Predicant amb l’exemple
Les normes per encaixar millor la carrera professional amb la vida familiar.
Aquesta és la meva última setmana com a empleat d’Akamon, una empresa que es dedica a fer jocs online i a la que he dedicat el 110% de les meves energies en els darrers cinc anys. Vaig arribar-hi fins i tot abans que es fundés i he vist com s’ha convertit en una companyia líder en els seus mercats.
He estat en aquest projecte perquè des del moment que en Carlos Blanco i en Jaume Ferré me’l van explicar me’l vaig creure i també, perquè enganyar-nos, a canvi d’una molt bona compensació econòmica. La contrapartida ha estat un cost personal important ja que la feina estava a més de 130 kilòmetres de casa meva, a Riudaura (La Garrotxa), i per tant el desgast en el dia a dia de casa meva ha estat elevat. Puc dir que he dormit les darreres 2.000 nits amb una maleta a prop del llit.
En els darrers mesos he decidit que era el moment de donar un tomb a la meva vida i que havia arribat l’hora de predicar amb l’exemple. Moltes vegades, en tertúlies informals, xerrades amb adolescents a l’institut o fins i tot parlant-ne a casa amb les meves filles havia defensat que la manera de plantejar-se la vida professional havia de canviar, que les feines “per tota la vida” estavan en vies d’extinció, que l’evolució de la tecnologia ens obligaria a reciclar-nos i diversificar, que convertir el teu hobby en el teu ofici era ideal….ara és el moment de posar-ho en pràctica tot plegat.
En els darrers dies han estat moltes les persones que m’han preguntat. “I ara què faràs?” i la meva resposta ha estat clara “No sé el que faré, però sí que tinc clares les normes amb les que m’organitzaré en els propers mesos”.
I aquestes normes són:
- Poder dormir a casa meva cada dia (excepte en casos excepcionals).
- No dedicar el 100% del meu temps i la meva energia a només un sol projecte.
- Repartir el meu temps entre 2 i 4 projectes dels quals, com a mínim un ha de ser un projecte propi per re-viure les emocions i les angoixes de la vida dels emprenedors (paraula extremadament desgastada, ho sé) amb tot l’equip de Volcànic Internet.
- Invertir com a mínim un parell d’hores a la setmana a temes de formació continuada (Ich möchte Deutsch lernen)
- Treballar amb gent que m’ho faci passar bé les estones que passem junts.
- Abans de prendre cap decisió, m’he fet una llista amb una vintena de persones amb les que, per diferents motius, m’agradaria compartir un cafè/un dinar/un dia a la oficina/un sopar/un passeig i a les que vull escoltar i de les que vull aprendre per poder fer que les possibilitats d’èxit del meu pla augmentin.
No he posat cap norma de tipus econòmic, principalment perquè tinc la ferma convicció que els diners segueixen la bona feina i estic convençut que si puc executar el pla correctament, els diners per viure no em faltaran.
Una altra cosa que també m’atrau és poder tornar a escriure, tal i com en el passat havia fet en el meu blog, i després d’uns mesos com àvid lector de Medium, penso que aquest pot ser el canal adequat.
Tot plegat amb un únic objectiu, aconseguir que els engranatges de la meva vida professional, i de la meva vida familiar puguin encaixar perfectament i acompassadament s’impulsin els uns als altres amb la precisió que ho fan a dins dels rellotges suïssos.
Ha arribat l’hora d’abandonar una zona de comfort per intentar crear-ne una de nova.
El repte és intens i atractiu i, per poc que pugui, n’aniré compartint les evolucions des d’aquest espai a mida que es vagi convertint en una realitat.
El primer pas està donat, ara toca seguir predicant amb l’exemple.
