Deixadesa
Deixar de deixar-se
La deixadesa és una taca a la samarreta.
La deixadesa és anar despentinada.
La deixadesa és cames resseques sense depilar.
La deixadesa és roba vella, deslluïda.
La deixadesa és oblidar paraules com maquillatge, colònies, moda.
La deixadesa és desordre, la síndrome de Diògenes.
La deixadesa és escarxofar-se al sofà, immòbil i mandrosa.
La deixadesa és set de la tarda, diumenge, pijama.
La deixadesa és menjar molt, de cop, i malament.
La deixadesa és sedentarisme i penediments.
La deixadesa és fer-se la víctima.
La deixadesa és buidor, indiferència.
La deixadesa és un llarg etcètera.
La deixadesa és l’alienació més pura, sentir-te estranya en el teu propi món. És oblidar qui ets i convertir-te en un full arrugat en blanc.
Amb tot, la deixadesa és difícil de deixar.
S’enganxa, t’atrapa, fa créixer arrels salvatges que t’esmicolen per dins.
És realment difícil desfer-se d’aquests nusos.
La deixadesa… l’has sentida mai a prop? Sembla que no t’hagi d’afectar mai. Jo pensava:
“Sóc més forta que tot això, no em deixaré vèncer”
Però sempre està a l’aguait, en una cantonada, amagada i camuflada.
A punt per atacar.
La deixadesa és un lloc fosc i humit.
La deixadesa sembla una mena de pou inacabable.
El pou no és pas la deixadesa, però.
El pou és el forat, és la sensació estranya, aquella incomoditat que sents arreu on vas i que forma part de tu.
El pou són les teves majors ambicions ofegades per pors irracionals. Somnis que no s’han complert, metes llunyanes, passions reprimides, llàgrimes i dolor que has enterrat.
L’aigua bruta del pou amaga el veritable fons.
Allà terra endins, desorientada i perduda, es troba el refugi i la presó.
Al fons de tot hi viu la teva essència.
Avui t’he convidat a fer una ullada a la meva realitat. Una realitat que no t’hauria de sonar gaire estranya.
I és que no puc estar de preguntar-me:
Has vist reflectits bocins de la teva vida en aquest mirall ple de lletres ?
Benvingut siguis, doncs, al món de la deixadesa. Espero que en trobis la sortida aviat. Abans no sigui massa tard, si més no.
