Marc Esquirol
Apr 29, 2018 · 6 min read

Prova d’aptitud personal per l’ESCAC

El passat dissabte 22 d’abril vaig presentar-me a les proves d’accés de l’ESCAC (universitat de cinema). Una de les diverses proves consistia a realitzar un curtmetratge en un dia sencer a partir de les paraules dibuix, estiu i joves. En aquest article prentenc escriure una memòria d’aquest procés de creació.

Primer entrebanc (9.00 del matí)
A primera hora del matí havia reunit el que per ara és el meu equip habitual; la Valèria Cuní, el Miquel Vázquez, l’Aina Callejón i el Jordi Sanz. Però malauradament, una passa de grip va fer que només en Jordi, que també estava lleugerament malalt, assistís a la cita. Va ser una gerra d’aigua freda de bon matí que em va despertar de cop per a preparar-me per tots els reptes que m’esperaven.

Actors
Tot i que encara no sabia les paraules, ja havia contactat amb els actors una setmana abans tenint en compte que el termini per a la realització del film era limitat. En Simón Ordoñez, que fa d’Augusto, és un amic meu amb qui havia estudiat al conservatori des de molts petits, ha aparegut també en el curt de Julia i en La simfonia dels udols protagonitzada per en Pablo Capuz, que fa de Julio en aquesta ocasió. El fet d’haver treballat ja en ocasions anteriors amb ells, va facilitar molt la feina, la comunicació es va fer més fàcil. Va ser una sort que una de les tres paraules fos joves, si hagués estat, per exemple, àvies, hauríem d’haver-li donat moltes més voltes per encabir els dos personatges.

Pablo Capuz i Simón Ordoñez — fotograma del curt

Guió (10.00–11.00)
La preproducció d’una pel·lícula és essencial, és la base que sustentarà tota la resta de la feina. Per això, tot i que el temps era limitat, vam decidir dedicar-li més d’una hora sencera per a defugir d’aquelles idees més òbvies. Sense les diferents aportacions d’en Jordi i els dos actors, la cadena de pensaments hauria estat diferent i hauria estat impossible arribar al mateix resultat final.

Primer rodatge (11:00–12:30)
Un cop teníem l’ordre de les escenes i els personatges dissenyats (estructura Quixot — Sancho Panza), ens vam posar mans a l’obra. Comptar amb actors professionals, va facilitar molt la feina, vaig explicar-los quina informació volia que contingués l’escena, els elements, però vaig deixar que improvisessin per agilitzar el procés i assegurar veracitat. Penso que s’ha de ser conscient, com a director, que els actors no són marionetes sinó éssers intel·ligents creadors d’històries.

Dibuix
El dibuix que apareix sobre la família d’en Julio, pintat per ell, és un quadre que jo mateix havia realitzat i que guardava inacabat. Com podeu observar, imita la tècnica d’un infant i pretenc trencar-la per la meitat deixant el nen petit també partit; es tracta d’una obra conceptual sobre el divorci. Ha anat perfecte per a la producció i realment el fet que encara estigui sencer és que no havia trobat el material adequat per trencar-lo. El rellotge, que apareix al principi, tampoc va fer falta buscar-lo, ja el teníem a casa. En canvi, el telèfon, l’havia demanat a un amic uns dies abans, tenia molt clar que el curtmetratge havia de començar amb una conversa telefònica.

Pablo Capuz amb la meva obra sobre el divorci — Fotograma del curt

Rodatge efectiu (12.30–14.30)
Un cop ja havíem gravat totes les primeres escenes que succeeixen en l’habitació blanca, ens vam adonar que, per un error del micròfon, no s’havia gravat el so. Sense dubtar-ho ni un segon, amb més força que abans, vam repetir l’hora i mitja que ja havíem realitzat. Això sí, vam tardar tres vegades menys, ja que coneixíem bé tots els plans. En cap moment vam buscar culpables sinó que vam considerar la feina anterior com un assaig. Això sí, ho vam acabar a la 13:00, en Simón havia de marxar a les 14:30 i ens faltaven per rodar les escenes del bosc i la del mapa, el temps no anava en favor nostre però la pressió va fer que fóssim més efectius.

