I’M GLAD TROUBLE DON’T LAST ALWAYS (2016), Luke Winslow-King
Jo també estic content que els problemes no durin per sempre. M’agraden els artistes -musics, poetes o pintors- que comparteixen amb naturalitat els moments febles i els neguits personals. L’autenticitat emocional no està prou valorada. Hi ha massa ‘postureo’, també artístic. Winslow-King és pura autenticitat.
Luke Winslow-King és cantant, bon guitarrista, compositor i lletrista, nascut a Michigan l’any 1983, després establert a Lousiana. La seva música connecta amb les arrels profundes de la música nord americana tradicional, ell l’adapta i la reprodueix amb elegància, delicadesa i modernitat, sense perdre però, autenticitat musical. La seva música barreja blues, folk, soul, jazz, pop i rock de manera harmònica i, sovint, exquisida.
L’any 2013 va publicar un exitós àlbum, The Coming Tide, i el desembre d’aquell mateix any es casa amb Esther Rose, cantant de la banda i compositora. Tots dos compartien escenaris i formaven una parella artística reconeguda. L’any 2014 publiquen junts, novament amb èxit, Everlasting Arms. Quart àlbum d’estudi d’en Luke amb tocs de jazz tradicional de Nova Orleans, blues del delta, folk i soul.
Però… oooh! A l’octubre de 2015 la parella –humana i, de retruc l’artística- es separa i, natural i malauradament, travessen moments tristos i febles. És d’aquesta situació que l’any 2016 va néixer el cinquè àlbum d’estudi de Luke Winslow-King, I’m glad trouble don’t last always. Jo, de vosaltres, l’escoltaria.
PD: Ah! A qui dedica el disc?
“To Esther Rose King. I wish you well. Thank you for helping me to better understans the true nature of love and loss. I feel more alive for knowing. And to all the lost and heartbroken,…”
Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala

