Sisena Edició: Interdependències
Què defineix el “jo”? Un cos? Un pensament? Una emoció? La nostra cosmovisió contemporània sovint ens fa creure en la possibilitat d’un individu autònom i autosuficient, mesurant l’èxit per la seva capacitat d’autosuficiència. Però, quins perímetres delimiten on acaba el “jo” i comença l’altre? Existeix algun gest que sigui completament independent dels altres?
El nostre cos conté la memòria de les avantpassades, emmagatzema informació heretada de les qui ens van precedir, somatitzacions del plaer i del malestar més antigues que nosaltres. A la vegada, aquesta corporalitat ancestral es troba també influïda pel present que habita: les mans que pensen, sanen, conreen, decideixen, produeixen, distribueixen… La nostra personalitat, voluntats i desitjos estan íntimament lligats a la cultura que ens envolta, a les converses amb amics i familiars, a les imatges i idees a què estem exposades a diari. Les nostres vides es teixeixen amb les vides de les altres, i el nostre benestar està lligat al benestar col·lectiu. Res no es presenta, funciona ni opera de manera aïllada.
Un dels símptomes de la nostra interdependència és la recerca constant de comunitat. Com animals socials que som, necessitem la interacció i el suport de la resta per sobreviure. No obstant això, el capitalisme de plataformes (i, concretament, la centralitat de les xarxes socials) pot fomentar una sensació de competència que contradiu aquest esperit de col·laboració originari. Des de les comunitats locals i presencials del segle XX a les digitals actuals, la manera de relacionar-nos amb el grup ha anat mutant. Mai abans havíem estat tan connectades tecnològicament, però: ens sentim més acompanyades?
De la mateixa manera, la relació amb el paisatge i els éssers més que humans, tampoc no escapen d’aquest entramat. La industrialització i l’urbanització han creat una il·lusió d’independència respecte a la natura, però cal identificar com les nostres accions poden desestabilitzar els ecosistemes dels quals depenem.
Aquestes qüestions ens porten a reflexionar sobre la permeabilitat i la fluïdesa entre cossos. Tot existeix dins d’un complex entramat de relacions. Pensar en clau d’interdependència implica desafiar la ficció de l’autonomia i reconèixer fins a quin punt estan entrellaçats els nostres cossos i les nostres vides amb la resta de formes d’existència. La interdependència ens parla de la nostra relació amb el món, de com l’habitem, dels nostres límits i les nostres vulnerabilitats.
A partir d’aquestes temàtiques, es convida a les artistes a compartir les seves obres i línies d’investigació que abordin:
- Interconnexió humana: sobre les relacions i vincles entre persones.
- Històries comunitàries: sobre l’evolució de comunitats específiques, destacant el seu paper en la construcció d’identitats col·lectives.
- Cultura i tecnologia: sobre com la cultura i la tecnologia influeixen en la manera en què les persones es relacionen.
- Relació amb el medi ambient: sobre la interdependència entre els éssers humans i la natura.
- Il·lusió del jo: sobre la percepció de l’autonomia individual i col·lectiva.
- Permeabilitat i fluïdesa corporal: sobre la porositat del cos i els efectes del contacte.
Lluerna és un espai jove per compartir processos i metodologies d’investigació artística agafant com a punt de partida l’obra de Miró i les temàtiques de les exposicions temporals.
Per participar t’has de llegir les bases de participació i presentar un dossier a lluerna@fmirobcn.org. Apunta’t a la nostra newsletter per rebre activitats de la Fundació Joan Miró pensades per tu.
