SINOPSI
Amb Signar les arres revisito el material d’arxiu familiar a la recerca del símptoma. El resultat és una exploració de les herències i la malaltia a través de les relacions maternofilials, però també un assaig sobre el poder revelador de les imatges domèstiques.
El Nadal passat, trobo dotze cintes de material d’arxiu que fins llavors desconeixia l’existència. Quan les visiono per primer cop, començo a detectar coses que no vaig poder detectar en el moment de ser filmades. Això em porta a la necessitat de reflexionar sobre les relacions maternofilials, les herències materials i simbòliques, el pas del temps i el poder subversiu de les imatges domèstiques i amateurs, que a simple vista semblen tan innocents.
Tot això, materialitzat a través de la tremolor i el nervi: la tremolor física va més enllà del cos i el transcendeix fins a la materialitat de la pròpia imatge, trencada, desenfocada i obsoleta.
LÍNIA D’INVESTIGACIÓ
La línia d’investigació que vaig seguir amb aquest projecte va ser, en primer lloc, posar-me el repte de construir alguna cosa treballant únicament amb el poc material que tenia a l’abast: dotze cintes de VHS i un parell d’entrevistes gravades amb una handy. Reciclar material ja existent i no produir-ne de nou. Això em ressona molt en treballar amb una consciència ecològica de les imatges (en un món on n’estem absolutament saturats) i també amb una manera de fer cinema més enllà de les dinàmiques capitalistes i productivistes.
També m’interessen els límits entre l’assaig visual, el documental i la ficció. M’interessa crear projectes multidisciplinars, que no es puguin encasellar en un format concret, que puguin transitar lliurament d’un codi a un altre.
També el tema de la intimitat i el sentimentalisme, la morbositat i el narcisisme quan es tracta de treballs amb material domèstic propi: òbviament a ningú li interessa veure la teva festa d’aniversari de quan vas fer tres anys. Em feia molta por caure en una cosa massa afectada i sentida. Com podia intentar distanciar-me del que feia? Fent una veu en of només escrita, per exemple.
Per últim, m’agradaria obrir una nova línia d’investigació relacionada amb quin impacte tenen les ficcions en els imaginaris nacionals en un món globalitzat.
BIOFILMOGRAFIA DE LA DIRECTORA
Vaig néixer l’any 1998 a Vilafranca del Penedès. Vaig estudiar el Grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, especialitzant-me en els itineraris de teoria cinematogràfica i direcció. Al tercer curs, vaig dirigir el curtmetratge ‘Greata (Nàusea)’, que va estar nominat al Nest (Festival de San Sebastián) i al D’A Film Festival de Barcelona. En acabar el Grau, vaig cursar el Postgrau de Muntatge i Edició de Vídeo a la UPF-BSM gràcies a una Beca Talent. ‘Signar les arres’ és el meu projecte de final de postgrau. Actualment, treballo com a muntadora freelance i al departament de desenvolupament de projectes de la productora AlbaSotorra.
L’entrevista
1- Quin és l’origen de la teva obra?
Estava fent el postgrau de muntatge i allà vaig descobrir el found footage, que no coneixia gaire aquesta metodologia amb profunditat. Em va fascinar molt aquesta manera de donar una vida nova al material. L’ecologia de la imatge. També és molt difícil i car fer un projecte audiovisual i llogar una ARRI ALEXA MINI durant un cap de setmana per fer el curt. El found footage és una manera molt fàcil de poder-te expressar a través de l’audiovisual i que no requereix gaires medis. No em posaré a generar nou material sinó a reutilitzar el que ja tinc i potser he passat per alt.
2- Primer busques el material i després li dones un ordre o descobreix el que amaga?
Sí, volia veure què és el que em movia. Quan treballes amb material domèstic has de fer l’exercici de treballar com si no fos teu, que molts cops és impossible perquè el material ens toca per llocs molt essencials. Però intentar mantenir el màxim aquesta distància. La idea va ser trobar imatges capitals per estructurar tota la resta. Les trobava des d’un lloc intuïtiu Clar, jo no sabia el que estava buscant. Va coincidir que la meva mare començava un procés molt delicat per descartar un Parkinson, que és una malaltia que hi és present en l’herència familiar. Vaig veure que en les cintes el tremolor també existia. La imatge tenia errors, una cosa molt imperfecta. En el material domèstic, normalment, es roden esdeveniments familiars feliços, però si t’hi fixes bé els monstres es veuen, ja es notava que la meva mare no estava del tot bé.
3- Els textos els escrius després del muntatge?
A priori no volia fer la paraula i vaig fer un primer muntatge només amb imatge. Em van dir: “carinyo no s’entén res, l’espectador no et farà aquest favor”. Llavors em vaig posar a escriure possibles textos i durant el procés em van venir dues pors: el sentimentalisme facilón i que quedés una cosa massa narcisista. Em vaig intentar allunyar d’aquestes dues pors. L’espectador ha de poder sentir-se apel·lat. A mi m’hauria agradat fer una veu en off, però el text escrit donava aquesta cosa de dissecció que tenia l’anàlisi del material i la primera versió només amb imatges. Creia que generava una sensació més analítica. A l’hora d’ajuntar el text amb el vídeo vaig haver de trobar un equilibri entre els moments en els quals apareixia text i els moments en els quals no ho feia. Va ser un balanç molt difícil d’aconseguir. L’espectador ha de tenir el temps de pair els missatges que va llegint.
4- Comentes la teva preocupació pels imaginaris nacionals?
Pots viure a Copenhaguen o a Barcelona que tots expliquem les mateixes les històries. La forma és la mateixa. Això que m’encurioseix i em sembla molt intrigant. Hem d’anar a buscar coses que ja existeixen i que no els hi hem donat massa valor. Crec que podem reciclar les imatges i tenir una actitud més ecològica respecte a l’audiovisual.
Lluerna és un espai jove per compartir processos i metodologies d’investigació artística agafant com a punt de partida l’obra de Miró i les temàtiques de les exposicions temporals.
En la quarta edició reflexionarem entorn a la correspondència, per més informació visita aquesta pàgina.
Per participar t’has de llegir les bases de participació i enviar el formulari. Per a més informació fes clic al següent enllaç. Si vols saber més sobre Lluerna, visita aquesta pàgina.
