25 anys de creixement estratègic

Port de Barcelona

Aquest mes de juliol es compleixen 25 anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Més enllà del significat d’aquesta efemèride, commemorada amb més o menys entusiasme un quart de segle després, la distància ens permet valorar la importància que aquest esdeveniment va tenir en la transformació recent de la nostra ciutat. Entre d’altres exercicis informatius reeixits, aquests dies podem llegir per exemple l’interessant interactiu preparat pel diari Ara sobre el poder transformador dels Jocs i els seu impacte en la configuració de la Barcelona actual.

Rememorats amb ulls de 2017, amb la vista una mica cansada després de la darrera crisi econòmica, els Jocs Olímpics ens situen en un moment fonamental per entendre l’evolució urbana, econòmica i social de Barcelona en el transit del segle XX al XXI. Segons Ferran Brunet, autor de l’anàlisi econòmica més rigorosa feta per avaluar l’impacte econòmic dels Jocs Olímpics, més enllà de les dades el que situa l’èxit de Barcelona apart de la resta d’experiències olímpiques contemporànies, clarament deficitàries amb l’excepció de Beijing, és el caràcter estratègic de les seves inversions.

Poc temps després de la nominació olímpica és va posar en marxa l’any 1988 una iniciativa que, vista en perspectiva, explica en gran part l’èxit del que s’ha vingut ha anomenar el “model Barcelona”. El Pla Estratègic de Barcelona es va crear per aprofitar l’impuls dels Jocs Olímpics i donar continuïtat a la transformació en marxa. Una aplicació exitosa de la planificació estratègica a l’àmbit de les ciutats pionera a Europa, conduïda amb rigor per Francesc Reventós i el recentment desaparegut Francesc Santacana, ens dóna alguna de les claus per entendre aquesta vessant poc reconeguda de l’èxit dels Jocs de Barcelona.

Segons el relat oficial l’esforç olímpic de Barcelona va ser l’excusa per posar al dia les infraestructures i l’urbanisme de la ciutat, i fer-ho no només pensant en els Jocs sinó en el que vindria després. Combinant les eines del pensament i la prospectiva estratègica, analitzant les tendències internacionals i entenent els potencials de la capital catalana en un entorn globalitzat, diferents experts i membres de la societat civil barcelonina es van implicar en definir un futur desitjat per a la ciutat més enllà del somni olímpic. Els diferents plans estratègics de Barcelona, seguint l’estela del I Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 (1990), són el reflex d’aquest pensament de síntesi i han estat un instrument útil per a ordenar i actualitzar els nostres reptes de futur de manera consensuada.

Des de la transformació aeroportuària a la vertebració de l’entorn metropolità, la millora de la mobilitat i les infraestructures, incloses les telecomunicacions, són elements presents des del primer moment en els documents del Pla Estratègic de Barcelona. Per exemple, sense l’aposta per desplegar una xarxa digital, de telefonia mòbil i de cablejat de fibra òptica present en el primer Pla Estratègic, no tindríem probablement el potencial de connectivitat avançada per a desenvolupar moltes de les solucions i serveis de Smart City que Barcelona és capaç d’oferir actualment.

Un vídeo feliçment recuperat a la xarxa fa uns dies reflecteix l’esperit d’optimisme en el futur que es vivia en aquells moments, i ens permet fer aquest exercici de re-prospectiva per valorar la importància que van tenir la planificació estratègica i els Jocs Olímpics en la transformació de la nostra ciutat. Si seguim les imatges amb atenció i fem abstracció d’algunes consideracions de detall i que alguns dels projectes han trigat més de 10 o 15 anys del previst en la seva execució, veurem que la visió de futur dissenyada per Barcelona fa 25 anys s’ha acomplert en gran part. Com la reforma de Ciutat Vella, la regeneració del Poblenou, l’obertura al mar de la Diagonal, el desviament del Llobregat i la regeneració fluvial del Besòs, entre d’altres. Només hem de lamentar que de totes aquestes iniciatives la transformació de l’entorn ferroviari de La Sagrera segueixi encara pendent de les inversions i les actuacions necessàries 25 anys després.

La Sagrera, abril de 2017

És fàcil infravalorar l’aportació de la planificació estratègica una vegada gran part dels projectes s’han acomplert, però sense la determinació i el compromís per part de diverses administracions de tirar endavant aquests projectes, difícilment Barcelona seria la ciutat capdavantera i de referència internacional que es avui en dia. No només en l’àmbit econòmic, sinó també en el social, l’educatiu, el tecnològic i el cultural, passant per la recerca, la logística, el turisme, el benestar i la qualitat de vida. Tots aquests àmbits es troben d’una manera o altra estructurats en els diferents plans estratègics de la ciutat, però ens equivocaríem si prenguéssim la causa per l’efecte.

És a dir, els reptes de futur i els objectius estratègics que perseguim han d’anar acompanyats d’una ambició i un lideratge de ciutat i de país que els facin possibles. No podem confiar-nos en resoldre els reptes de futur amb les eines amb les que gestionem el dia a dia. Aquest és, al meu entendre, part del fracàs relatiu de la planificació estratègica a Barcelona en els últims anys: intentar fer passar per estratègiques iniciatives que ja teníem projectades i llargament consensuades, generant una autocomplaença innecessària.

Podem dir que l’embranzida transformadora de l’època olímpica ha estat executada i la seva solvència llargament contrastada, però l’ambició de la ciutat no pot aturar-se aquí i per això necessitem més que mai tornar a somniar tots plegats com volem que sigui Barcelona d’aquí a 20 o 30 anys. Defugint de solucions continuistes i obrint un debat ciutadà prou ampli com per definir nous projectes de ciutat que vagin més enllà dels programes electorals dels partits polítics. Aquí serà clau considerar totes les aportacions i no només la d’un grup d’experts seleccionats, un model que no respon a les expectatives del segle XXI. Les eines tecnològiques ens permeten ser més integradors en les nostres visions de futur per als propers anys, i incloure el punt de vista de molts ciutadans i ciutadanes que altrament no podrien expressar la seva visió, perquè en el fons no estem parlant només d’estratègia sinó també de governança.

Tags: Barcelona, joan anton sánchez, Jocs Olímpics, mediapro, Pla Estratègic, urban innovation, urban planning


Originally published at www.mediaurban.es on July 12, 2017.

Show your support

Clapping shows how much you appreciated Joan-Anton Sanchez de Juan’s story.