La darrera setmana que era desperta

Fugaçment, miro el meu reflex als aparadors de les botigues mentre camino a pas viu. Faig tard, com de costum; però no puc estar-me de comprovar que vagi ben pentinada, que la roba estigui impecable, que les galtes no estiguin excessivament vermelles, que del front no regalimin gotes de suor. Estic nerviosa, això és inqüestionable. Tot i que no puc evitar sentir-me de cap altra manera, no em reconforta pas gaire el fet d’acceptar-ho. Em sento estúpida, com una noieta que demana vergonyosa una cervesa en un bar sense saber si el cambrer la farà més gran del que és en realitat.

Fa un temps de típica tarda estiuenca: sol ardent amb intervals de brisa refrescant. Arribo al parc i em sorprenc de la multitud que s’hi aplega. Gossos, guitarres, malabars, bicicletes, corredors, carros d’infants, àvies que expliquen històries als néts, néts que les escolten embadalits, enamorats que es passegen de la mà, petits xerraires que balbotegen mots incomprensibles, pilotes, patinets, flors, gelats i ulleres de sol. Enmig de tot aquest bullici he de trobar la meva cita. Ha de ser un racó a l’ombra, amb algun lloc on poder asseure’s, com ara un banc, allunyat de sorolls estridents de nens que juguen.

Primer faig una roda de reconeixement, examino l’ambient, busco les ombres i localitzo els bancs. Veig cares conegudes, dels “habituals” del parc, com si es tractés dels clients fidels d’un bar. Són quatre noietes negres, alegres i un pèl descarades, que es passegen amunt i avall, ben juntes, amb la música d’un mòbil a màxima potència. Miren al seu voltant amb una mescla de sorpresa i menyspreu, comparteixen rialles per sota el nas amb un lleuger toc de sorna i es confessen intimitats a cau d’orella, amb un somriure ben ample. Quan em veuen, alcen les celles en senyal de reconeixement.

Deuen pensar:

“Ja tornem a tenir aquí la pesada del banc!”

Tant se me’n fa el que s’imaginin. Sense perdre temps, la cita comença. Llibreta, llapis i ganes d’escriure. He quedat amb el meu jo silenciós i no em decebré.

Agost 2014 — 2 de setembre de 2014