L’alliberament de les mirades alienes.

Inner Blue

Vivim en una societat on ser un mateix és de valents. Manifestar les nostres diferències és rebutjat quan, sota les màscares grises imposades, tots som singulars. El grup ens imposa exigents cànons de conducta sota l’amenaça d’exclusió, i és que aquell que és únic i ho expressa és imprevisible i incòmode per la majoria. Fa por; d’aquí el seu rebuig. En contraposició, l’ésser gris, que amaga les seves diferències i es comporta com a simi de repetició, és més còmode, sabem com es comportarà.

Aquell que és únic i ho expressa, és imprevisible, incòmode per la majoria, fa por.

Penso que és important, per fidelitat a un mateix, renunciar a satisfer les expectatives de la majoria, entre altres raons, perquè, si no, se t’impedirà arribar a l’èxit en aquell àmbit on t’ho proposis. La majoria de la gent accepta i celebra les teves victòries sempre que no superin les seves, et prefereixen mundà, els agrada sentir que camines sota les seves espatlles.

Durant l’etapa de l’educació primària, vaig ser rebutjat per ser“el nen que llegia a l’hora del pati”, amb el temps, vaig acabar construint-me la meva pròpia màscara grisa de nen normal i en arribar a la Secundària, procurava encaixar fent veure que, entre d’altres, la lectura no m’interessava en especial o traient pitjors resultats acadèmics de manera deliberada. Des de la distància, m’adono que va ser contraproduent, vaig perdre l’oportunitat de fer-me amic, de principis, d’aquelles persones que s’assemblaven més al meu jo interior, òbviament, no els interessava el meu perfil. Entre d’altres aventatges, acceptar les diferències, t’apropa a conèixer aquells qui són com tu. Al vídeo de l’inici, hi havia un pla final on el nen, amb la mà blava, es donava la mà amb una de roja; volia simbolitzar aquesta idea, ser singular t’apropa a gent singular. Finalment vaig rebutjar la presa perquè semblava propaganda culer.

En els últims anys he entrat en contradicció amb l’statu quo a l’hora d’escollir el meu itinerari acadèmic postobligatori. Si hagués seguit al peu de la lletra el mandat gris, com fan molts, hauria hagut d’estudiar una carrera científica, dret o administració i direcció d’empreses, considerades de profit. Però jo sabia que una carrera humanística era l’única que em podria interessar i em faria feliç i vaig decidir donar-ho tot per fer cinema. Alhora, és molt més probable que arribi a l’èxit laboral mitjançant aquesta disciplina a conseqüència de la quantitat d’hores que li dedicaré mogut per la meva passió. Encara recordo l’expressió de la família quan els vaig comunicar aquesta decisió, estavem asseguts a taula i recordo el silenci, feixuc, que es va ocasionar. Merda, ens ha sortit artista. Les escenes que van seguir a aquestes són representades fidelment en l’auca del senyor Esteve, molts altres també s’hi han trobat.

Fragment de l’Auca del Senyor Esteve — Il·lustració de Ramon Casas.

Acceptar-nos i manifestar les diferències ens apropa a nosaltres mateixos, a la nostra serenitat i com ens relacionem amb l’entorn, tot i que la societat no accepti sempre de bon grat la sinceritat. Si hagués de fer una segona part a Inner Blue, aquesta consistiria en la massa gris perseguint al nen petit llençant-li pots de pintura grisa. Tot i els beneficis, també suposa enfontar-se a una persecussió constant per mantenir aquesta singularitat, la societat intentarà redimir-te fins que no acceptis les seves normes no escrites. La lluita no cedirà fins que vegin que pots aportar-los valor. Si veuen que voles, envejaran les teves ales, les voldran trencar. Si jo no puc, per què tu sí? Colla d’amargats.

Personalment, encara em queda un llarg camí per a arribar a conèixer el meu veritable ser però, dia rere dia, treballo per trencar les meves màscares i conquistar la meva llibertat. Perquè si renunciem a les nostres diferències, esdevenim esclaus de les mirades alienes i penso que, sota màscares, la vida és menys viscuda.


Si t’ha agradat l’article, no oblidis de donar-li al botó de “👏”, compartir-lo per les xarxes socials i, si vols rebre tots els meus articles setmanalment al correu electrònic 📧, subscriu-te aquí.

Gràcies per llegir,
MarcEsquirol 6665
www.marcesquirol.me

Correcció lingüística: Ton Creus.