vinculant innovació amb transferència de coneixement, l’emprenedoria amb el poble educador i amb un seguit d’iniciatives noves socials, culturals, econòmiques o esportives. Noves agendes socials i noves formes de fer que promoguin espais de deliberació que afavoreixin la construcció col·lectiva de polítiques públiques. La innovació social és una nova manera d’entendre la política i, en moments tan delicats com l’actual, amb l’avanç de Vox i amb un PP i C’s cada cop més escorats, una vacuna al discurs populista de l’extrema dreta.