Vacin: sem debon i prim de la class?

Brian Sciretti
Lombardia Incoeu
Published in
2 min readJan 29, 2021

L’Italia a l’è el Pajes de l’Union europea che l’ha vacinad pussee de sgent. Ma l’ha vacinad ben?

L’è no una domanda de poch e l’ha provad a responder el Franz Forti, informategh luganes che ‘l gh’ha ciarament un talent per el data mining e la data analisys.

E la risposta l’è no inscì bella. Podii lensger anca i so post, per savènn pussee.

De la Wikipedia

Per prima roba, voramai el se sa, el vacin el riva pu. Dann la colpa ai retard di Pfizer, ma i cunt inn ciar: el saria andad no inanz anca senza retard.

Ma el detaj che ‘l met in dubi la strategia italiana l’è: chi l’è che l’è stad vacinad?

Minga quej pussee a ris’c de ciapàss di grame conseguenze del virus, come podom anca vedè de la dashboard del governo: poch pussee del 10% di dos l’è andad a quej con pussee de 70 agn,che gh’hann una mortalità importanta rispet a quej con men de quell’età lì.

In l’Israel, come mostrad anca del Roberto Burioni, la vacinazzion in di fascie pussee a ris’c l’ha menad a un important sbassàss di mort e di ospedalizzazzion.

In Italia, inveci, hem vacinad soratut sgent che la lavora in la sanità, roba che ciarament la gh’ha de besogn de men de logistega: l’è tuta sgent che te gh’hee no de portà a l’ospedal e per fàj prenotà l’è assee una pagineta in su la Intranet mituda su del sistemista sgioven.

L’è ciar, i sanitari gh’hann de vesser in tra i priorità, ma se l’obietiv a l’è quell de salvà di vite e de podè prest tornà a lavorà besogna soratut pensà a quej pussee a ris’c, quej che impienissen i ospedal e che ris’cen de morì.

Se pensi che i medegh mort, in total, in Italia inn 303 menter che i mort, totai, con men de 50 agn inn (al dicember 2020) 737 el vegn de dì che, se la gh’è scarsità, l’è forsi mej favorì quej che squasi de sigur finissen in ospedal a ris’cià de morì, soratut se inn in d’un ambient concentrad e a ris’c, compagn di RSA.

Se l’è ciar che nissun Stat europee l’è compagn de l’Israel, ciovè piscinin e in mobilitazzion permanenta, l’è anca vera che ‘l se po fà mej de l’Italia: in Germania, per esempi, el 50% di vacinad a l’è in d’una RSA.

L’è vera, fann no el numeron, rispet a nunch inn indree, sia in valor assolud che in respet a la popolazzion. Però, de quell che ‘l se sa incoeu, salven i vite e se preparen a tornà a la normalità.

--

--