La importància del record

Caixes i capsetes apilades l’una damunt de l’altra, com si s’arraulissin, arrecerades del fred, alberguen en realitat bocinets de felicitat.

Il·luminades pels rajos matiners que s’escolen per la persiana. Totes elles importants, especials a la seva manera, acumulen una fina capa de pols. Alçar-ne la tapa significa reviure instants fugissers recentment viscuts, aquest cop des de la distància, el record, la melangia.

Sentir aquell buit al cor amb un somriure babau d’orella a orella. Veure com es desperten els sentits davant uns estímuls tan intensos.

Cares, llocs, melodies, aromes: tots conformen el desgavell de la memòria. És sorprenent el poder dels petits detalls aparentment insignificants. Diminuts universos paral·lels secrets als quals els protagonistes poden viatjar. Uns privilegiats. Privilegiats per poder-se sentir vius gràcies al contingut de quatre trossos de cartró, malgrat ser-ne en certa manera, els seus esclaus. I tot plegat mantenint encara el somriure al rostre.

Els instants continuen lliscant. El temps vola i no tinc ales, però no les vull, no les necessito. Em quedo amb el transcurs dels dies, dels instants que em regalen pinzellades vaporoses que desaré a la meva col·lecció de pura felicitat.

Se m’omple el pit d’orgull només de pensar-hi.

Setembre 2012