Electrodomèstics d’eucaristia

Cap de setmana amb aniversari arquetípic de família. A la taula, a l’abast de la meua veu, tres persones: la tia catòlica apostòlica romana, la seua filla —catòlica, clar, però de conviccions contradictòries— i l’àvia devota.

L’àvia vol aigua. El seu got de plàstic està buit, però amb restes de vi. L’agafa i em demana que li pose només un dit d’aigua; ella remena, aboca l’aigua bruta a un altre got gastat i em demana que aquesta vegada ja el plene del tot. La tia catòlica comenta que això és exactament el que fan els capellans per a rentar els calzes del vi després de cada missa.

Jo considere adient comentar que em pareix un procediment un tant primitiu per a netejar un got tan car. ¿Perquè el Vaticà no vol invertir en un escuravaixelles decent per a totes les esglésies, sols per a netejar gots cars? Empolainar la resta del patrimoni eclesiàstic corre a càrrec de les dones, i amb molta honra, clar, però ¿no és la sang de crist digna de ser retirada amb delicadesa per un electrodomèstic compacte, portàtil i proveït d’aigua beneïda nebulitzada?

La cosina de conviccions contradictòries riu la meua ocurrència; la tia catòlica i l’àvia devota no massa.

Supose que degué de ser difícil la introducció dels electrodomèstics a les comunitats catòliques conservadores: tan implicades en el consum energètic raonable que ni per a netejar les restes simbòliques del seu profeta malbaratarien.