El Tibidabo (20:15–21:00)
Des del començament, quan ja sabíem que narraríem la història d’aquests dos joves que anirien a visitar el sol, ja tenia pensat gravar l’última escena a dalt de la Talaia del Tibidabo, un dels punts més alt de la ciutat, però m’havia compromès amb en Pablo, l’actor principal, que el rodatge acabaria com a màxim a les 15:00. Va ser una sorpresa quan em va comunicar que aquella tarda treballava d’actor al musical del Geronimo Stilton que s’interpretava pels nens al Parc del Tibidabo. Gràcies a això, vam poder rodar a les 20:15 al parc d’atraccions sense complicacions, una gran sort.

Postproducció (22.30–5.00)
Aquest és el segon curtmetratge consecutiu -després de Julia- en què utilitzo una cançó dels Beatles, però és que amb més de 300 cançons gravades, hi ha molt a escollir. Amb el sol com a protagonista, podia escollir entre Here comes the sun, Good Day Sunshine, Sun King o I’ll follow the sun. La cançó escollida va ser aquesta última que encaixa com anell al dit. Té com a tornada: “però demà potser plou, per això seguiré el sol”. Vaig escollir aquesta versió de Paul McCartney interpretada en directe el 2008 perquè és més enèrgica. A l’inici de la seqüència, si pareu atenció, podreu escoltar el públic. Per mi, la part més espectacular és cap al final del curt, quan el Julio ja està pujat a la Talaia i Paul McCartney canta:
“ And now the time has come and so, my love, I must go and though I lose a friend in the end you will know”.

Pablo Capuz — Fotograma del curt

Imatges del sol
Aquells qui tingueu més bon ull, ja haureu vist que la llum de les escenes en el Tibidabo no és la mateixa que la seqüència de fotografies de la posta de sol. La idea original era rodar-ho aquell mateix dia però, malauradament, ens vam trobar que els núvols cobrien completament l’ocàs. Les fotografies que formen part del resultat final van ser preses a l’estiu a Granada, no tenia ni idea que serien utilitzades en un futur en una producció cinematogràfica. Crec que el resultat és millor que si haguéssim gravat directament el metratge d’aquella tarda, com a espectadors, és el primer cop que veiem el sol, un personatge clau en la història, i se’ns presenta d’aquesta manera tan majestuosa.

Un cop entregada aquesta prova i el portafoli sencer, ja només queda esperar el veredicte de l’ESCAC. Va ser una jornada on vam aprendre a optimitzar recursos i a treballar amb agilitat.

He escrit també un article pel fil de les clàssiques enumerant les referències i desenvolupant la inspiració mitològica de l’obra. Us convido a donar-li una ullada: enllaç. Si us ha quedat algun dubte respecte al procés de creació, no dubteu en fer-me’l saber en els comentaris de la part inferior.


Si t’ha agradat l’article, no oblidis de donar-li al botó de “👏”, compartir-lo per les xarxes socials i, si vols rebre tots els meus articles setmanalment al correu electrònic 📧, subscriu-te aquí.

Gràcies per llegir,
MarcEsquirol 6676
www.marcesquirol.me

Marc Esquirol

Existeixo

Marc Esquirol

Written by

This is ME, re-designing the status quo. www.marcesquirol.me

Marc Esquirol

Existeixo

Welcome to a place where words matter. On Medium, smart voices and original ideas take center stage - with no ads in sight. Watch
Follow all the topics you care about, and we’ll deliver the best stories for you to your homepage and inbox. Explore
Get unlimited access to the best stories on Medium — and support writers while you’re at it. Just $5/month. Upgrade