No vive ya nadie, todos se han ido
El projecte sorgeix a partir d’un conjunt de relats familiars que em van ser transmesos oralment per dones de la meva família. Aquests relats es vinculen a la idea de la llar, del desplaçament, de la mutació del record i del que no va ser dit.
En el context del Reading Room 2023 a Tangent Projects, vaig convocar durant una setmana a deu dones artistes, escriptores i curadores en una instància individual, donant lloc a deu llibres col·laboratius que reflecteixen diferents maneres de reunir els materials i textos proposats, així com de proposar nous relats. El projecte convida cadascuna d’elles a entreteixir noves històries i reflexionar sobre el concepte de llar, identitat, moviment i nació, així com també sobre la cerca de tornar alguna cosa portable (un objecte, una casa o potser un record) per construir nous relats. En línia amb això, m’interessa indagar en el rol de la dona com a guardiana i transmissora de la memòria, que té en la deessa Mnemosine una de les personificacions més destacades, i reflexionar sobre la transmissió oral com a quelcom que es disgrega a altres espais.
Cadascuna de les artistes es troba, en arribar a l’espai, amb una taula on es reuneixen textos, objectes recollits, registres de vídeo i so. Igual que els objectes, els sons també van ser recollits, registrats i desmuntats per continuar indagant sobre la idea de llar. Els materials es disposen, a més, sobre un mantell construït a partir de retalls de teles familiars i peces trobades en fires, pensant en els múltiples mantells que trobem a cadascuna de les nostres cases. M’interessa assajar formes en què els relats es construeixen i es deconstrueixen sense una forma definitiva, rastrejar aquells moments on l’anècdota es transforma, muta, el relat es perd o es trenca.
A més, vam realitzar una instal·lació amb el conjunt dels llibres i es va generar una ronda de conversació al voltant del procés de creació, així com una lectura col·lectiva d’alguns dels textos sorgits, reflectint les ruptures i reformulacions que pot tenir la construcció del concepte de llar. El procés va ser enregistrat amb una càmera de vídeo instal·lada per sobre de la taula per captar aquells moviments, mutacions i deformacions que s’hi produïen. El registre de vídeo va ser projectat durant la conversació, com una capa addicional del relat.
En una segona fase del projecte, pensant en com els relats continuen evolucionant, es barregen i es deformen, vaig treballar en un llibre d’artista amb un fort caràcter experimental, tant en l’experimentació amb diversos papers com en formes d’escriptura i impressió, en conjunt amb certs objectes, indagant sobre la possibilitat de fer portable una llar o un relat.
